Llei de protecció a la infància

La prescripció dels abusos a nens començarà a comptar quan la víctima tingui 35 anys

  • Diversos partits pacten una esmena transaccional a la llei de protecció a la infància, que serà aprovada aquest dijous al Congrés

2
Es llegeix en minuts
Patricia Martín
Patricia Martín

Periodista

Ubicada/t a Madrid

ver +

El PSOE, Podem, ERC, Cs, Bildu, BNG i Més País han pactat una esmena transaccional a la llei de protecció a la infància perquè la prescripció dels delictes d’abusos sexuals a menors comenci a comptar quan la víctima compleixi 35 anys. Això implica que, en funció del delicte, en els casos més greus, els afectats el podran denunciar fins que tinguin 50 anys.

La llei, que serà aprovada aquest dijous al Congrés, contempla que el termini comenci a comptar als 30 anys, però alguns activistes com Miguel Hurtado, víctima dels abusos a l’Abadia de Monserrat destapats per EL PERIÓDICO, han estat pressionant perquè s’ampliï fins als 40 anys. De fet, Hurtado ha obtingut 566.000 firmes a favor d’una ampliació, que també compta amb el recolzament de la Plataforma d’Infància, formada per 73 organitzacions, i de Save the Children.

El recolzament majoritari a l’esmena fa preveure que serà aprovada, i finalment la prescripció quedarà fixada a partir dels 35 anys. Per Hurtado, això suposa un «petit pas en la bona direcció, que no satisfà plenament» les expectatives de la campanya ‘L’abús no prescriu’ perquè «hi ha certs partits com el PSOE i Podem que hi han posat molta resistència i si no hagués sigut per ells s’hauria aconseguit una reforma més ambiciosa».

Tot i així, Hurtado considera que l’avenç «demostra el poder de l’activisme, de la denúncia, que les víctimes trenquin el silenci i expliquin públicament els abusos que han patit». «En el futur els depredadors sexuals ho tindran molt més difícil per sortir-ne indemnes», conclou, a més de donar les gràcies a Més País, ERC i Ciutadans per donar suport des del principi a la causa.

L’avenç

Notícies relacionades

Més enllà del debat entorn de la prescripció, la llei serà aprovada aquest dijous amb un gran recolzament. De fet, el pianista James Rhodes, en una roda de premsa al costat de Save the Children, una de les oenagés impulsores de la normativa, ha assenyalat aquest dimecres que és «increïble» que el PSOE i PP recolzin una norma batejada com a ‘llei Rhodes’. Segons la seva opinió, això indica que «no es tracta de política, sinó d’alguna cosa més humana», com és la protecció als nens.

Rhodes s’ha mostrat «agraït» pel fet que el Congrés doni llum verda a la legislació, però ha recordat que han sigut 12 anys de lluita, per tant, una batalla «llarga i esgotadora». «Mai hauria d’haver sigut tan difícil», ha assenyalat. I és que la gestió de la norma, com ha recordat Andrés Conde, president de Save the Children, va començar el 2009 quan el Comitè dels Drets del Nen de l’ONU va reclamar mesures per prevenir i protegir els menors víctimes de delictes. Anys després, el 2017 el Govern del PP va començar a treballar en un esborrany que, després de la moció de censura, el PSOE va reprendre i va convertir en avantprojecte legal. I ara, aquest esborrany, amb bastants canvis, està a punt de passar al Senat, amb la previsió que cap al juny arribi al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE).