El sector de la salut i el benestar

Però tanmateix, aquest model d’èxit mostra avui signes de fatiga. Els sistemes sanitaris acumulen llistes d’espera, pateixen manca de professionals i afronten una pressió assistencial creixent. Els costos vinculats a les malalties cròniques s’han disparat, sobretot en relació a patologies degudes a l’estil de vida: sedentarisme, dieta inadequada, estrès crònic o manca de descans.

Això ha reobert un debat imprescindible: el valor dels hàbits saludables com a pilar del benestar. Diversos estudis indiquen que fins a un 70% de les malalties més freqüents es podrien prevenir amb senzills canvis d’hàbits en el dia a dia. Caminar mitja hora al dia, menjar més fruita i verdura, reduir aliments processats, dormir entre set i vuit hores o mantenir una vida social i intel·lectual activa són accions assequibles amb un impacte molt important. Són, en definitiva, "tractaments" que depenen més dels hàbits que dels hospitals.

L’exercici moderat redueix de manera dràstica el risc cardiovascular; una alimentació equilibrada ajuda a controlar el pes i el sucre en sang; el descans adequat millora la salut emocional, i mantenir la ment activa és clau per prevenir el deteriorament cognitiu. La suma d’aquestes accions té un potencial preventiu molt més gran del que sovint s’imagina.

Per això, el repte actual no és només millorar el sistema sanitari, sinó reequilibrar el model de salut. La medicina de precisió, els nous medicaments i la tecnologia continuen sent essencials, però han d’anar de la mà d’una aposta decidida per fomentar uns estils de vida més sans, per assegurar la sostenibilitat futura del sistema de salut pública.

Aquest canvi de mirada coincideix amb l’expansió econòmica del sector de la vida saludable. El creixement de l’activitat esportiva, dels productes alimentaris saludables, dels programes de benestar emocional i dels serveis d’envelliment actiu confirma una tendència imparable. El benestar s’ha convertit en un motor econòmic amb oportunitats d’innovació i d’ocupació.

El sector de les activitats esportives, que inclou activitats i tecnologia esportiva, turisme, equipament etc., mou actualment uns 2,7 bilions de dòlars ($2,7T) a escala mundial, amb un creixement anual mitjà del 5% segons dades del Global Wellness Institute (GWI).

El sector de l’alimentació saludable és un dels de més creixement: representa més d’1,2 bilions d’euros a escala global, amb un augment anual del 7%, impulsat per la demanda de productes naturals, ecològics i de proximitat.

La coneguda com a silver economy, vinculada a l’envelliment actiu de la població, genera prop de 5,7 bilions d’euros a Europa, amb un creixement anual del 5%, segons la UE. Aquest segment, que inclou salut, turisme, habitatge adaptat i activitats de lleure, es preveu que sigui una de les principals fonts de llocs de treball de la pròxima dècada.

Notícies relacionades

Adeu de Pujol al seu procés penal

Un referent internacional

A escala local destaquen iniciatives com les operacions del trasllat de l’Hospital Clínic a Barcelona i del Trueta a Girona, la col·laboració entre l’Ajuntament d’Esplugues i l’Hospital de Sant Joan de Déu pel sector de la salut i el benestar, el Biopol de l’Hospitalet o projectes recents com el nou hub d’innovació I-Bé impulsat per la Conselleria de Salut, entre d’altres, mostren com el sector pot articular-se territorialment. També hi contribueix l’activitat dels clústers de l’esport, l’alimentació saludable i l’envelliment actiu, que treballen conjuntament amb universitats, centres tecnològics i empreses emergents per enfortir aquest nou ecosistema.

Les activitats vinculades al benestar no només milloren la qualitat de vida individual, sinó que representen una oportunitat única per al desenvolupament econòmic i la generació de nous llocs de treball a tots els nivells. Invertir en salut i benestar ja no és només una qüestió mèdica, és també una estratègia econòmica de país.