segons un gran estudi

Cap de les mutacions detectades del coronavirus el fa més contagiós

Els investigadors arriben a aquesta conclusió a través de l'anàlisi dels genomes dels virus de més de 46.000 persones amb Covid-19 de 99 països recollits fins a finals de juliol

zentauroepp55959488 soc201123183013

zentauroepp55959488 soc201123183013 / OXFORD UNIVERSITY JOHN CAIRNS

4
Es llegeix en minuts
Europa Press

Cap de les mutacions actualment documentades al virus SARS-CoV-2, que provoca la malaltia Covid-19, sembla augmentar la transmissibilitat en els humans, segons un estudi dirigit per investigadors del University College de Londres (Regne Unit) a través de l’anàlisi dels genomes dels virus de més de 46.000 persones amb Covid-19 de 99 països recollits fins a finals de juliol.

Aquesta troballa inclou una mutació a la proteïna de punta del virus anomenada D614G, que ha sigut identificada en visons com una mutació comuna que pot fer que el virus sigui més transmissible. La nova evidència científica apunta que aquesta mutació no està de fet associada amb un augment significatiu de la transmissió.

«El nombre de genomes de SARS-CoV-2 que s’estan generant per a la investigació científica és sorprenent. Ens vam adonar des del principi de la pandèmia que necessitàvem nous enfocaments per analitzar enormes quantitats de dades en temps gairebé real per detectar noves mutacions al virus que poguessin afectar la seva transmissió o la gravetat dels símptomes. Afortunadament, vam descobrir que cap d’aquestes mutacions està fent que la Covid-19 es propagui amb més rapidesa, però ens hem de mantenir vigilants i continuar monitorant les noves mutacions, en particular a mesura que les vacunes es van estenent», explica Lucy van Dorp, primera autora de l’estudi, que s’ha publicat a la revista ‘Nature Communications’.

Els coronavirus com el SARS-CoV-2 són un tipus de virus d’ARN que poden desenvolupar mutacions de tres maneres diferents: per error a partir d’errors de còpia durant la replicació viral, a través d’interaccions amb altres virus que infecten la mateixa cèl·lula (recombinació o reordenació), o poden ser induïts per sistemes de modificació de l’ARN de l’hoste que formen part de la immunitat de l’hoste (per exemple, el mateix sistema immunològic d’una persona).

La majoria de les mutacions són neutres, mentre que d’altres poden ser avantatjoses o perjudicials per al virus. Tant les mutacions neutres com les avantatjoses poden ser més comunes a mesura que es transmeten als virus descendents.

En el seu treball, els investigadors han identificat fins ara 12.706 mutacions en el SARS-CoV-2. Per a 398 de les mutacions, hi ha una forta evidència que han ocorregut repetidament i de forma independent. D’elles, els investigadors es van centrar en 185 mutacions que han ocorregut almenys tres vegades de forma independent durant el curs de la pandèmia.

Per comprovar si les mutacions augmenten la transmissió del virus, els investigadors van modelar l’arbre evolutiu del virus i van analitzar si una mutació particular s’estava tornant cada vegada més comuna, és a dir, comprovant si, després que una mutació es desenvolupa per primera vegada en un virus, els descendents d’aquest virus superen els virus sense aquesta mutació particular.

Els investigadors no van trobar proves que cap de les mutacions comunes estigui augmentant la transmissibilitat del virus. En canvi, van trobar que la majoria de les mutacions comunes són neutrals. Els investigadors van descobrir que la majoria de les mutacions comunes semblen haver sigut induïdes pel sistema immunològic humà, en lloc de ser el resultat de l’adaptació del virus al seu nou hoste humà. Aquesta situació contrasta amb una altra anàlisi del mateix equip sobre el que va ocórrer quan el SARS-CoV-2 va saltar posteriorment dels humans als visons de granja.

«Quan vam analitzar els genomes del virus procedents del visó, ens va sorprendre veure que la mateixa mutació apareixia una vegada i una altra en diferents granges de visons, malgrat que aquestes mateixes mutacions rares vegades s’havien observat en humans anteriorment», comenta Van Dorp.

«És molt possible que hàgim passat per alt aquest període d’adaptació primerenca del virus en els éssers humans.

Anteriorment havíem estimat que el SARS-CoV-2 va saltar als humans l’octubre o el novembre del 2019, però els primers genomes que tenim daten de finals de desembre. Aleshores, les mutacions virals crucials per a la transmissibilitat en els humans poden haver sorgit i haver-se fixat, amb la qual cosa ens impedien estudiar-les», explica l’autor principal, François Balloux.

S’ha d’esperar que un virus muti i eventualment es divideixi en diferents llinatges a mesura que es torna més comú en les poblacions humanes, però això no implica necessàriament que sorgeixin llinatges més transmissibles o nocius. «El virus sembla estar ben adaptat a la transmissió entre humans, i pot ser que ja hagi arribat al seu estat òptim d’aptitud en l’hoste humà en el moment en què es va identificar com un nou virus», apunta Van Dorp.

Notícies relacionades

Els investigadors adverteixen que la imminent introducció de vacunes probablement exercirà noves pressions selectives sobre el virus per escapar al reconeixement del sistema immunològic humà. «Això pot conduir a l’aparició de mutants que escapin a les vacunes», alerten.

«Les notícies sobre la vacuna tenen bona pinta. El virus pot adquirir mutacions de fuita de la vacuna en el futur, però confiem que serem capaços de marcar-les ràpidament, cosa que permetria actualitzar les vacunes a temps si fos necessari», conclou Balloux.