ENTREVISTA
Luis Camarero: «El medi rural rep un doble cop»
«Hauríem de fer plans d’acollida no per als que arriben, sinó per als que reben tota aquesta diversitat i vitalitat», afirma el catedràtic de la UNED, coautor de ‘La inmigración dinamiza la España rural’
EL PERIÓDICO i Fundació La Caixa donen veu cada setmana als perfils socials, culturals i científics que amb el seu esforç estan creant una societat amb més oportunitats per a tothom.
Doctor en Ciències Polítiques i Sociologia per la UNED, Luis Camarero és coautor, juntament amb Rosario Sampedro (Universitat de Valladolid), de ‘La inmigración dinamiza la España rural’, estudi publicat per l’Observatori Social de La Caixa, que analitza l’evolució de la població rural des de principis de segle i el paper dels nous habitants en la renovació generacional.
–¿La pandèmia accelerarà o frenarà el procés de recuperació demogràfica?
–És difícil saber-ho. Les dades del 2017-2018 mostren una recuperació de població estrangera al món rural, però no vol dir que aquest guanyi població. El saldo vegetatiu és negatiu. En aquests mesos hi ha persones que han anat a viure al medi rural, a segones residències... Però en totes les crisis el medi rural ha perdut població.
–¿Com aconseguim que el món rural sigui atractiu?
–És atractiu, tant com pot ser-ho la ciutat. És una qüestió personal. Hi ha qui mai viuria a Nova York i qui mai ho faria en un llogarret remot de Galícia. Però les persones que viuen en àrees rurals han de tenir accés als elements propis de l’estat del Benestar, com sanitat o educació, en igualtat de condicions que les persones que viuen en entorns urbans. I allà hi ha un desajust. Hi ha elements que caracteritzen el nostre desenvolupament que fan que els ciutadans rurals siguin ciutadans de segona. També hem d’exigir a les empreses que desenvolupin una responsabilitat social i no deixin d’operar en les àrees rurals. Són ciutadans de ple dret com els de les ciutats.
–¿Som una societat d’acollida amb els immigrants?
–Els considerem bàsicament i únicament com persones que venen a treballar perquè als seus llocs d’origen tenen pitjors condicions, gairebé que els fem un favor. Fins i tot els exigim que tinguin un estil de vida que s’assembli el més possible al nostre. El problema és que no els reconeixem en la seva diversitat ni el cosmopolitisme que aporten. Potser hauríem de pensar en plans d’acollida, no per als que arriben, sinó especialment en àrees rurals per a les persones que rebran aquesta aportació, aquesta diversitat i aquesta vitalitat que porta aquesta població arribada de llocs remots.
–La integració no sempre és fàcil. ¿Com es combaten els fenòmens racistes?
–A través del reconeixement de l’altre i de la posada en valor de la diversitat. No hi ha cap restaurant amb diverses estrelles Michelin en què els cuiners no pertanyin almenys a tres continents diferents. I això és valor de marca. Hem de fer valer també la diversitat com a valor, l’aportació multicultural i la nostra capacitat de desenvolupament cosmopolita. És el nostre millor antídot, a més que fa falta política per combatre males decisions polítiques.
–¿La immigració és la solució a l’Espanya buidada?
–No és ni solució ni problema. És una realitat. Estem en societats globals, la nostra mobilitat és més gran i les entrades de població són més grans. El problema de les àrees rurals té a veure amb el nostre model de desenvolupament, basat en economies d’escala, que ens porta a concentrar contínuament recursos, capital i mà d’obra en llocs molt selectes, en les grans àrees metropolitanes, oblidant la resta del territori.
Notícies relacionades–El de l’Espanya buidada és un debat ‘guadiana’.
–Hi ha un malestar important. La crisi sanitària ens ha deixat molts temes pendents a les agendes. Estem en una situació d’un impacte desconegut que genera una demanda de recursos gran. I les àrees rurals, que sempre han estat en segon ordre, tornen a la situació de partida. Tenim moltes regions on, en plena emergència sanitària, s’han tancat els centres de salut. Perquè els recursos, personals i materials, s’han concentrat en nuclis urbans. Hi ha hagut un doble cop. Per la crisi sanitària i per aprofundir encara més en la bretxa urbanorural. No hauríem d’oblidar la importància del nostre país rural, una bona font de desenvolupament.
