El coronavirus augmenta l'interès pels parts casolans malgrat el risc que comporta

A Espanya es pot parir a casa. De forma privada, fora del sistema públic i per un import que oscil·la entre el 2.000 i els 4.000 euros. Recolzats per l’evidència científica, pediatres i llevadores no ho recomanen a causa de l’alt risc que comporta. És jugar-se-la. En una sala de parts no sol passar res. Però quan passa cal córrer, i molt. Malgrat que els hospitals han adoptat protocols específics per als parts, el coronavirus i la por a contagiar-se ha provocat que la demanda per donar a llum a casa «es tripliqui» a Catalunya des que va començar el confinament, segons la llevadora i vocal de l’Associació Catalana de Llevadores (Acl) i de l’Associació de Llevadores de Part a Casa de Catalunya (Alpacc), Alba Pallisé, informa Europa Press. «Hi ha equips de llevadores a Barcelona que estan totalment col·lapsats».

Les embarassades han vist com s’han reduït les seves cites al centre de salut a les mínimes necessàries i moltes han hagut d’optar, per exemple, per classes virtuals de preparació al part. Tot això ha motivat que algunes futures mares s’interessin per l’opció casolana, que està lluny de ser una opció segura i, a més, només és factible per a les gestacions de baix risc.

La presidenta de la Federació d’Associacions de Llevadores d’Espanya (Fame), María Jesús Domínguez, adverteix a Europa Press que les parteres han tingut «sensació de perill i inseguretat» pel fet d’assistir a hospitals i centres sanitaris per por al contagi. «Hem tingut falta de llevadores», afirma Domínguez sobre la situació als hospitals, cosa que s’ha traduït en noves mesures, com les altes precoces a les mares sempre que l’estat de salut ho permeti i la impossibilitat que cap familiar –més enllà dels progenitors– visiti el nou membre de la família.

La responsable de l’associació de llevadores de Part a Casa assegura haver-se trobat amb casos de dones obligades a donar a llum soles, sense la companyia de la seva parella. No obstant, aquest extrem es va aprovar exclusivament a la Comunitat Valenciana fa poques setmanes i un dia després es va retirar. «Una cosa és que augmenti la demanda, i una altra que acceptem totes les peticions», diu Pallisé, que insisteix en la valoració individual de cada cas, seguint uns criteris de seguretat bàsics i tenint en compte les condicions i factors de risc . S’han desestimat les peticions de parts a casa si han detectat que es feien provocades per la desconfiança, angoixa o temor d’assistir als hospitals: «La por no podia ser la premissa per determinar un part a casa», afirma Pallisé.

Pallisé critica el dèficit del sistema sanitari públic català i estatal i ha lamentat que no es contempli l’assistència a l’infantament a la llar com una opció finançada: «Hem d’evolucionar igual que ho han fet altres països», ha dit.

Opció minoritària

Notícies relacionades

Els reptes de transitar a l'edat adulta amb un trastorn de salut mental: gairebé el 60% dels joves reconeix tenir problemes

Les pluges tornen a partir de demà i podrien ser copioses

No obstant, internacionalment, parir a casa també és una opció minoritària. A Anglaterra, és dins de la cobertura del sistema nacional de salut i, tot i així, és una opció escollida per menys del 10% de les embarassades. Passa el mateix a Holanda, on els parts domiciliaris suposen el 13% (al seu dia van arribar a ser el 30%). A Suècia, país on la sanitat pública cobreix la major part de l’atenció, els parts a casa no passen del 0,07%. A Dinamarca i Islàndia en són el 2%.

El Part és Nostre –associació que va néixer el 2003 per lluitar per un tracte més humà cap a les embarassades i uns parts més respectats, menys medicalitzats i més íntims– considera que donar a llum a casa és «una opció segura» i que pensar el contrari respon a «mites i prejudicis sustentats en falta d’informació». Segons la guia d’Assistència al Part a Casa, el 2016 unes 373 dones a Catalunya van decidir donar a llum a casa seva, una demanda social «que ha anat creixent en els últims cinc anys».