Ensurt i remuntada a Valladolid

Hi va haver ensurt i remuntada a Valladolid, el Barça va col·locar de nou els set punts de diferència sobre el Madrid, que avui rep el Celta, i diversos titulars es van estalviar minuts per estar més frescos dimarts i lluitar per la final de Champions. Un magnífic dissabte.

Matalàs amortidor

La cita europea és definitiva. No ho era la de Valladolid, on l’avantatge de punts a la Lliga serveix de matalàs amortidor per a les patinades. Per això Flick va remoure l’alineació d’una manera exagerada. Va fer el mateix l’Inter contra l’Hellas Verona. Inzaghi va ser més bèstia que l’alemany: va asseure deu titulars de dimecres passat.

Però el culer, tots els culers, van començar a remugar que Flick es va excedir amb nou canvis. Només va aguantar Pedri, que amb la caiguda de Kounde passa a ser el jugador amb més minuts i el més cansat, i Gerard Martín, l’únic lateral esquerre sa.

La il·lusió havia de ser el combustible que propulsés al Barça, però la desharmonia de l’equip va impedir que el motor rodés amb les necessàries revolucions que solen moure el líder. Era una de les possibles conseqüències de reunir un onze tan estrany, amb la primera titularitat de Christensen de la temporada –només va jugar els últims 26 minuts de la jornada inaugural a Mestalla el 17 d’agost–, la segona de Pau Víctor –des de la derrota de Pamplona el 28 de setembre– i la tercera d’Ansu Fati. Més la reaparició de Ter Stegen.

Mirada a la banqueta

Un engendrament insòlit, inconnex, d’un grup que mai s’havia reunit com a equip. Flick va haver de fer la vista enrere, a la banqueta, per tornar els titulars al camp quan en el descans pervivia l’inquietant 0-1. Va elegir Frenkie de Jong i Raphinha. Havia entrat Lamine Yamal i el Barça va remuntar en un quart d’hora el marcador. Era molt difícil que el Valladolid disfrutés d’un cop de fortuna com el rebot que el va avançar al marcador i que va propiciar un salt descoordinat i descompassat de Ter Stegen, que no jugava des de setembre. No era el primer entrebanc que s’emportava l’alemany en aquest estadi. El Valladolid li va fer tres gols fa dues temporades (22-23) quan el Barça de Xavi ja era campió, el Valladolid estava camí del descens, i ell va perdre el trofeu Zamora que perseguia.

Els 60 punts de distància (20 victòries, exactament) no van ser una diferència perceptible, o no més evident que entre el Barça i alguns dels seus rivals. El gol encaixat va multiplicar les dificultats, com sempre. El Valladolid va fer el mateix que tots: defensar-se, buscar faltes i perdre temps.

Lesió del setè debutant

Notícies relacionades

Gran ensurt a La Gayola

Ter Stegen, la tornada agredolça del capità

La davantera més golejadora d’Europa es trobava a Pucela, però protegida a la banqueta, tapats amb una manta els tres que jugaran a Itàlia, tot i que se’ls necessitava des del minut 6.

La lesió de Dani Rodríguez, el setè debutant de Flick, va precipitar al camp Lamine Yamal, que va crear neguit a les files castellanes més pel nom i els seus immediats antecedents que per la perillositat de les seves accions. Va atraure l’atenció de rivals i això va obrir espais per als altres. La falta de ritme va impedir que Pau Víctor i Ansu Fati encertessin amb les seves rematades en el primer temps; l’hàbit va facilitar que Raphinha marqués amb la dreta i a Fermín empalmar una centrada rasa amb l’esquerra.