Pantalla retroil·luminada: una volta per la tele de 1979

El protagonista de la crònica del costat torna a escriure al diari 46 anys després, amb ‘EL PERIÓDICO del Cine y de la Televisión’ com a fil conductor. ‘Popgrama’ era el millor, Balbín parlava d’ovnis en ‘La clave’ i Sánchez Dragó es feia autobombo a ‘Encuentros con las letras’.

El dominical i, enganxada, la guia catòdica del diari.

El dominical i, enganxada, la guia catòdica del diari.

2
Es llegeix en minuts
MIKE IBÁNEZ

Sent el televisor, al costat del transistor, electrodomèstics crucials en la meva educació senti/mental, vegem algunes mostres de què hi havia a la graella de les seves dues úniques cadenes: la Primera (1a) i la Segona (2a, la molt tecno UHF), informació recollida al suplement EL PERIÓDICO del Cine y de la Televisión. Queda clar que els qui el confeccionaven li aportaven un esperit fresc i bromista. Així, Fantástico (diumenges a la tarda), es descrivia com "el programa de sempre d’Íñigo, amb títol diferent". I 300 millones (diumenges a la nit) com "un estrany programa barreja de targeta postal amb actuacions musicals". Amén i amén, no podien descriure’s millor.

Es pot assenyalar que llavors, l’abril de 1979, a casa ja ens arribava la realitat en colors: el juny de 1978 i impel·lits per la retransmissió del Mundial de futbol vam jubilar un televisor Vanguard que emetia en blanc i negre i va arribar un Lavis de 24 polzades i a tot color. Cal ressaltar també una altra dada: l’emissió de les dues cadenes encara s’acabava cap a mitjanit, per fondre la pantalla a neu electrònica, a aquest brunzit que anomenaríem soroll blanc, o sigui: no hi havia tele fins a l’endemà cap a les dues del migdia a la 1a i les set de la tarda a la 2a. Avui dia ens sembla una cosa impensable o molt marciana aquelles hores i hores sense res per llançar-te als ulls.

‘Más allá’ de Jiménez del Oso

Parlant de marcianades, respecte al que un com a telèpata (televident patològic) d’uns quinze anys engolia setmana rere setmana, repassem alguns moments: dilluns, a les 21.50, Más allá, el programa del professor Jiménez del Oso (el de l’inframon de l’esoterisme i la paranormalitat TV). Aquella setmana va resultar molt extraterrestre: ¿A quin tema va consagrar Balbín el seu mític espai La Clave (2a, de 19.30 a 22.30) el dissabte 21 d’abril? Alerta: ¡ovnis!, amb l’emissió prèvia del debat de Ultimátum a la Tierra. El divendres 20 a la 1a ja havíem tingut el telefilm Investigación ovni: Incidente en Alaska. (Quin país més paranormal...). Passant al terreny musical, dissabte a la tarda a la 1a feien Aplauso, espai pop pel qual van desfilar, quedin-se atònits, Devo o Magazine. Però el que era d’obligadíssim compliment era no perdre’s els dimecres (2a, 21.30 a 22.30) Popgrama, el millor, sense més ni més. I diàriament, mostres d’aquest vici que tan de moda està: sèries, de quan les sèries es veien en família, dels nens a la iaia: Los Roper, Los Angeles de Charlie, Vacaciones en el mar, Con ocho basta. I com a producció pròpia Curro Jiménez, o una sèrie que recordo que gastava humor molt negre: Que usted lo mate bien (dimarts, 22.05, 1a).

Notícies relacionades

Rematem-ho posant-nos culturetes. Els dijous a la 2a (20.30 a 21.30), Fernando Sánchez Dragó presentava Encuentros con las letras. I aquella setmana, sessió d’autobombo: taula rodona sobre el SEU llibre Gárgoris y Habidis, amb un convidat especial que Dragó tornaria a portar anys després a un plató de la 1a per deixar al personal molt flipat al posar-se a bramar "milenarimmo, milenarimmo" borratxo perdut: Fernando Arrabal. I olé.

Tempus fugit... Fins aquí la nostra volta per aquells temps i aquest país a través d’aquesta pantalla del tot retro i bastant il·luminada.