Cop policial a Espanya

Una fàbrica xinesa de marihuana amagada en naus catalanes

Els Mossos i la Policia Nacional desarticulen una màfia que cultivava 40.000 plantes i havia acumulat més de 6 milions d’euros

  • L’operació conjunta de Mossos i Policia Nacional ha permès detenir 65 persones

  • S’han practicat registres a Barcelona, Tarragona, Oviedo, Gijón, Bilbao, Portugal i els Països Baixos

Es llegeix en minuts

Amb l’operació Breda ha aflorat l’arrelament del crim organitzat d’origen xinès en el gran negoci de la marihuana a Catalunya i a la resta d’Espanya per a frustració dels cossos policials. Com acostuma a passar amb qualsevol activitat econòmica que desenvolupen empresaris xinesos, el seu desembarcament en el narcotràfic de cànnabis –del qual ja constaven alguns precedents– també ha sigut per la porta gran: aquesta màfia disposava de 13 naus –11 a Catalunya i 2 a Astúries– que funcionaven «com a fàbriques de marihuana» i que han generat més de 6 milions d’euros, explica l’inspector Antoni Salleras, responsable de l’Àrea de Crim Organitzat als Mossos d’Esquadra.

Les dades són les d’una gran factoria de qualsevol altre producte: entre les 13 naus tenien cultivaven 40.000 plantes, que es trobaven en diferents estats de floriment. Un cultiu parcel·lat per disposar de forma permanent de droga. En la intervenció policial s’han intervingut 600 quilograms de cabdells ja secs i embossats, a punt per a la seva venda al mercat negre, ha exemplificat l’inspector Juan Pablo Iglesias, del Cos Nacional de Policia.

Dos clans

La màfia desarticulada estava integrada per la unió de dues famílies, totes dues procedents de la regió xinesa de Fujian i també totes dues amb antecedents per traslladar il·legalment persones a Espanya per explotar-les laboralment. Es tracta dels clans Lin i Zendh Wei. La unió també va suposar que concentressin els seus esforços en la marihuana i oblidessin altres activitats delictives menys beneficioses. L’entramat que havien dissenyat funcionava com una «cooperativa», una fórmula de finançament «nova», segons Salleras, que torna a deixar clar que per invertir en cànnabis sobren els socis.

Posar en funcionament una nau industrial –lloguer del recinte i instal·lació ‘indoor’ de reg, il·luminació i ventilació per a la plantació– costava al voltant d’uns 100.000 euros, que aportaven cinc socis diferents. Els capitalistes recuperaven aquesta inversió al cap de pocs mesos i a partir de llavors començaven a arribar beneficis. Els treballadors –que en alguns casos vivien a la mateixa fàbrica– cobraven una part dels dividends. S’estima que en l’any i mig de funcionament aquesta organització ha recollit més de 6 milions d’euros.

Dos caps

Al capdavant de l’entramat hi havia dos homes, que representaven cada una de les dues famílies vinculades i que residien entre Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Barcelona. Tenien una gran mobilitat, possiblement per burlar-se de la policia, i portaven un tren de vida auster per no cridar l’atenció. Trobar-los i acreditar que eren els qui movien l’engranatge ha sigut complicat. No només per la seva austeritat, sinó també perquè la pandèmia ha estès l’ús d’una mascareta que ha entorpit molt la tasca dels investigadors de reconèixer cada sospitós durant els seguiments. «Crec que hi hem dedicat el doble de temps que habitualment per culpa de les mascaretes», admet Salleras.

L’estructura xinesa mantenia contactes amb dues màfies més –polonesa i albanesa–, a qui subministrava droga. Tot i que el gruix dels diners que obtenien els aconseguien venent marihuana en paquets que enviava per correu postal, a través d’empreses legals. La policia ha observat centenars d’enviaments que rondaven entre els 10 i els 30 quilograms de cabdells envasats al buit a països com Alemanya, Itàlia, França, Holanda o Portugal.

Un total de 65 membres dels dos clans han sigut arrestats i la meitat han ingressat preventivament a la presó per delictes de pertinença a organització criminal, tràfic de drogues, blanqueig de capitals, falsedat documental o falsejament d’identitat. Les naus eren contractades de forma fraudulenta a través d’empreses legals i els diners, o gran part d’aquests, s’enviaven a la Xina on es blanquejaven.

Lluita entre màfies

Notícies relacionades

La Comissaria General d’Investigació Criminal (CGIC) va encarregar a l’Àrea Central d’Anàlisi de la Criminalitat (ACAC) l’informe ‘El mercat de la marihuana a Catalunya’, que analitza les causes i els riscos d’aquest fenomen. Les conclusions de l’estudi, avançades per EL PERIÓDICO, deixen clar que les estructures criminals –la majoria, d’origen estranger– establertes a Catalunya i dedicades a la producció i exportació de marihuana s’han convertit en una amenaça per a la pau social, tant per les guerres que mantenen entre si pel control del mercat com perquè en un futur pròxim puguin mirar de corrompre els poders públics per continuar creixent.

Espanya és el primer país productor i exportador de cànnabis d’Europa. La demanda de la resta del continent ha convertit la costa mediterrània de la Península en un terreny infestat de plantacions clandestines ‘indoor’ i, donada la proximitat amb la frontera francesa i la capitalitat de Barcelona –que atrau inversions estrangeres–, Catalunya és la comunitat autònoma espanyola que més produeix i que més exporta.