Ismael Peña-López: «El sistema sanitari no aguantaria una repetició electoral»

---

¿S’ha inspirat en algun model per preparar aquestes eleccions? En molts models, tot i que la gestió ha sigut 100% nostra. Dels 150 països que van fer una votació durant la pandèmia, jo en vaig analitzar 20 i no hi ha res semblant al que ha fet Catalunya. Aquest desplegament no l’he vist enlloc. Però principalment ens hem inspirat en un model de Toby S. James, un investigador que va publicar diferents estudis sobre quin podria ser l’impacte de la Covid-19 en unes eleccions i sobre les coses per les quals calia vetllar a l’hora d’anul·lar-les o no.

¿I el precedent de Portugal? No hem seguit aquest model en absolut. De fet, és l’antimodel perquè Portugal diu que la gent no ha de votar si està contagiada. Nosaltres diem que ha de votar tothom o no ha de votar ningú. A més, Portugal no centralitza cap protocol, deixa que els municipis facin el que vulguin. Allà pràcticament cap municipi va elaborar cap tipus de protocol, més enllà de l’ús de la mascareta i el gel hidroalcohòlic. A Portugal es van quedar 400.000 persones sense votar que ho haguessin pogut fer. A Catalunya hi va haver cinc protocols: el dispositiu de seguretat, els locals electorals –sobre com seria la votació–, la promoció del vot per correu, la campanya electoral i el sistema de criteris per ajornar o no les eleccions. I també una dotzena de procediments, guies i manuals, i tot això aprovat per unanimitat a la taula de partits.

A les eleccions de Galícia i el País Basc tampoc van votar els positius. No. El que fan aquestes comunitats és no deixar sortir de casa els confinats i per això no van poder votar. Aquesta és una de les confusions que hi va haver a l’hora de comparar aquests casos amb Catalunya i explicar per què al nostre cas no havia intervingut el Tribunal Constitucional o havia intervingut diferent el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Aquí és quan la Junta Electoral Central (JEC) s’inhibeix i diu: «Jo no puc dir coses sobre la salut, puc dir coses sobre les eleccions».

Catalunya sí que va prioritzar que els positius i els seus contactes votessin. ¿Per què? És un dret constitucional. Pensàvem que no podíem deixar ningú fora del seu dret a votar.

¿En algun moment va pensar a excloure’ls? En cap moment ha estat sobre la taula. Per això volíem l’ajornament. Aquesta era la sortida. Perquè hi havia el risc que hi hagués abstenció dels col·lectius confinats.

¿Tindran efectes epidemiològics les eleccions del 14-F? Esperem que no. Estarem pendents de si hi ha un repunt, que s’hauria de produir abans del dia 28. Si dues setmanes després no hi ha cap repunt o és molt petit, estarem segurs que no hi haurà hagut cap tipus de contagi per culpa de les eleccions.

El 14-F la sensació general va ser de seguretat. ¿L’han felicitat pel seu treball? Tothom. Queda malament que ho digui jo, però sí, com a dispositiu hem rebut felicitacions de tot arreu. D’una banda, dels partits polítics –tot i que va ser un consens que es va fer amb ells–; per una altra, dels acadèmics, de gent que ha celebrat que hi hagués el dret que votés tothom. Els mitjans també ho heu vist bé. Per tant sí, estem rebent felicitacions de tot arreu.

¿Com ha sigut celebrar les primeres eleccions catalanes en pandèmia? Quan el març passat veiem que salten pels aires les eleccions gallegues i basques, comencem a monitoritzar massivament tot el que estava passant a altres llocs. Al maig, quan comença la desescalada, s’anuncia que a Galícia i el País Basc hi haurà eleccions al juliol i veiem molt clar que les catalanes vindran després i que seran amb Covid-19 perquè això no era una qüestió de mesos.

¿I què es troben amb aquest monitoratge? De seguida arribem a la conclusió que aquest problema complex té tres eixos: la salut, la garantia del vot i la legitimitat democràtica. I veiem com això està impactant al protocol habitual, que seria el del 2015 –perquè les del 2017 també van ser unes eleccions estranyes–, i veiem com ho hem d’anar adaptant. A partir d’aquí fem un primer gran esborrany al juliol en què introduïm canvis a l’octubre. D’aquí surten aquests cinc grans protocols, després aprovats pel Procicat, que he esmentat abans.

