L’aïllament, una trampa mortal d’avis

Fa tot just quatre dies, a Lidia Abòs li han instal·lat un detector de fums. Està connectat amb l’aparell de la teleassistència, el famós botó vermell que penja del coll de més de 100.000 avis que gestiona la Diputació de Barcelona, i que poden prémer en cas de tenir un accident a casa o qualsevol problemàtica perquè els atengui una teleoperadora. «La veritat és que ara em sento una mica més segura», assevera Abòs. L’aparell permet detectar fum, monòxid de carboni i altres gasos tòxics que poden acabar amb la vida de les persones grans sense que gairebé se n’assabentin. I és que de totes les persones que van morir en un incendi domèstic a Catalunya entre els anys 2015 i 2018, la meitat eren avis.

Però el foc no és el seu únic temor. La Lidia també té por de caure a casa. O quan puja les escales de tres pisos carregada amb les bosses de comprar. «Creuo els dits perquè no em passi res, em trobaria completament sola», assumeix. Per això implora un ascensor i ha deixat de netejar algunes zones de casa seva. «Fa anys que no toco l’escala perquè si no m’hi aguanto bé, ja s’acaba tot», explica per telèfon. Fa tres anys, quan encara vivia el seu marit, ell s’encarregava de fer tots els «arranjaments» a casa. «De vegades penso que em caurà la casa a sobre», esbufega. La por no és infundada. Cada any moren més de 200 avis per caigudes a Catalunya, i el SEM rescata cada any més de 1.000 octogenaris per contusions, esquinços o ferides obertes al cap, el coll i el tors.

«Quan ens entra una trucada d’una persona gran el més important és saber si estan sols o tenen algú que els socorri», afirma Gemma Casajuana, infermera de la línia 061 per a emergències sanitàries. Perquè si els avis que truquen estan sols, que són la pràctica majoria, sol ser habitual haver d’activar un altre professional per salvar-los la vida. «Hi ha persones que ens truquen per una diarrea, però que no tenen ningú que els netegi, que els faci el menjar, i potser després ens adonem que fa més de tres dies que estan sense menjar. En aquests casos demanem que els traslladin a l’hospital perquè no es deshidratin», explica. La infermera admet que hi ha trucades que li tallen l’alè. «Molts ens truquen perquè es queixen de dolor, però en realitat el que necessiten és parlar amb algú», explica. Ho demostra també el fet que les trucades d’avis sols es disparen diumenge a la tarda.

Notícies relacionades

Joan Gabriel Bergas, catedràtic en Enginyeria Elèctrica de la UPC: "Són set 'barcelones' que van caure de cop"

Neix una nova institució educativa centrada en l’ocupació dels seus alumnes: té vuit centres a Catalunya

¿L’administració arriba a tots ells? Inevitablement la realitat que més costa d’assumir és la dels cadàvers d’avis en descomposició que es troben els bombers i els Mossos en pisos i cases. Però sobre això gairebé no hi ha dades. Els únics que ho han comptat van ser els Bombers de Barcelona el 2019. Aquest 2020, el cos afirma que no té estadística. Tampoc disposa de les dades cap altra administració.

«No tenim dades que parlin d’aquesta dimensió, és que no es compta ni es té en compte. La Covid ha fet visible aquesta realitat amb tanta entitat que l’hem d’afrontar de manera específica. Les dades mai incorporen ni l’edat, ni si les persones trobades mortes vivien soles. Aquest és un repte majúscul i estem obligats a actuar des dels poders públics». Qui fa aquestes afirmacions és Lluïsa Moret, alcaldessa de Sant Boi i diputada d’Igualtat i Sostenibilitat Social de la Diputació de Barcelona. I és, precisament, qui vol implantar un canvi en la teleassistència que permeti arribar a tots aquests casos. A la Lidia, almenys, el detector de fums que li han incorporat la fa sentir-se més segura a casa. Ara només li falta recuperar la il·lusió per tornar a cuinar com feia quan el seu marit era viu.