Lluita contra la Covid
L’odiosa comparació entre vacunes
«Imploro a tothom, incloent-hi la meva mare, que ha rebut la vacuna d’AstraZeneca, que ignorin els titulars i confiïn que la vacuna que li han posat és molt probable que els mantingui fora de l’hospital». La frase, de l’immunòleg Andrew L. Croxford, resumeix l’opinió dels experts en vacunes davant les reticències que ha despertat en algunes persones la vacuna d’AstraZeneca i la Universitat d’Oxford. Adverteixen que, tot i que els percentatges d’eficàcia de les de Pfizer/BioNTech i Moderna siguin aparentment més elevats, no són xifres comparables, perquè els assajos clínics van ser realitzats en condicions, èpoques i llocs molt diferents.
A més, un estudi realitzat al Regne Unit amb milions de persones demostra que tant la vacuna de Pfizer/BioNTech com la d’AstraZeneca/Oxford redueixen el risc d’ingrés hospitalari en vacunats en prop del 90%. Els resultats a Israel, el país líder en vacunació, apunten també en aquesta direcció.
Fa uns dies es va informar que personal sanitari d’Alemanya es va negar a posar-se l’injectable d’AstraZeneca, de vector adenoviral, per aquesta suposada menor eficàcia respecte a les altres dues vacunes aprovades a la UE, totes dues d’ARN missatger. «Amb la informació que tenim no podem dir que les tres vacunes Covid disponibles siguin diferents en termes d’eficàcia», respon el pediatre, investigador i expert en vacunes gallec Federico Martinón-Torres.
El metge del CHUS explica que els percentatges que tothom cita per a cada vacuna –95% d’eficàcia de Pfizer, 94% de Moderna i 70% d’AstraZeneca– no són comparables directament, ja que obeeixen a «estudis amb dissenys i en poblacions diferents, amb diferents variants circulant, i que a més encara no han acabat. Els estudis continuen actius, i aquests percentatges poden variar». Afegeix que aquest percentatge, quan es té en compte l’interval de confiança, no és diferent entre les tres vacunes.
D’igual opinió és Daniel Prieto-Alhambra, catedràtic de Farmacoepidemiologia de la Universitat d’Oxford, que explica que per comparar percentatges caldria fer un estudi en el qual els participants rebessin qualsevol de les vacunes de manera aleatòria. El científic català precisa a ‘La Vanguardia’ que els assajos clínics van ser «fets en regions geogràfiques dispars, en moments epidemiològics diferents, i probablement en poblacions afectades per variants del virus diferents». Així, la d’AstraZeneca va ser provada al Brasil i Sud-àfrica, on ja circulaven variants amb certa resistència a les vacunes, així com al Regne Unit, on proliferava la variant anglesa, més transmissible.
Notícies relacionadesHi ha hagut més diferències: un dels assajos de la vacuna d’AstraZeneca al Regne Unit utilitzava en el grup de control una vacuna contra la meningitis en lloc del típic placebo de solució salina.
Tenim, doncs, tres vacunes eficaces, segures i incomparables. I n’arribaran d’altres, com la de Johnson & Johnson i Novavax, fabricada a Galícia. Els experts coincideixen que la millor vacuna és, entre les opcions aprovades, la que ens ofereixin.
Pfizer-BioNTechEficàcia del 95% a l’evitar la Covid simptomàtica 7 dies després de la segona dosi. Els assajos clínics van ser realitzats principalment als EUA abans de la propagació de les variants virals.
ModernaEficàcia del 94% a l’evitar la Covid simptomàtica 14 dies després de la segona dosi. Els assajos clínics van ser realitzats als EUA abans de la propagació de les variants virals.
AstraZenecaEficàcia del 82% a l’evitar la Covid simptomàtica 14 dies després de la segona dosi. Assajos en països amb variants virals resistents, com el Brasil i Sud-àfrica.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
