L'esperança d'Ayuso contra la Covid és un hospital en obres

L’encofrador assenyala amb el cap el front de batalla de soldadors, formigoneres, paletes i grues. «Aquí es treballa matí, tarda i nit. I els dissabtes, també», diu. I, no obstant, els treballadors a qui se’ls pregunta si l’obra haurà acabat per al 30 de novembre s’encongeixen d’espatlles i diuen: «No sé jo...». Hi va haver xifra oficial d’arrencada d’aquestes obres, l’1 de juliol, però no n’hi ha d’acabament; l’últim comunicat de la Comunitat de Madrid parla de la «pròxima tardor».

El Govern d’Isabel Díaz Ayuso aixeca la seva nau capitana contra la pandèmia. S’inspira en el ja tancat hospital provisional d’Ifema. Serà un lloc on es tractar persones caçades pel coronavirus si en tornen a ser milers. «Estarà disponible per atendre pacients davant una possible onada pandèmica de Covid-19», deia una nota governativa el 13 d’agost. Però aquesta segona onada ja fa setmanes que va arribar a Madrid.

Treball intensiu

Diàriament, de set del matí a deu de la nit, l’obra, flanquejada per quatre grues descomunals, es representa sota el cel al barri pel qual Madrid creix cap al nord-est, entre grans promocions de vivendes i oficines.

Tot és molt gran allà. L’hospital tindrà 45.000 metres quadrats i 1.008 llits a tres pavellons –«sectorialitzables i modulables», diu la Conselleria de Sanitat– de 10.000 metres cada un. Hi haurà 50 llocs d’uci, 21 controls d’infermeria, un centre de coordinació per a ambulàncies de tot Madrid, 8.000 metres de magatzem, un edifici d’usos múltiples i un monument, no està clar si als sanitaris o a les víctimes del virus.

Tot això té un pressupost de 51,7 milions d’euros, extensible fins a 60 en cas d’imprevistos, i portarà el nom de la primera infermera internacional de la història, que va ajudar en l’expedició Balmis.

El lloc d’aquest llatzeret gegant és el número 2 de l’avinguda de Manuel Fraga Iribarne, paral·lela a la de Juan Antonio Samaranch, i que només molt al final del seu traçat es creua amb el carrer de Jordi Solé Tura. La ciutat està creixent molt: el vell centre, la Puerta del Sol, està ja a 17 quilòmetres.

La velocitat de l’obra permet als propagandistes del Govern Ayuso presumir que es construeix una fase mentre es dissenya la següent. Els paletes corren rere els arquitectes, però ni els uns ni els altres estan guanyant la carrera al virus.

Incògnites encara per resoldre

El soroll de l’obra contrasta amb dos silencis que l’envolten. Un, entorn dels contractes i licitacions; l’altre, entorn de la seva plantilla.

No s’han publicat ni plànols ni contractes de l’obra, a la qual una disposició del Govern Ayuso va donar el 12 de juny el caràcter d’«extraordinària urgència i excepcional interès públic». I, quan falten dos teòrics mesos per a la seva obertura, encara no s’ha publicat convocatòria de places de metges i infermers per al centre.

«Segons es vagi necessitant personal, se’n portarà del contractat pel Servei de Salut madrileny, per trasllat dels seus actuals centres, perquè demanin la plaça, o contractant més personal si és necessari», diuen a EL PERIÓDICO, sense precisar res més, portaveus de la sanitat madrilenya. Un hospital de mil llits necessita una plantilla de 3.000 professionals, però aquest és un llatzeret, i no ha transcendit quants sanitaris ocuparà ni en quines condicions. El pla és que els mòduls siguin controlables des de pocs llocs en infermeria i despatxos mèdics en altura: 48 llits entorn de cada control.

«Aquest hospital, estant allunyat de qualsevol altre centre, o el dotes de personal o no hi ha hospital», aventura José Manuel Freire, expert en salut pública, un dels fundadors de l’Osakidetza basca en els anys 80 i avui professor a l’Escola Nacional de Sanitat i diputat socialista en l’Assemblea de Madrid.

