Disculpin per l’optimisme

Notícies relacionades

Adeu de Pujol al seu procés penal

Un referent internacional

Si aquesta festa inigualable es fes a Amsterdam, Nova York o París, cridaríem "¡Quina enveja!" i ens autoflagel·laríem dient que nosaltres mai seríem capaços d’aconseguir res semblant. Doncs bé, resulta que aquest esdeveniment únic al món l’hem inventat nosaltres, gràcies a la tasca ingent de diverses generacions (algunes, sota el jou d’una dictadura) i ho hem fet créixer nosaltres. Sí, tenim una cosa incomparable al planeta, un dia que hauria de ser Patrimoni Immaterial de la Humanitat, una d’aquelles jornades que cusen la nostra societat, ens fa creure en un projecte comú, ens eleva culturalment i socialment i a més ens fa diferents. Una d’aquelles rareses que ens permet exhibir amb orgull una cosa que ningú més ha aconseguit al nostre planeta.

En els últims anys, l’Ajuntament de Barcelona ha tingut l’encert i la intel·ligència de descentralitzar el Sant Jordi, i ha aconseguit fer créixer de manera espectacular l’esdeveniment als barris de la ciutat. Les riuades de gent que enguany circulaven a Gràcia, Poblenou o Nou Barris han sigut històriques, com ho han sigut a la resta de Catalunya. (Per rematar-ho, ja només falta que acabin de tancar el pas als cotxes a certes zones de l’Eixample, on no només molesten, sinó que en carrers com la Gran Via o València creen un problema de seguretat innecessari). Com en qualsevol èxit del nostre país, els gemegaires han sortit com els cargols després de la pluja: que si els autors mediàtics, que si massa comercial, que si està massificat, que si el preu de les roses. Molt bé, segur que tot és millorable i moltes de les crítiques ajuden a millorar encara més. Però hauríem de ser capaços, per una vegada, d’aturar les màquines un moment, donar-nos la mà i felicitar-nos entre tots. Per això potser està bé reconèixer que aquell somni que va començar fa almenys cent anys d’aconseguir un Dia del Llibre cívic, universal i popular és avui una realitat, i un espot global inigualable de totes les nostres virtuts. De fet, hem aconseguit un hat-trick inaudit: en un sol dia hem ajuntat el Dia del Llibre, el Dia dels Enamorats de veritat i la Diada nacional oficiosa de Catalunya. Déu-n’hi-do. Si som capaços de mantenir aquest foc gairebé sagrat i passar-lo de generació en generació, cada any amb més força, voldrà dir que potser som millors del que ens imaginem. I ara sí, ara que ens hem felicitat, ja podem atonyinar-nos una altra vegada. Espòiler: el Sant Jordi 27 també serà apoteòsic. Fins l’any que ve, rondinaires.