Electricitat i pobresa: quan toca triar entre el fred i la por

L’equació de com les famílies pobres es poden connectar al corrent elèctric segueix avui sense resoldre’s, malgrat estar en plena onada de fred i en una pandèmia mundial

Passar fred o por. És la disjuntiva a què s’han d’enfrontar les famílies que no poden pagar els rebuts de la llum, en plena escalada dels preus de l’energia i enmig d’una pandèmia amb seqüeles socials encara incertes. No són poques. Uns opten per apagar els aparells i abrigar-se com en el passat. Bé per estalvi, o bé pel temor d’un deute acumulat que no deixa de sumar. D’altres punxen de forma fraudulenta el corrent elèctric, afrontant el temor de morir en incendis, com ja ha passat en massa ocasions. Un temor que s’inunda per tot el veïnat, que acaba sobrecarregant la xarxa elèctrica i que deixa altres veïns sense llum, que al seu torn acusen les elèctriques de no mantenir correctament les instal·lacions als barris més humils. La roda és perversa, i de vegades difícil d’entendre. Però la realitat és que són centenars de famílies –no hi ha ni dades oficials– que continuen pendents d’aquesta decisió. O el fred. O la por.

Cristina García, mare de quatre fills al barri de la Salut de Badalona, va triar el fred. Després de l’anterior crisi econòmica, aquesta dona va perdre la feina, i des de fa poc més d’un any percep la prestació de 1.000 euros de la renda garantida de ciutadania. «Vaig desendollar la vitroceràmica. Tot l’essencial (dutxar-nos, cuinar i escalfar-nos) ho fem amb butà. Quan hi ha diners, les estufes funcionen. Quan no, toca abrigar-se», explica aquesta mare. Atesa pels serveis socials de la ciutat, la Cristina no podia pagar la factura de la llum, però tenia un comptador que funcionava i està al seu nom.

Va haver de morir una senyora gran a Reus el 2016 perquè una llei impedís a les elèctriques tallar la llum a aquestes llars. No obstant, tot el que consumeixen s’acumula en un deute que, en el cas de la Cristina, ja ascendeix als 2.000 euros. Ningú sap qui ha de pagar aquests diners. Encara segueix pendent l’acord entre el Govern i les elèctriques que ho determini. Però de moment, són les llars les que pateixen mirant de reüll el comptador. «Tinc por d’obrir les factures», comenta la Cristina. Per passar fred, de moment no hi ha hagut ensurt. És un secret a crits que aquestes llars, protegides per la llei davant els talls, han crescut considerablement. L’any passat n’eren 61.000. Aquest 2020 ningú les ha quantificat.

Notícies relacionades

Però el problema és que hi ha una massa important de veïns que queden fora d’aquesta situació: aquells que s’enxufen fraudulentament al corrent elèctric. Alguns ho fan per pillatge o estalvi. Però una gran part d’ells entren en aquesta roda per pura necessitat, després de l’ocupació d’una vivenda o la impossibilitat de pagar el preu del lloguer. Si el comptador no està al seu nom, poques alternatives els queden. Diverses entitats socials, entre les quals l’Aliança Contra la Pobresa Energètica, fa anys que reclamen a les elèctriques que instal·lin comptadors socials a aquestes llars necessitades, com ja passa amb l’aigua. Les conseqüències, adverteixen, poden ser mortals. La companyia respon que no és tan fàcil. «S’ha de refer de nou la instal·lació perquè és molt perillós donar corrent a les llars amb aquest estat», assumeixen fonts de l’empresa, que afegeixen que el problema és que es permeti que hi hagi famílies pobres punxant la llum.

La situació és greu. Però és que, a més, impacta directament en molts dels veïns d’aquests barris humils, que constantment es queden sense llum encara pagant-la. El Raval, Sant Roc o Torre Baró en són només un exemple. A causa del frau elèctric, diu Endesa, la xarxa acaba sobretensada i salten els ploms. Alcaldes, veïns i associacions clamen contra el deficient estat de manteniment de la xarxa per part de la companyia distribuïdora d’electricitat. Endesa hi respon que «la xarxa elèctrica està en bon estat i dimensionada per cobrir la demanda dels clients». I aquí hi ha la clau de la qüestió, que molts dels altres consumidors, al cometre frau, deixen de ser clients i passen a ser tractats com a delinqüents. I per tant, la xarxa no està preparada per a això. «Les empreses elèctriques fan una previsió de consums i l’apliquen a les inversions per fer el manteniment de la xarxa. Aquestes dinàmiques no es tenen en compte, i al final acaben tots a les fosques o espantats per un incendi inevitable», apunta Marta García, directora d’Ecoserveis, una consultora energètica sense ànim de lucre.

Temes:

Pobresa energètica

Inicia sessió 0 Comentaris

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

Neix ‘Idò!’, el nou projecte editorial per donar suport al català a les illes