Riscos financers de la IA

Acudir als mercats oberts de capital exigeix oferir, a més d’expectatives, compromisos de rendibilitat, sigui per la perspectiva de millora del valor patrimonial de les companyies o sigui pel repartiment de dividends. Ningú dubta que la IA s’implementarà a gran velocitat perquè és una solució tecnològica que permet el processament d’enormes bases de dades que seran de gran utilitat en sectors com la salut, el màrqueting, la meteorologia o l’administració d’empreses. El que acull més dubtes és que l’equació entre la inversió necessària per escalar (en centres de dades i en xarxes de telecomunicacions) es compensi amb el preu que estiguin disposats a pagar els usuaris. No és descartable que assistim a una bombolla com la de les puntcom, conseqüència d’unes expectatives exagerades i un model de negoci inicial que no va ser acceptat pel mercat. Els usuaris no van voler pagar amb efectiu pels serveis de missatgeria o d’indexació. Van acabar pagant amb dades, però pel camí algunes de les empreses pioneres van fer fallida espectacularment. Una cosa que ara pot passar en els casos d’Anthropic i OpenAI.

L’estratègia que ha seguit fins ara el sector de la IA no està ajudant a la seva consolidació perquè han centrat tots els presumptes avantatges d’aquest producte en la reducció de costos laborals i de llocs de treball que pot generar el seu ús generalitzat. Aquest argument de venda és contraproduent a més de fal·laç. El que ara anomenem IA és fonamentalment una tecnologia que permet tractar un nombre pràcticament il·limitat de dades en temps real partint d’uns algoritmes. És veritat que té en aquest procés un cert punt d’autogeneració de coneixement i de compliment de tasques, habitualment, repetitives. Però no s’ha d’oblidar que l’actual IA treballa amb dades prèviament introduïdes en el sistema i amb algoritmes controlats per humans. Ara com ara, tota activitat humana basada en la força física, en la creativitat o en la mera inventiva, en queda fora.

L’actual IA millora la potència dels processos i alleugereix les tasques repetitives. A més, permet als usuaris generar el seu software particular sense acudir als experts. Tot això ja és molt i ofereix molts avantatges. Resulta incomprensible que la promoció del seu ús es basi en la por i no en l’esperança. Aquesta dinàmica té dos efectes perversos quan aquestes empreses es valorin als mercats cotitzats: genera rebuig i, en conseqüència, alenteix el seu desplegament; i, a més, genera unes expectatives de rendibilitat a curt termini en les empreses que implantin la IA que es pot tornar en contra quan no es produeixin ni al ritme ni a la intensitat que se’ls ha promès.