Un any de la notícia que ens va canviar la vida

Aquell 8 de gener del 2020, EL PERIÓDICO explicava per primera vegada als seus lectors que hi havia «Dotzenes d’afectats per una misteriosa epidèmia a la Xina». Ningú parlava en aquells moments de coronavirus i es desconeixia tot, absolutament tot, sobre la nova malaltia (ni el seu origen, ni els seus efectes, ni per descomptat el seu impacte social, econòmic i emocional). La malaltia va ser batejada dies després com a Covid-19 i canviaria de dalt a baix les vides de tots els ciutadans del planeta.

Només dues setmanes després de la primera publicació en aquest diari, el 22 de gener, els Estats Units detectaven al seu territori la presència del llavors encara anomenat virus xinès i l’endemà, el 23, el Govern de Xi Jinping decretava el confinament dels més d’11 milions d’habitants de Wuhan, una ciutat de la qual fins aleshores amb prou feines s’havia sentit parlar a Occident. L’epidèmia començava llavors a aparèixer a les portades de la premsa espanyola encara amb timidesa, en llocs dels que en l’argot de la professió es denominen de segona lectura.

No va ser fins al febrer, quan la Covid va obligar a cancel·lar la macrocita del Mobile World Congress, la fira de les noves tecnologies que mobilitza milers de persones de tot el món cap a Barcelona, quan aquella notícia va ocupar definitivament la portada i els temes del dia d’aquest diari. I a partir d’allà, va ser un no parar... 

¿Què hem après?

Els periodistes, com la gran majoria dels lectors, hem après en aquests 12 mesos sobre epidèmies i infeccions diverses, hem conegut com es desenvolupa una vacuna i com s’administra una vegada autoritzada... i hem pres consciència dels entrellats, fortaleses i deficiències del sistema sanitari espanyol. Hem parlat gairebé diàriament amb metges, infermeres i epidemiòlegs, però també amb pacients infectats, amb caixeres de supermercat, amb mestres i estudiants, amb comerciants i hotelers desesperats, amb taxistes, quiosquers i usuaris del metro. I hem descobert amb preocupació com està castigant aquesta pandèmia els més vulnerables, amb l’aparició de cues de la fam davant els bancs d’aliments.

Notícies relacionades

L’estiu del Papa per Espanya a bord d’una furgoneta: així va recórrer Prevost Espanya amb una tenda de campanya

Enxampen a la C-55 un home de 73 anys que conduïa drogat, sense carnet i amb haixix al cotxe

El coronavirus ha canviat per complet les rutines de la feina periodística, perquè de cop (també com la majoria dels nostres lectors), vam haver de teletreballar. La nova modalitat, que sembla haver arribat per quedar-se, ens va fer perdre la calor de la redacció, però alhora ens va ensenyar a organitzar-nos d’una altra manera i a utilitzar les noves tecnologies com un nou aliat. Aquest esforç ha sigut encarta més gran en aquest diari, que durant aquest temps, ha fet una important renovació de disseny en web i en paper.

I també hem après paraules i paraulasses que aquell 8 de gener de 2020 eren perfectes desconegudes. Ara parlem de desescalades, de confinaments perimetrals, de taxes d’incidència i de vectors de transmissió. Durant mesos, el coronavirus ha sigut el nostre pa de cada dia. ¿I saben què? Les audiències continuen reclamant que els n’informem. Les de la Covid continuen sent les notícies més llegides cada dia a la nostra web. És una cosa que ens toca massa de prop.