Moll i Garamendi aposten per la lluita "contra la desinformació"

¿Quins són els temes d’economia que més interessen els lectors de premsa? ¿De què els interessa parlar més a les patronals, als sindicats i al Govern? Aquestes són dues de les preguntes que estan darrere de l’informe Estudi de tendències informatives, realitzat per Prensa Ibérica en col·laboració amb LLYC. L’informe va ser presentat ahir a la seu de la CEOE pel president del grup de comunicació, Javier Moll, en presència del mateix president de la patronal, Antonio Garamendi, i de la ministra d’Educació i portaveu del Govern, Pilar Alegría.

"L’estudi és rellevant per a les empreses perquè identifica què interessa, preocupa i ocupa els ciutadans, detalla els seus temes de conversa i els seus arguments, retrata la diversitat de la nostra societat i dona pistes que ajuden a comprendre el diàleg que construïm entre tots. Es tracta d’escoltar per entendre’ns millor", va assenyalar Moll. A tall d’avançament sobre les conclusions, va destacar la importància que els lectors concedeixen a la informació local, a la informació més pròxima.

El president de la patronal va elogiar la iniciativa que "un grup de comunicació es pregunti què li interessa a la gent, quines són les tendències de la societat, què és el que reclamen i què és el que interessa, tant a la gent com a l’empresa". "El rigor amb què es fa aquest informe és una aportació de Prensa Ibérica a la lluita contra la desinformació, un fenomen davant el qual no podem abaixar la guàrdia", va apuntar el president del grup de comunicació.

La defensa de la ministra

En aquesta mateixa preocupació va incidir la ministra d’Educació, portaveu del Govern i líder del PSOE a l’Aragó, Pilar Alegría. "El soroll i la desinformació estan alterant la forma en què la ciutadania interpreta el que passa. Vivim un temps en què en massa ocasions la velocitat substitueix la veracitat, i en massa ocasions les emocions pesen molt més que les dades", va dir Alegría després d’agrair a Javier Moll la seva aposta per una "informació veraç" que ha permès "consolidar la cohesió social i territorial".

"La desinformació ja no és un fenomen marginal. És un desafiament per a la democràcia. En som conscients des del Govern. Cal actuar amb decisió i fermesa, però amb respecte a les llibertats. No es tracta de censurar continguts, sinó d’exigir regles clares perquè les persones puguin distingir què és un fet i què és una manipulació", va concloure la dirigent socialista, que no es va aturar en els missatges personals filtrats en els últims temps entre el president del Govern, Pedro Sánchez, i l’exministre de Transports, José Luis Ábalos.

L’estudi ha sigut elaborat a partir de l’anàlisi, amb tècniques "d’intel·ligència artificial i d’intel·ligència humana" –segons Javier Moll–, de les dades extretes de 335.000 notícies econòmiques, 119 milions de navegadors i 870 milions de pàgines vistes als diaris de Prensa Ibérica. A més, l’estudi –dirigit pel director d’Estratègia de Projectes Editorials de Prensa Ibérica, Joan Cañete– ha fet seguiment de l’impacte a les xarxes d’aquestes informacions (a través de 133 milions de mencions).

El director general de Prensa Ibérica, Sergi Guillot, va remarcar la "capil·laritat" com a principal atribut d’un grup de comunicació que, a través dels seus 27 diaris i cròniques hiperlocals i els seus 1.200 periodistes repartits per tot Espanya, pot escoltar la pluralitat d’interessos i preocupacions dels ciutadans. "Això no és un estudi d’opinió, no mesurem el que la gent pensa, mesurem el que fa", va destacar Sergi Guillot durant la presentació de les principals conclusions de l’informe.

Guillot va destacar que l’interès informatiu sobre les empreses, el comerç i la banca s’ha anat incrementant des del primer estudi, que ha passat de la novena posició el 2023 a la tercera el 2024, només per darrere dels continguts relacionats amb l’esport i la cultura.

Baixant al detall de les conclusions de l’esmentat estudi, el director general de Madrid de LLYC, Iñaki Ortega, i la directora general de Màrqueting de LLYC, Gemma Gutiérrez, van desgranar algunes de les principals troballes de l’informe. Des del punt de vista del lector, les notícies econòmiques que més es llegeixen són, per aquest ordre, les relacionades amb ocupació (46%), empresa, comerç i banca (36%) i turisme (21%), seguides de les de ramaderia (14%), impostos i fiscalitat (13%) i pensions i jubilació (11%).

Ocupació i macroeconomia

D’altra banda, ¿de què parlen els agents econòmics? Segons l’informe, els sindicats parlen sobretot d’ocupació (55%). Les patronals, de macroeconomia (32%), i el Govern, de turisme (25%).

Notícies relacionades

El Govern pretén reduir de 7 a 5 mesos el temps mitjà que tarda a pagar una ajuda

Guardiola, Thiago i Soriano aposten per la neurolongevitat

El que detecta l’estudi és que fins i tot quan es parla d’un mateix tema (de l’ocupació, per exemple), l’interès de la conversa no coincideix entre els diferents agents econòmics. "Els empresaris parlen d’absentisme, de falta de mà d’obra... Els treballadors parlen de salari, atur, condicions de treball, etcètera", va esmentar Ortega a tall d’exemple.

"Als lectors els interessa poc el que diuen les empreses, tret que els afecti personalment o localment", va assenyalar Iñaki Ortega com a primera conclusió de l’informe. A més –va afegir– "el discurs de les empreses que impacta en xarxes socials té a veure amb educació, ocupació o jubilació". Respecte al Govern, com a actor econòmic, aquest "parla molt de turisme, més que les patronals", va assenyalar. Per la seva banda, "les associacions empresarials, com a actors econòmics, parlen més d’autònoms, emprenedors i pimes", va afegir Ortega.