2050: amb l’aigua fins al coll

Un informe del Ministeri de Transició Ecològica sobre els impactes derivats del canvi climàtic a Espanya dibuixa un panorama de transformacions per a les pròximes dècades. Els canvis començaran a ser clarament perceptibles cap al 2050.

Bilbao serà la ciutat d’Espanya que més danys econòmics patirà a conseqüència de la pujada del nivell del mar pel canvi climàtic. La capital biscaïna pot patir pèrdues anuals per valor de 38,8 milions d’euros l’any 2050, i la segona serà Eivissa (35,5 milions d’euros a l’any).

La situació encara serà pitjor a partir d’aquell any, ja que es preveu que des del 2050 els efectes de la inundació s’accelerin. Aquesta és la conclusió que figura en l’informe ‘Impactes i riscos derivats del canvi climàtic a Espanya’, que acaba de fer públic el Ministeri de Transició Ecològica.

¿Per què puja el mar?

Però, ¿per què puja el mar? Fonamentalment es deu a tres factors. De moment, el que té més rellevància és l’anomenada expansió o dilatació tèrmica del mar. Significa que, quan està calent, l’aigua tendeix a ocupar més volum. Els científics afirmen que la pujada registrada fins ara s’ha degut, sobretot, a aquest factor. En segon terme, influeix la fosa dels pols i de les glaceres, amb l’alliberament al mar de grans quantitats d’aigua que abans eren gel. Finalment, la fusió de les grans plaques de gel que cobreixen Groenlàndia també contribueixen a elevar el nivell del mar. I tot això és a causa de l’escalfament de les temperatures. L’objectiu de l’Acord de París és no depassar de cap manera un increment de 2 ºC per al 2100, i si és possible evitar fins i tot els 1,5 ºC d’augment.

L’únic dubte que tenen els científics és a quina altura arribaran les aigües marines per al 2050 o 2100. Per a això fan servir tres escenaris, en funció de la seva gravetat. El més lleu, l’intermedi i el més greu (en funció de si es frenen poc o molt les emissions).

L’informe ara fet públic assenyala que «en l’escenari més favorable, RCP2.6, l’augment del nivell del mar el 2100 pot arribar a una mitjana de 43 centímetres. En l’escenari més desfavorable, RCP8.5, l’augment seria molt superior, de 84 centímetres». Això, globalment, però a escala regional es poden produir variacions. En el cas del Mediterrani occidental, on es troben les Pitiüses, les projeccions assenyalen una pujada de 20 centímetres en un escenari intermedi RCP4.5 per al 2050 i de 51 centímetres per al 2100. En el poc probable cas que no es prenguin mesures, la pujada a final de segle es dispararia fins als 75 centímetres.

Això significa, en resum, que «qualsevol zona deprimida pròxima a la costa que estigui a una cota d’un metre és potencialment susceptible de veure’s afectada», assenyala l’investigador de la Universitat de les Illes Balears (UIB) Lluís Gómez Pujol, un dels autors d’un informe específic sobre els efectes d’aquest fenomen a les Balears. «Si no ens ho prenem seriosament, algunes cases i alguns passejos marítims de llocs costaners desapareixeran», adverteix.

Efectes sobre el turisme

És un fenomen poc encoratjador. I, sobretot, per al turisme, ja que pot ser un dels grans perjudicats, o almenys en alguns destins.

Notícies relacionades

Un nou mètode científic descobreix l’arbre més alt de Catalunya: un plàtan de 54,55 metres

¿Per què les renovables són estratègiques?

El retraïment de les platges per la seva erosió i per la pujada del nivell del mar serà un dels factors més perjudicials per a destinacions com les Pitiüses, segons els experts. Però hi ha més motius per a la preocupació. «És molt probable que les tres exigències genèriques del turista (gaudi, confort i seguretat) es puguin veure alterades en els escenaris climàtics que es prediuen per al futur», diu l’informe del ministeri. Ja el cinquè informe de l’IPCC assenyala que «les condicions climàtiques de les regions mediterrànies per a la pràctica d’activitats turístiques a l’aire lliure es podrien deteriorar ràpidament a partir del 2050 a l’estiu», a causa de l’augment de les onades de calor (temperatures altes extremes) i de nits tropicals (igualment caloroses). Alguns autors quantifiquen la baixada de turistes per aquesta raó cap als destins del Mediterrani espanyol en un 20% per al 2080 i d’altres xifren aquest descens en un 14% per al 2060, en tots dos casos respecte al 2004.

El ministeri adverteix que l’excés de calor desviarà el turisme cap a destins de l’interior i del nord d’Espanya, que veuran suavitzades les seves condicions. A llocs com Eivissa els quedarà el consol, segons l’informe, d’allargar la temporada els mesos de primavera i tardor, que seran un nou estiu. «Les condicions climàtiques de les regions mediterrànies per al turisme a l’aire lliure es podrien deteriorar principalment a partir del 2050 a l’estiu, però, alhora, podrien millorar a la primavera i la tardor», afegeix.