Així frenen el virus diferents tipus de mascaretes

La prova ve, aquesta vegada, d’un curiós experiment amb un maniquí que tus aigua destil·lada i glicerina, una làmina de llum làser i una detallada observació de la boira sintètica que es filtra a través de diferents tipus de mascaretes. Això, a la pràctica, serviria per avaluar la capacitat dels diferents protectors per filtrar les gotícules respiratòries que expulsem al parlar, al tossir o a l’esternudar. Perquè sabem que aquestes són la via de transmissió principal del virus. I perquè en aquests moments, a falta d’una vacuna o un tractament efectiu contra la Covid-19, les mesures higièniques són l’única arma de què disposem per frenar els contagis. 

¿Quina mascareta frena millor el virus?

L’experiment mostra que un cop de tos sense mascareta dispara la saliva a diversos metres de distància i crea un gran núvol d’aerosols al voltant de la persona. Els draps utilitzats a tall de mascareta i les mascaretes de tela casolanes bloquegen la fuga de saliva, però no de manera gaire efectiva. Les mascaretes de tipus N95, tal com el seu nom indica, aconsegueixen frenar fins al 95% de les partícules respiratòries. I fins aquí, cap novetat. La sorpresa va arribar quan es van posar a prova els protectors facials i les mascaretes amb vàlvules d’exhalació. En els dos casos, la gravació va mostrar que la seva capacitat per frenar la saliva és més aviat poca.

Les pantalles protectores, tot i que serveixin per bloquejar el moviment inicial del raig de tos, no impedeixen que les partícules expulsades s’escampin per l’ambient. Així mateix, les vàlvules respiratòries d’algunes mascaretes també permeten l’expulsió de gotes respiratòries sense filtrar. Si un pacient amb Covid-19 utilitzés aquest tipus de peces sanitàries, doncs, podria estar propagant el virus sense adonar-se’n. Una cosa que, ara per ara, preocupa especialment pel rol dels asimptomàtics en la difusió del virus. 

Les més senzilles són les més eficaces

«¿Què passa si aquests escuts no són tan efectius? », planteja l’investigador Siddhartha Verma, del Departament d’Enginyeria Mecànica i Oceànica del Florida Atlantic University i primer autor de l’estudi, acabat de publicar. L’ús d’aquest tipus de protectors en espais tancats «estaria posant en un espai reduït una gran quantitat de gotes que s’acumulen amb el temps, cosa que podria conduir a infeccions», afirma el científic. Aquesta discussió cobra especial importància a les portes d’un setembre en què es pretén reprendre l’activitat laboral i escolar en un context de rebrots.

Notícies relacionades

Nens, mascaretes i tornada a l'escola: per què és important la prevenció

Pluja d’estrelles abril 2023: ¿quan i com veure els Lírids?

L’estudi conclou que, de cara a frenar els contagis, és preferible utilitzar mascaretes quirúrgiques d’un sol ús o de tela d’alta qualitat abans que els protectors facials i les mascaretes equipades amb vàlvules d’exhalació. Perquè, paradoxalment, les més senzilles són les que millor frenen la propagació de gotícules. 

 La tos sintètica del maniquí també mostra que totes les mascaretes, fins i tot les més sofisticades, tenen algun grau de fuga (perquè si fossin del tot impermeables, també seria impossible respirar amb elles). Aquesta dada implica que, a més d’utilitzar-les correctament, és imprescindible mantenir dos metres de distància interpersonal per mitigar la transmissió. I seguir les altres mesures higièniques, com una correcta higiene de mans.