Indra accelera les aliances europees per complir els contractes amb Defensa

Indra ha intensificat durant els últims mesos l’estratègia d’aliances amb grans companyies europees de defensa amb un doble objectiu: reforçar la capacitat industrial per respondre als contractes adjudicats pel Ministeri de Defensa, per valor de 6.790 milions d’euros, i guanyar posicions en la carrera pels grans programes militars terrestres, un terreny en què tradicionalment només fabricava a Espanya la multinacional General Dynamics-Santa Bárbara. La companyia nord-americana, de fet, ha recorregut davant el Tribunal Suprem dos préstecs del departament que dirigeix Margarita Robles per import de 3.000 milions que va aconseguir la unió temporal d’empreses (UTE) entre la cotitzada i Escribano Mechanical and Engineering (EM&E).

Per poder portar a terme tots aquests contractes, Indra ha reforçat la política de col·laboració amb acords rellevants amb grups com, per exemple, Iveco Defence Vehicles (IDV) –del grup Leonardo–, Rheinmetall i Diehl Defence. "La lògica és sumar capacitats pròpies amb les de socis industrials per poder optar a projectes més ambiciosos i amb més component tecnològic", assenyalen fonts de la companyia.

Durant els últims dos anys, l’empresa, participada al 28% per l’Estat, ha firmat fins a 140 aliances amb empreses estatals i empreses estrangeres.

Més competitiva

La cotitzada que presideix el català Ángel Simón entén que, en l’escenari actual, ja no n’hi ha prou amb tenir tecnologia o presència institucional; també resulta clau comptar amb socis industrials que permetin executar contractes amb més solvència, cobrir més segments i competir en millors condicions davant gegants consolidats del sector.

L’acord a què ha arribat aquest mes amb IDV, adquirida recentment per la italiana Leonardo, respon a la necessitat de les Forces Armades espanyoles de disposar d’un vehicle amfibi de combat d’Infanteria de Marina (VACIM). Defensa rebrà 34 nous blindats d’Indra i IDV per a desembarcaments amfibis, i amb això substituirà la seva vella flota de vehicles dels anys 70 amb els nous, capaços de desplegar-se fins a 12 milles de la costa, a canvi de 370 milions d’euros.

A això s’hi afegeix el memoràndum d’entesa firmat al març amb l’alemanya Rheinmetall i que es plasmarà amb la constitució d’una empresa conjunta a finals d’aquest any a fi de presentar una oferta per a un contracte de l’Exèrcit espanyol relatiu a l’adquisició de fins a 3.000 camions militars. També al març, va segellar una aliança amb l’alemanya Diehl Defence per impulsar de forma conjunta el desenvolupament i la producció de sistemes de defensa aèria i míssils de mitjà abast. "Una col·laboració que podria estendre’s posteriorment als dominis marítim i aeri", va apuntar la cotitzada en el comunicat posterior a la firma.

Darrere d’aquestes aliances hi ha una estratègia industrial cada vegada més visible. Els programes de defensa són avui més cars, més complexos i més cooperatius. Exigeixen múscul financer, capacitat d’integració i una xarxa de socis que permeti respondre als requisits de governs i institucions europeus. "Per això, la capacitat de teixir aliances deixa de ser un complement i passa a ser un element central de l’estratègia", assenyala la companyia.

En aquest tauler, Indra pretén consolidar-se com a grup tractor i guanyar terreny en una indústria que a Espanya ha tingut històricament altres actors dominants, entre ells la nord-americana General Dynamics-Santa Bárbara. La pugna no es limita a un contracte concret, sinó al repartiment de protagonisme dins del nou cicle inversor en defensa i a la capacitat de liderar futurs programes des d’Espanya.

Unir forces a la UE

La mateixa Unió Europea ara empeny en aquesta direcció. Els nous instruments de finançament i els grans projectes comunitaris estan dissenyats per fomentar la cooperació entre empreses de diferents països, reforçar la base industrial europea i reduir dependències de l’exterior. Les companyies que aconsegueixin integrar-se amb més rapidesa i credibilitat en aquesta lògica col·laborativa també seran les que tindran més opcions de captar càrrega de treball i d’augmentar la seva influència.

L’ofensiva d’Indra també té una clara derivada espanyola. El grup ha assumit un paper d’empresa tractora amb la intenció d’articular al seu voltant una xarxa que inclogui grans companyies, pimes, centres d’investigació i universitats. L’objectiu és que la indústria nacional guanyi pes en els grans projectes europeus i que Espanya no quedi relegada en el nou repartiment industrial que s’està dibuixant.

Notícies relacionades

Avals públics per a hipoteques de joves

Iberdrola completa la desinversió de la seva filial mexicana en favor de Cox

Aquesta aspiració no només té impacte econòmic. També afecta el potencial del país a l’hora d’influir en el disseny de futures capacitats militars i de defensar que aquestes solucions responguin a les necessitats de les Forces Armades espanyoles.

Tots aquests moviments formen part d’una transformació més àmplia. La indústria europea de defensa s’està reordenant a gran velocitat i les aliances han deixat de ser una opció tàctica per convertir-se en l’eix central de la competència. En aquest nou escenari, Indra ha decidit accelerar per guanyar mida, assegurar execució i disputar espais de poder industrial que fins ara semblaven reservats a d’altres.