L'Ajuntament de Girona desnona una família que ocupava un pis de "forma il·legal"

El procés de desnonament administratiu de la família, que es remunta a l'abril de 2025, va justificar-se per deutes de lloguer i incompliment de criteris, segons l'Ajuntament

Dos mossos a la porta de lhabitatge, aquest dimarts.

Dos mossos a la porta de lhabitatge, aquest dimarts. / Sindicat d’Habitatge de Girona

3
Es llegeix en minuts
Josep Coll

El Sindicat d'Habitatge de Girona ha denunciat que aquest dimarts, a les set del matí, s'ha desnonat una família vulnerable després que l'Ajuntament s'hagués "negat a trobar una solució durant tot un any". Es tracta d'un habitatge ubicat al número 69 del carrer de les Agudes, al barri de Can Gibert del Pla, que forma part dels pisos de protecció oficial del mateix consistori, on ja s'havia produït un intent de desallotjament, sense èxit, l'estiu passat.

El ple municipal d'aquest dilluns va aprovar "l'execució forçosa del desnonament administratiu de l'habitatge". La regidora de Contractació, Patrimoni i Serveis Informàtics, M.Àngels Planas, va assegurar que l'habitatge estava ocupat de "forma il·legal" i que hi ha un "procediment rigorós i transparent" per donar resposta a la demanda social de les "famílies de Girona que no poden fer front al cost del lloguer o es troben en situació d'emergència habitacional".

El sindicat, a través d'un comunicat, ha apuntat que l'Ajuntament va "rescindir unilateralment el contracte amb la família sense cap diàleg amb ella ni oferir cap alternativa habitacional" i que va ser llavors quan es va posar en marxa un procediment administratiu. També han assegurat que el consistori va admetre que "que existeix una problemàtica econòmica de la família que ocupa l'immoble i que es tracta d’un habitatge que se li va atorgar precisament per estar en situació de necessitat".

A més, han indicat que "la interlocutòria judicial incorporada a l’expedient és clara en assenyalar que el desallotjament de l'habitatge implica un risc social que l'Ajuntament i els seus serveis han de preveure i evitar, i estableix que, si la situació de la família no ha millorat, caldrà que es prenguin les mesures pertinents al respecte". Lluny d'això, però, l'Ajuntament ha desnonat la família, amb dos menors, "per la via més dura, descartant altres opcions i negant-se a oferir una alternativa per la família".

Procés d'un any

L'origen del procés es remunta a l'abril de 2025, quan el ple municipal va aprovar incoar un expedient de desnonament administratiu. La regidora d'Igualtat Justícia Social, Amy Sabaly, va assegurar que no complia amb una sèrie de criteris. Aquest dimarts ha defensat, en un fil a les xarxes socials, que el pis que ocupava la família, era un "habitatge d’inclusió adreçat a famílies vulnerables" i s’ha de recuperar perquè és "un recurs escàs" que ha d’anar destinat "a qui més ho necessita".

Notícies relacionades

Segons ha exposat Sabaly, la família va demanar uns dies per poder buidar l’habitatge i aquesta petició va poder "acordar", mentre que Serveis Socials n'ha fet seguiment del cas i aquest dimarts estaven al pis per "mediar". La regidora sosté que "hi ha uns criteris i hi ha una llista" i ha remarcat que aquesta és "l’única manera d’assegurar que aquest recurs va destinat a qui més ho necessita". Per aquest cas concret, ha argumentat que "l’acumulació d’un deute per impagament i l’incompliment d’altres condicions" han obligat la família a deixar el pis.

Sabaly també subratlla que la família és atesa pels serveis socials municipals des del 2010 i que el 2014 va accedir a aquest habitatge, a més d’haver rebut suport en la tramitació d’ajuts econòmics. Paral·lelament, la regidora ha reivindicat l’ampliació del parc públic: el 2024 es van adquirir cinc habitatges i el 2025, tretze més, fins a arribar a un total de 200 pisos municipals. Tot i això, ha admès que la ciutat està "lluny del que caldria" i calcula que en farien falta "el doble" per afrontar l’emergència habitacional. Per això, ha defensat que "l’habitatge hauria de ser un dret, no un negoci ni un privilegi", però ha advertit que els ajuntaments no tenen "tota la força necessària, ni política ni pressupostària" per resoldre sols el problema.