Una variant del gen HSF2BP és responsable d'un tipus d'infertilitat femenina

Un grup de recerca del Centre d’Investigació del Càncer, centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat de Salamanca (CIC-CSIC-USAL), dirigit per l’investigador del CSIC Alberto M. Pendás, ha identificat en una família afectada d’insuficiència ovàrica primària una variant del gen HSF2BP com a responsable causal de la infertilitat femenina.

Es tracta d’un problema de salut pública que té una incidència d’aproximadament un 12 per cent entre les parelles en edat fèrtil a nivell mundial. Una de les principals causes d’infertilitat femenina és la insuficiència ovàrica primària, que afecta entre l’u i el tres per cent de les dones menors de 40 anys. Tot i que gran part d’aquestes infertilitats té un origen desconegut, es creu que en molts casos les causes podrien ser d’origen genètic.

Per aprofundir en el mecanisme pel qual la mutació al gen provoca la infertilitat, els investigadors, el treball dels quals ha sigut publicat a la revista ‘Biomedicina eLife’, van identificar una proteïna desconeguda fins ara, anomenada BRME1, que interacciona fortament amb la proteïna HSF2BP estabilitzant-la.

La variant infèrtil humana del gen HSF2BP provoca una reducció de l’expressió de la proteïna BRME1, que alhora disminueix l’estabilitat de la mateixa proteïna HSF2BP, donant lloc a defectes de la divisió cel·lular meiòtica durant la gestació de gàmetes, que finalment provoquen la insuficiència ovàrica prematura.

«La meiosi és un tipus de divisió cel·lular especialitzada, característica dels organismes que produeixen gàmetes, per portar a terme la reproducció sexual. A diferència de la mitosi, on a partir d’una cèl·lula diploide s’obtenen dues cèl·lules idèntiques a ella, la meiosi és una divisió reduccional (dues divisions cromosòmiques consecutives) en què a partir d’una cèl·lula diploide es produeixen cèl·lules haploides/gàmetes (n, espermatozoides i ovòcits) gràcies a un procés denominat recombinació meiòtica. Aquest procés assegura la unió física entre els cromosomes paterns i materns, cosa que permet la seva ulterior separació precisa en els gàmetes», ha afirmat Pendás.

Notícies relacionades

Amb propina o sense propina

Una crònica negra molt completa

Com a conseqüència d’això, a més, es produeix diversitat genètica. Errors en qualsevol d’aquests processos donen lloc a trisomies com la síndrome de Down, avortaments espontanis o infertilitat. En aquest sentit, la primera autora del treball, Natalia Felipe-Medina, ha informat que la identificació i caracterització de la proteïna BRME1, així com la caracterització en profunditat dels defectes meiòtics dels mutants de HSF2BP, aporten «nous i importants» coneixements sobre els mecanismes moleculars que governen una nova i desconeguda proteïna essencial per a la recombinació meiòtica.

Per demostrar el paper de les proteïnes HSF2BP i BMRE1, s’han generat i estudiat ratolins modificats genèticament que porten tant la variant infèrtil humana al gen HSF2BP com la deleció del gen HSF2BP i BRME1. D’aquesta forma, van poder comprovar que els ratolins deficients al gen HSF2BP eren estèrils per defectes meiòtics gairebé idèntics als ratolins que no tenien el gen BRME1, mentre que els ratolins humanitzats amb el gen HSF2BP presentaven alteracions subtils en la recombinació meiòtica, que provocaven una disminució de la seva fertilitat.