Renfe allarga fins al 2040 el pagament de la multa a Talgo

Renfe, controlada al 100% pel Govern central, ultima aprovar ja l’ajornament fins al 2040 de la multa de 116 milions que van interposar a Talgo pels retards en l’entrega dels trens Avril, acord que permetrà donar entrada en l’accionariat del fabricant de trens a José Antonio Jainaga, president de la siderúrgica Sidenor. Jainaga ja compta amb un preacord amb el fons Trilantic per adquirir el 29,7% de la companyia de la mà de l’Executiu basc junt amb l’Institut Basc de Finances (Finkatuz) i les fundacions bancàries Caja Vital Kutxa i Bilbao Biscaia Kutxa (BBK).

Jainaga i la resta dels participants en l’operació es van marcar inicialment el 15 de maig com a data límit per tancar el preacord firmat el 14 de febrer, tot i que sempre han deixat oberta la possibilitat d’ampliar un mes més els terminis per l’alt nombre d’actors i interessos involucrats, que compliquen el tancament d’aquesta operació. Les fonts consultades no aclareixen si finalment hi haurà temps a resoldre tots els serrells que s’han estat arrossegant en aquests últims tres mesos, tot i que solucionar o relaxar la multa era una condició gairebé imprescindible per arribar a un acord. Conscients d’això, el Ministeri de Transports des del primer moment es va obrir a renegociar els terminis de pagament, tot i que sempre van deixar clar que no podien deixar-la sense efecte: ho desaconsellava un informe elaborat per l’Advocacia de l’Estat, que advertia que Renfe incorreria en prevaricació.

Notícies relacionades

El Govern pretén reduir de 7 a 5 mesos el temps mitjà que tarda a pagar una ajuda

Guardiola, Thiago i Soriano aposten per la neurolongevitat

Fins a 619 milions d’euros

El president de Sidenor està disposat a pagar 4,15 euros i un variable de 0,85 euros per títol, quantia que suposa valorar el fabricant de trens en la xifra d’entre 514 i 619 milions d’euros, en funció de les fites que es completin. Renfe va interposar a Talgo una multa pels reiterats retards en l’entrega dels trens S106, popularment coneguts com a Avril. L’operadora pública va exigir una indemnització de 116 milions, i es va reservar el dret a ampliar-la en 50 milions més. En cas d’executar-se, posaria contra les cordes la viabilitat econòmica del fabricant.