¿A què es refereix amb «legitimitat democràtica»? D’una banda, que la ciutadania es cregui les eleccions, que són segures, vàlides, que el resultat s’aplicarà. Per una altra, que els partits polítics no utilitzin els resultats electoralment, com ja han fet amb el terrorisme i la gestió de la pandèmia. No ens podia passar això amb les eleccions, era massa perillós que sortissin malament per motius polítics. Segurament l’esforç més gran que hem fet els últims 10 mesos ha sigut aconseguir que tots els partits estiguessin alineats, que hi hagués unanimitat en totes les decisions.

¿Tots els partits polítics es van posar d’acord? Sense excepció. Hi ha hagut alguns petits desacords en qüestions polítiques, però a la part tècnica no hi va haver cap desacord mai. Això no vol dir que sempre tinguéssim tots la mateixa opinió, sinó que hi ha hagut molts espais per intercanviar punts de vista, i hem vetllat per sortir sempre de les reunions de la taula de partits amb un acord unànime sobre què havíem de fer. I això ha passat sempre. El 15 de gener tots estàvem d’acord a retardar les eleccions, diferíem en la data, però va ser l’únic desacord. Hi va haver unanimitat en què s’havien d’ajornar.

¿Llavors va ser un error fer-les el 14-F? No. Jo crec que, tal i com van ser, es proven les dues tesis alhora. D’una banda, la tesi que a nivell organitzatiu es podien fer: van votar tres milions de persones –hi va haver abstenció, però realment es va poder votar– i va ser segur. Però, alhora, vam tenir una abstenció de 24 punts més que altres anys, que fins i tot està per sota dels mínims històrics. Vam tenir uns problemes enormes per constituir les meses, això no hauria passat si haguessin sigut a finals de maig. Ara tenim un forat pressupostari afegit al que ja teníem de cinc, sis, set milions d’euros que no feia falta gastar de més, i que prové dels extres de seguretat –policies i Guàrdia Urbana– i de mesures extraordinàries de seguretat sanitària. A més, també hem tingut molts problemes a l’hora de mobilitzar els ajuntaments, d’aplicar mesures extres... La part logística ha sigut horrible.

¿Quants tests d’antígens van fer als membres de les meses? Aquest és un altre petit fracàs per forçar les eleccions el 14-F. N’havíem de fer 80.000 i vam arribar a una mica més de la meitat. Hem tensat el sistema sanitari d’una manera bestial. Els CAP ja no podien més. I els hem obligat a fer-ne més i a fer aquests 40.000 tests. Al maig no hauríem tingut tots aquests problemes. Les eleccions es van poder fer, van ser segures i legítimes, però el disbarat de forçar-les ara el pagarem molt car. A mi m’agrada dir que no podem repetir les eleccions d’aquí a tres mesos –si no hi ha una investidura– perquè el sistema no dona per més. El cost psicològic de l’Administració és massa alt.

¿Per què no van fer aquests 80.000 tests? Eren per a les 80.000 persones que havien de ser membres de les meses electorals. Però hem tingut unes 30.000 al·legacions. No teníem temps de convocar aquestes persones perquè diàriament canviaven. Que sapiguem, l’última setmana van canviar més de 5.000 persones. Hi va haver molts canvis dissabte i el mateix diumenge per poder constituir les meses. Això ha sigut un desgast molt gran i no era necessari. Ara estem analitzant quantes persones van canviar l’últim dia. Saber qui eren aquestes persones, arribar-hi sense tenir el seu telèfon creuant les dades del cens –que no té els telèfons– amb els de Salut –que sí que els té–... Va ser molt difícil arribar a tothom i només vam arribar a la meitat dels que haguéssim volgut.

Per això diu vostè que unes altres eleccions d’aquí a uns mesos serien fatals per al sistema. Sí, i tant. Per a la Generalitat seria relativament fàcil fer-les perquè els protocols estan fets i hem vist que han funcionat. Però els que assumirien el gran cost de la repetició són els ajuntaments, que haurien de reactivar els sortejos, els membres de les meses, el seu reclutament, la seva formació... I Salut hauria de fer tots els tests. Tornar a mobilitzar tota la gent és una bogeria. I fer-ho a uns quatre mesos vista crec que és un cost molt difícil d’assumir, sobretot per al món local.

