Can Sant Joan, també a les fosques

La segona apagada –continua el Fernando– la van arreglar a les dues hores; però als dos o tres dies, tornaven a començar. Talls d’entre dos i cinc hores (amb el destorb d’haver de trucar a la companyia cada vegada, esperar que te l’agafin, explicar-ho tot, que vinguin...). Aquest matrimoni, que paga el rebut cada mes, no és l’únic afectat a la zona. «Com a mínim són 12 o 14 famílies de per aquí, que en tinguem constància», afegeixen. La parella viu sola, però insisteixen que entre els afectats també hi ha famílies amb criatures i quedar-te sense llum significa per a ells «quedar-se sense res»: «No pots escalfar-te, ni dutxar-te, ni cuinar. Res. L’altre dia, el meu veí va haver de demanar el dinar per als seus fills a domicili perquè no podia cuinar», comenten amb referència a l’últim tall, aquest diumenge al migdia, en plena onada de fred.

La gota que va fer vessar el vas

Un tall que va esgotar la paciència del veïnat, a l’arribar en plena borrasca i en plena pujada de les tarifes. El president de l’associació de veïns, José Luis Conejero, es mostra molt preocupat amb una situació «que no és d’ara, ve de lluny». Aquest barri obrer, limítrof a la capital catalana –a la seva perifèria, per ser més exactes–, es caracteritza pel seu esperit lluitador. És famosa la sevahistòrica campanya contra la gran cimenteraque domina l’enclavament (tenen experiència en això de ser David contra Goliat). «El problema són unes instal·lacions antigues que la companyia no es molesta a modernitzar», resumeix el líder veïnal. 

Comparteix el diagnòstic l’alcaldessa de la localitat. Aquest dilluns l’associació de veïns i l’Ajuntament de Montcada han emès un comunicat conjunt per fer pública la situació en què el govern local afirma que prendrà mesures legals contra la companyia. «És inadmissible que els veïns pateixin des de fa nou mesos talls diaris de llum d’aproximadament 180 minuts que en ocasions han arribat a les 24 hores sense energia», apunta el consistori, que recorda que la falta de fluid elèctric també afecta l’enllumenat públic i «pot provocar problemes viaris i de seguretat ciutadana».

Endesa hi respon que, en el cas de les últimes setmanes a Can Sant Joan, els talls no es deuen a incidències a la xarxa –que defensen està en bon estat–, sinó a sobrecàrregues degudes a connexions irregulars (la mateixa explicació donada per als talls també freqüents a Torre Baró i, sobretot, a Sant Roc). La companyia defensa que ha fet inversió a la zona en els últims anys i que els talls són automàtics, no premeditats, i que s’activen per un sistema de protecció, al detectar una sobrecàrrega que podria resultar perillosa.

A l’alcaldessa de Montcada, Laura Campos, no li serveix aquesta resposta i critica que a la companyia no «li hagi tremolat la mà per augmentar les seves tarifes en plena onada de fred ni per deixar sense subministraments famílies vulnerables amb l’objectiu d’obtenir grans beneficis d’un dret bàsic». Campos ha exigit a Endesa que realitzi el manteniment adequat d’unes «instal·lacions obsoletes» que afecten, sobretot, els barris més populars. Accions legals conjuntes

Notícies relacionades

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

Neix ‘Idò!’, el nou projecte editorial per donar suport al català a les illes

de Montcada, Laura Campos,deixar sense subministraments famílies vulnerables amb l’objectiu d’obtenir grans beneficis d’un dret bàsic».«instal·lacions obsoletes» que afecten, sobretot, els barris més populars. Accions legals conjuntesEl consistori assegura que denunciarà la companyia al Departament d’Indústria i a l’Agència Catalana de Consum «per una possible vulneració dels drets bàsics de la ciutadania», i l’alcaldessa apunta que ha traslladat al Consell Comarcal del Vallès Occidental la petició d’emprendre accions legals de forma conjunta amb altres municipis de la comarca que també pateixen talls de llum.

En les últimes setmanes les denúncies de talls intermitents de llum arriben des de molts barris pobres de tot Espanya. A l’àrea metropolitana, el cas més conegut és el de Sant Roc, a Badalona; i a Barcelona, fa setmanes que els denuncien a Torre Baró i el Raval.