Captat en imatges el moment exacte de la pèrdua de consciència durant l’anestèsia

Investigadors de l’Hospital del Mar han pogut determinar per primera vegada utilitzant proves de neuroimatge el moment exacte en què els pacients sotmesos a anestèsia perden la consciència, un avenç que obre la porta a un monitoratge més acurat i a millorar el procediment anestèsic.

La investigació, que publica la revisa ‘Slepp’, ha detectat la seqüència per la qual el cervell deixa l’estat de consciència i s’arriba a la inconsciència. 

Els metges han estudiat 21 voluntaris sans, que van ser anestesiats amb propofol i que, mentre se’ls administrava aquest fàrmac, havien de prémer cada dos segons un sensor, fet que permetia fer el seguiment de la pèrdua de la consciència.

Alhora, es monitoritzaven les seves constants vitals i es controlava la seva activitat cerebral per mitjà de ressonància magnètica i d’un electroencefalograma.

Imatges del cervell

Les imatges del cervell obtingudes amb la ressonància magnètica van mostrar com, en el moment que els voluntaris deixaven d’estrènyer amb la mà i entraven en inconsciència, es produïa una pèrdua de connexió entre l’escorça cerebral, encarregada de les funcions executives del cervell, i la part subcortical i el tronc cerebral. 

Els investigadors han assegurat que és la primera vegada que s’identifica aquest precís moment amb imatges i registres.

El metge adjunt del Servei d’Anestesiologia de l’Hospital del Mar, Juan L. Fernández Candil, ha explicat que fins ara disposaven d’aparells que els ajudaven a identificar de manera aproximada quan el pacient està inconscient, «però no el moment exacte en què perd la consciència». 

Increment de seguretat

Això podria portar, en alguns casos, a una sobredosificació dels fàrmacs anestèsics per garantir que el malalt es manté inconscient, amb els problemes derivats d’aquest fet.

Segons el cap de Secció del Servei d’Anestesiologia de l’Hospital del Mar, Lluís Gallart, els resultats obtinguts obren la porta a disposar d’una informació més pròxima del llindar de consciència del pacient, amb un increment de la seguretat i del control del procediment, garantint que el pacient no conserva cap record del procediment al qual s’està sotmetent. 

Ajuda a la farmacologia

«Sempre ha costat calibrar la situació del pacient, amb el risc de sobredosificació. Si tens un monitor que et permet ajustar les dosis de fàrmacs per saber si el pacient està conscient o inconscient es limita la sobredosificació i els possibles efectes secundaris dels fàrmacs anestèsics, principalment deliri i el deteriorament cognitiu postoperatori», ha detallat Gallart.

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

Ara els investigadors continuaran analitzant les dades obtingudes per intentar validar un mètode que permeti traslladar els seus descobriments al quiròfan, amb el control de l’estat de consciència dels pacients gràcies a les dades observades al seu electroencefalograma. 

«No podem posar una ressonància magnètica en cada quiròfan, però sí disposar d’un aparell que ens permeti fer el seguiment de l’electroencefalograma del pacient, de manera que, si correlacionem els resultats d’aquest estudi amb les dades de l’electroencefalograma dels voluntaris, tindrem una eina vàlida per saber en quin moment el pacient perd la consciència», ha assenyalat Fernández Candil.