Per ell, el concepte d’hospital de pandèmies «és un disbarat pensat per fer moltes fotos. La política sanitària del Govern de Madrid és un relat publicitari: la foto dels avions amb material, la foto de la clausura d’Ifema, els cribratges massius, l’anunci de la cartilla Covid... Però fer un hospital de pandèmies és pressuposar la seva pròpia inoperància, donar per fet que no podran prevenir cap altra onada». Això serà un monument a la incompetència».

Crítiques al projecte

El projecte té tota l’esquerra madrilenya en contra i els metges que deploren el precedent d’Ifema, l’hospital improvisat que va atendre amb èxit 3.800 malalts sota el tsunami del coronavirus, «però a amb facultatius de l’atenció primària, debilitant la primera línia del front de la salut pública», es queixa Freire.

La doctora Mónica García, anestesista de l’Hospital Doce de Octubre i diputada de Més Madrid en l’Assemblea regional, critica frontalment el projecte: «No serà un veritable hospital, ni respon a una veritable estratègia sanitària, sinó al negoci de la construcció. A Madrid, qualsevol estratègia sanitària passa per una constructora», assegura. Quatre estudis d’arquitectura, dos d’enginyeria, una urbanitzadora, una firma d’estudi del terra i les constructores Sacyr, San José, Dragados, Ferrovial, Jocav i Urvios lideren l’obra sobre una plèiade de subcontractes.

Tant Freire com García diuen no saber qui treballarà allà quan estigui acabat: «Han planejat un hospital, però obviant el petit detall que no tenen metges epr treballar-hi», denuncia ella, per a qui també el problema és el concepte: «Preparar un hospital de pandèmies pressuposa que col·lapsarà el sistema ambulatori i necessitaran aquest centre».

Urgent necessitat

«Enlloc del món no hi ha res similar», resumeix Freire, que acaba de rebre resposta a una pregunta parlamentària que va formular el 18 d’agost. Volia saber quin informe justifica la urgència i interès general de l’obra.

La resposta és un dossier de la viceconsellera madrilenya d’assistència sanitària, Ana Dávila-Ponce de León, firmat el 12 de juny, que creu necessari «disposar en brevíssim termini d’un hospital d’emergències davant possibles situacions de màxima emergència sanitària», malgrat que «no existeix certesa absoluta que es puguin produir [...] situacions d’extrema saturació hospitalària».

Un dia abans, Elena Andradas, la directora de Salut Pública que va substituir la que va dimitir el maig per pressions polítiques, va firmar una valoració tècnica a què ha tingut accés EL PERIÓDICO. És la posada negre sobre blanc de la idea. La reorganització per a la pandèmia d’hospitals ja existents «pot ser més complexa que en el cas d’hospitals de nova creació», diu l’informe. I, per asseverar-ho, cita el «gran alleujament» que va suposar Ifema.

Ja al juny, en aquesta valoració el Govern madrileny tenia la previsió que «en el cas d’una segona onada epidèmica l’ascens [de casos] no seria tan ràpid com en el mes de març i principis d’abril [...] En tot cas, la preparació seria més eficient i més ràpida en el cas de disposar d’un hospital monogràfic per a Covid-19».

Notícies relacionades

Freixenet i els sindicats pacten un erto per la baixada de producció

Sancho es debat entre les presons de Samui i Bangkok

La idea d’un llatzeret per al coronavirus no «la recolza cap epidemiòleg important; només és negoci», diu Mónica García. «Aquest hospital no tindrà cap funcionalitat; és més raonable fer com a Catalunya: ampliar temporalment la capacitat dels hospitals amb espais satèl·lit», opina José Manuel Freire.

Mentrestant, l’octubre s’ha estrenat al gran solar de Valdebebas amb un accident mortal. A un obrer li va treure la vida el dia 1 un cop al cap. És la primera baixa en un exèrcit de 2.000 treballadors que aixequen l’hospital més controvertit d’Espanya.