Austràlia porta mar endins els 380 cadàvers de balenes encallades a Tasmània

Les autoritats australianes continuen aquest dilluns traslladant mar endins els cadàvers d’unes 380 balenes cap d’olla que van morir després de quedar encallades la setmana passada en una remota zona de l’illa de Tasmània, al sud-est del país.

«Les tasques van començar ahir (diumenge) i s’allargaran uns quants dies. Tot dependrà de la marea, els vents i altres condicions [meteorològiques] a la zona», va dir a Efe una portaveu del govern estatal de Tasmània, que coordina l’operació.

Un grup de barcos estatals i privats remolcaran els cadàvers de les balenes cap d’olla  (Globicephala) fins a alta mar, on es desfaran de les restes.

Les autoritats de Tasmània, que van aconseguir rescatar 110 balenes de gairebé 490 que es van quedar encallades des de dilluns a la badia de Macquarie, van emetre una alerta arran dels riscos per a la navegació i la presència de depredadors com els taurons.

Aquesta tragèdia mediambiental va començar dilluns, quan les autoritats van albirar les primeres 270 balenes cap d’olla, mentre que 200 més van ser trobades mortes dimecres en punts separats entre 7 i 10 quilòmetres.

Les balena cap d’olla, que pot arribar a mesurar uns sis o set metres i pesar 2,5 tones, té una forta vinculació familiar, per la qual cosa moltes moren estant encallades a causa de l’estrès que els provoca estar separades del grup, mentre que d’altres ho fan pel cansament o la falta d’oxigen al no poder moure’s.

Notícies relacionades

La mitjana d'ocupació del turisme rural del Berguedà per Setmana Santa supera el 90%

El Marroc manté el lideratge com a punt d'origen de les persones estrangeres que viuen a la Catalunya Central

No és la primera vegada que una multitud d’aquestes balenes queden encallades a les platges de Tasmània, especialment a la badia de Macquarie, on l’últim incident massiu es va produir fa un decenni quan van quedar atrapades unes 200.

Els científics encara no han pogut explicar per què en ocasions aquests cetacis es desvien de les seves rutes i es queden encallades en aigües de poca profunditat, tot i que s’estudia la possibilitat que s’extraviïn atretes per contaminació acústica o guiades per un cap de grup desorientat.