Brussel·les llança un nou pla contra les variants de la Covid-19

Actuar més i, sobretot, reaccionar molt ràpid. És la nova consigna de la presidenta de l’Executiu comunitari, Ursula von der Leyen, per respondre a les noves variants de coronavirus i fer front a l’allau de crítiques de les últimes setmanes pels errors en la gestió de l’estratègia de vacunes. Amb aquest objectiu, la Comissió Europea ha aprovat aquest dimecres un nou pla de preparació per a la biodefensa contra les noves variants que presentarà la setmana vinent als 27 caps d’Estat i de Govern de la Unió Europea (UE) i que busca anticipar la detecció de mutacions del virus, accelerar l’autorització d’emergència o l’adaptació de les vacunes, i garantir que la indústria millora la seva capacitat de producció.

«Les noves variants del coronavirus estan emergint amb rapidesa i hi hem d’adaptar la nostra resposta encara més ràpid», ha insistit Von der Leyen durant la presentació. «La primera línia de defensa continuen sent les vacunes autoritzades que són efectives contra les variants que coneixem, però el virus muta i les defenses han d’evolucionar també», ha recomanat la comissària de Sanitat, Stella Kyriakides, sobre el gran objectiu del pla, batejat amb el nom d’‘Incubadora Hera’, que aspira a millorar la coordinació entre investigadors, empreses de biotecnologia, fabricants i autoritats públiques a través de tres grans línies d’actuació.

En primer lloc, detectar, analitzar i avaluar les noves variants de la Covid-19 que puguin sorgir. Per a això, la Comissió defensa el desenvolupament de tests adaptats a les noves variants i donar més recolzament financer a la seqüenciació genòmica –almenys 75 milions d’euros– per fer la seqüenciació del 5% de tots els tests positius –davant l’1% actual– i avaluar així la propagació i transmissió de les noves variants. En aquest terreny també proposen destinar 150 milions per accelerar la investigació i l’intercanvi de dades, així com crear una xarxa d’estudis clínics anomenadaVaccelerateentre 16 estats membres i cinc països associats, entre els quals s’inclouen Israel i Suïssa.

El segon gran focus d’atenció serà accelerar la resposta davant les noves variants prenent com a punt de partida el model ja aplicat per a la vacuna de la grip. La idea és esmenar el marc regulatori de forma que l’Agència Europea del Medicament (EMA) pugui autoritzar amb les vacunes adaptades sense haver d’iniciar tot el tràmit des del principi. A més, la Comissió també planteja la possibilitat de desenvolupar una nova categoria d’autorització d’emergència de vacunes a escala europea sota responsabilitat compartida pels estats membres.

Mentrestant, l’últim gran pilar del pla té per objectiu impulsar la capacitat de producció de vacunes a la UE reforçant la cooperació amb la indústria i desenvolupant un nou mecanisme de concessió de llicències voluntari per permetre la transferència de tecnologia. «Cal estar llestos i preparats per avançar-nos als esdeveniments», ha defensat el comissari d’Indústria, Thierry Breton.

Nou contracte amb Moderna

Mentrestant, la Comissió Europea continua negociant nous contractes de vacunes. Von der Leyen ha anunciat aquest dimecres la firma d’un segon acord amb el laboratori nord-americà Moderna per a l’adquisició de fins a 300 milions de dosis addicionals –150 milions el 2021 i l’opció de 150 milions més el 2022–, que s’afegiran als 160 milions ja acordats amb l’empresa. El mateix volum addicional de dosis acordat al gener amb Pfizer per a la distribució també de fins a 300 milions de dosis i que han confirmat aquest dimecres. La idea, segons ha explicat Kyriakides, no és només cobrir les necessitats europees a curt termini, sinó garantir que la UE estarà en disposició en el futur de fer front a les noves variants.

«Assumim que hem de renovar les vacunes perquè puguin lluitar de manera efectiva contra les noves variants i per això necessitem nous contractes», ha justificat la presidenta, que ha explicat que fins al moment s’han entregat 33 milions de dosis de vacunes a la UE –davant 53 milions als Estats Units i 41 milions a la Xina–, que han permès injectar una primera dosi a 21 milions de persones mentre que són 7 milions d’euros els que han rebut fins ara la segona. «En les pròximes setmanes i mesos caldrà accelerar», ha insistit l’alemanya, que manté l’objectiu que el 70% dels europeus estiguin vacunats per al 21 de setembre.

Dubtes sobre la vacuna Sputnik

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

Brussel·les, segons ha explicat Breton, té garanties de la farmacèutica AstraZeneca «d’una millora del 50%» en la seva capacitat de producció, i confien que serà capaç de recuperar el temps perdut. La que no és una opció ara com ara és la vacuna russa Sputnik. És més, no només el fabricant rus no ha demanat fins ara autorització de comercialització a l’EMA, sinó que Brussel·les es qüestiona els motius pels quals Rússia estigui oferint el seu antídot quan no ha progressat prou en la seva població.

«Ens preguntem per què, teòricament, Rússia continua oferint milions i milions de dosis mentre que ni tan sols està vacunant un nombre suficient dels seus ciutadans», s’ha interrogat Von der Leyen. Per poder arribar a formar part algun dia de la cartera de vacunes europea, l’antídot rus no només hauria de ser aprovat per l’EMA –i passar tot el procediment d’examen–, sinó que la UE hauria de poder inspeccionar les plantes on es fabrica per garantir que es compleixen els estàndards de seguretat.