¿Per què les renovables són estratègiques?

La gran apagada de l’any passat, de la qual es complirà un any aquest dimarts vinent, va generar el caldo de cultiu per a les teories conspiradores i narratives contra les energies renovables. Aquesta efemèride coincideix ara amb una altra crisi energètica, provocada per la guerra a l’Orient Mitjà, amb declaracions que tornen a posar les renovables en el punt de mira. No obstant, una de les lliçons que s’extreuen del tancament de l’estret d’Ormuz és la dependència d’Europa de les energies fòssils i el paper estratègic de les renovables per a un sistema energètic més resilient.

L’Agència Internacional d’Energies Renovables (IRENA) afirma en un informe que els països que han invertit en renovables estan «menys exposats» a la crisi actual, i assenyala Espanya i Portugal, els esforços dels quals en renovables, apunta, els proporciona «una important protecció davant l’actual volatilitat dels preus».

A Espanya, segons detalla l’agència amb dades del ‘think tank’ energètic Ember, les renovables han aconseguit que el gas influeixi en el preu del 15% de les hores de mitjana. A Itàlia, que és més dependent, el gas influeix en el 89% de les hores.

L’electricitat s’encareix quan puja el pes del gas

Les dades mostren que, com més gran és el pes del cicle combinat de gas en la producció elèctrica diària, més cara és l’electricitat, segons una anàlisi pròpia de Verificat a partir de xifres diàries de Red Eléctrica del mix elèctric i de preus de l’electricitat. És a dir, que en els dies en què el sistema depèn més del gas, els preus pugen.

El contrari també és cert: en els dies que les renovables proveeixen més, el preu del MWh, que no inclou els impostos i peatges que paguen llars i empreses sinó únicament el resultat del ‘pool’ elèctric al mercat majorista, és més baix per als consumidors. Els càlculs tenen en compte tots els dies des del 2023, any en què el mercat elèctric va tornar a una activitat similar a la que tenia abans de la invasió russa d’Ucraïna.

Des del 2014 fins avui, Espanya ha augmentat el pes de les energies renovables a la producció elèctrica. Mentre que les energies eòlica, solar fotovoltaica, hidroelèctrica i altres renovables suposaven un 41% de la producció elèctrica el 2014, el seu pes el 2025 va ser del 55%, segons Red Eléctrica.

En paral·lel, en l’últim lustre, tant Espanya com Portugal, que coincideixen en preus, han reduït el preu anual mitjà de l’electricitat per sota d’altres països europeus, segons Red Eléctrica, que reuneix dades d’Alemanya, Bèlgica, Espanya, França, els Països Baixos i Portugal des de l’abril del 2020.

Les diferències provenen de la capacitat dels països de reduir les hores en què el gas és determinant en la generació elèctrica, segons explica l’Institute for Energy Economics and Financial Analysis (IEEFA). La correlació entre el preu de l’electricitat i el gas és més gran a Alemanya o Itàlia, mentre que baixa a França, on predominen les nuclears, i a Espanya i Portugal, on les renovables limiten la influència del gas a curts períodes.

El mercat elèctric a la Unió Europea té un funcionament «marginalista» que adopta el preu de cada hora en funció de la tecnologia més cara que entre el ‘pool’ elèctric en cada moment.

Quant al preu final que paguen les llars i les empreses, que suma peatges i impostos al preu majorista, Espanya queda per sota de la mitjana europea, segons les últimes dades d’Eurostat del primer trimestre del 2025, tot i que 15 estats membres tenen electricitat més barata.

Si es compleixen els escenaris en energies renovables del Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC) del Govern d’Espanya, el preu majorista de l’electricitat pot reduir-se en un 50% addicional el 2030, segons el Banc d’Espanya.

Notícies relacionades

Un nou mètode científic descobreix l’arbre més alt de Catalunya: un plàtan de 54,55 metres

Les agressions sexuals registren una pujada de l’11% a Catalunya

Malgrat això, el regulador espanyol matisa que el futur «és encara molt incert», i que estarà condicionat per factors com el ritme d’execució de les inversions en renovables, la intensitat de l’electrificació de l’economia, l’adaptació de la demanda al patró horari de la generació renovable, o el desenvolupament de tecnologies per emmagatzemar excedents.

L’ampliació de les energies renovables segueix la tendència global. El 2025, les renovables van superar per primera vegada en 100 anys la generació elèctrica per carbó en àmbit global, segons el Global Electricity Review 2026. A més, l’energia solar i l’eòlica van cobrir per si soles pràcticament la totalitat de l’augment de la demanda elèctrica, una tendència mundial que encaixa amb la necessitat d’una sobirania energètica més gran a Europa per reduir l’impacte dels vaivens geopolítics.