¿L’abstenció també seria gran? Crec que seria catastròfica, més gran que ara. De les enquestes del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) i del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) ens arriba que hi ha un malestar ciutadà perquè tenen la impressió que aquestes eleccions eren un caprici dels polítics i els jutges jugant a una geopolítica que no és per res al carrer. Ningú entenia per què fèiem les eleccions ara. Repetir-les perquè els polítics han sigut incapaços de posar-se d’acord ens abocaria a una abstenció massiva.

¿Quina era la seva prioritat en aquestes eleccions? La salut. Que ningú es contagiés. Hem treballat amb el Departament de Salut i epidemiòlegs de l’equip del secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon. També amb gent de fora, del món civil, els col·legis de metges, l’associacionisme.

¿Què pensava quan veia tanta gent espantada perquè li havia tocat ser membre d’una mesa? Era una cosa legítima. El que ha de fer l’Administració és donar garanties, no demanar confiança. Fa 10 mesos parlàvem amb els companys de Salut sobre com diríem a la gent, a qui estàvem demanant que es quedés a casa, que un dia sí que pot sortir per votar. És un missatge contradictori. És molt complicat dir-los a persones que no han vist els seus pares, que són a casa, que han perdut la feina: «Tranquil·les, aquest dia podeu anar a la festa de la democràcia». És molt raonable que la gent tingui por perquè el virus és terrible. Per això hi va haver una campanya de comunicació massiva l’últim mes per intentar donar garanties.

¿Com s’han gestionat les baixes de les meses? Ha sigut horrible [rialles]. Els ajuntaments fan els sortejos, els ciutadans fan al·legacions que van a la junta electoral de zona i la Junta Electoral Central (JEC) resol i torna la pilota als ajuntaments. I això ho recollim en una base de dades que està centralitzada. Preveient que hi hauria moltes al·legacions –vam arribar al 30%–, vam començar a idear plans B i C. Un va ser generar consens entre les juntes electorals de zona i província que, si es necessitaven recanvis, no podria ser la gent gran que vindria a votar a primera hora. Vam pensar que triar els membres de les meses que quedessin lliures segurament era la millor opció. Però l’Administració no pot fer una proposta formal, sinó que ha de sortir de les juntes. Així que aquí hi va haver molt treball de diplomàcia, de fer arribar aquestes propostes, de recollir les que es feien a altres juntes de zona que no estaven coordinades entre elles. I també molt treball intern amb els Mossos d’Esquadra per fer que operativament fos possible.

¿Van votar molts positius i contactes? No ho sabem ni ho podrem saber. No hi ha cap registre sobre a quina hora es vota ni de la condició d’aquestes persones. Intuïm que van ser pocs per les imatges. L’avançament de participació de les 18 hores amb el de després, quan vam tancar les urnes, no indica la progressió aritmètica de la resta del dia –un 5% cada hora–.

Notícies relacionades

Els detinguts en la trama de pederàstia de Barcelona són "homes corrents"

El líder va regentar a València un prostíbul masculí amb menors

Hi va haver molts vots per correu, més de 250.000. ¿Com es van coordinar amb Correus? Superbé. Com dèiem, com que des del juliol teníem molt clar el nucli del disseny, de seguida sabem que el vot per correu estarà molt reforçat. I llavors l’oficina del cens, Correus i la delegació del Govern a Catalunya veuen que s’han de dimensionar. Vam fer una campanya massiva del vot per correu. A Correus hi va haver 1.500 persones més, hi va haver més horaris, més oficines, més gestió de cues, d’hora prèvia... L’oficina del cens electoral també es va haver de reforçar per donar l’abast. Però, altre cop, va ser fàcil perquè de seguida tots vam estar en línia.

La situació epidemiològica el 14-F no era tan dolenta com va predir el Govern. ¿Es va donar una imatge pitjor de la volguda per retardar les eleccions? No, al revés. La situació l’11 de gener, quan tenim el primer informe, realment és horrible. Nosaltres intentem ajornar, però quan els tribunals ens diuen que no podem, s’obren dos camins. Un, per la banda dels processos electorals, el d’extremar el dispositiu. Un altre, per la de la salut, tancar. El Govern allarga les restriccions, cosa que té un cost econòmic i un gran impacte social, però valia la pena fer-ho.