Usama Bilal: «No és bona idea pensar que la vacuna ens salvarà»

Des del seu lloc de professor assistent a la Drexel University (Filadèlfia, EUA), Usama Bilal, de Gijón, ha seguit molt de prop l’evolució de la pandèmia a Espanya. No en va, va assessorar el Govern d’Astúries en la desescalada. Bilal, que va obtenir una beca de la Fundació La Caixa per al seu doctorat en epidemiologia cardiovascular a la Johns Hopkins Bloomberg School of Public Health, defensa la urgència de comptar amb un sistema de salut pública fort i clama pequè es desenvolupi legislativament.

-¿Ha passat el pitjor?

-El març i l’abril van ser dramàtics pel que ha ocorregut a les residències d’avis. Espero que això no es repeteixi i que no tinguem cap altra crisi de mortalitat. Però si seguim sense un sistema de salut pública fort podem tornar a registrar, i ja ho estem veient, alts nivells d’hospitalització i de saturació del sistema. Però això passa cada any amb la grip.

-Doncs si a la Covid li sumem la grip, quin panorama.

-No sabem si hi haurà temporada de grip, perquè a Austràlia i altres zones de l’hemisferi sud no s’està veient, però sí que hem d’estar preparats.

-¿Resistiria el nostre sistema aquest doble escenari? 

-El problema és a quin cost. Ho veiem en l’atenció primària. ¿Què està passant amb la resta de patologies que no són Covid? Que queden apartades i això pot tenir conseqüències a llarg termini. És el que hauríem de començar a mirar. Si destruïm l’atenció primària, demanant-li que faci tots els tests, el traçat, les baixes... no es pot centrar en la hipertensió, la diabetis o les malalties mentals.

-Amb la tornada a l’escola, ¿creuem els dits?

-L’escola constitueix el sistema més gran de cures col·lectives que tenim a la nostra societat. Dit això, cal disminuir la probabilitat d’infecció i que si ocorre afecti el menor nombre de gent possible. Per al primer, al juny no hauríem hagut d’obrir l’interior dels bars, haver fet una aproximació al turisme més restringida i comptar amb un millor sistema de vigilància i rastreig de contactes. Amb això hauríem arribat a setembre amb una incidència baixa i ningú discutiria l’obertura de les escoles. Si creiem que tenir obertes les escoles és una prioritat per a la societat, la societat ha de viure sense algunes coses. I dins de les escoles, disminuir el nombre de nens per aula, grups bombolla, més espai, més professorat... tot aquest tipus de coses que s’haguessin hagut de planificar amb temps. Des de maig ho hauríem pogut fer, no a finals d’agost.

-¿Fiem el final de la pandèmia a una vacuna o ens hem d’acostumar a viure amb la Covid durant dècades?

-Ni una cosa ni l’altra. No és bona idea pensar que la vacuna vindrà a salvar-nos, perquè un, no sabem si en desenvoluparem una que funcioni; dos, quan es tingui caldrà produir-la i ves a saber quan en tindrem per a tots, i tres, imaginem que arriba la vacuna i demà surt un altre coronavirus i tornem a estar en les mateixes. La vacuna ens arreglarà aquest virus, però no la pròxima pandèmia. La solució és un sistema de salut pública fort, de vigilància epidemiològica forta i un desenvolupament legislatiu fort. I aquesta és avui la nostra principal carència.

-¿Veu voluntat per suplir aquestes carències?

-Si no n’hi ha ara no n’hi haurà mai. La llei general de salut pública és del 2011, però va quedar oblidada. Toca rescatar-la i desenvolupar-la.

Notícies relacionades

Un cap d’un dels bombers acusat de frau a la ‘llei trans’ surt a defensar-lo

Parlon serà "contundent" amb els canvis de sexe falsos

-¿Quant ens queda per conèixer de la Covid?

-Els seus efectes a llarg termini, mèdicament són un interrogant molt gran: el percentatge d’infecció que es deu als asimptomàtics; quanta ventilació és suficient en espais tancats; quant durarà la immunitat; si el virus mutarà –jo diria que no, però podria ser; estacionalitat... Però sigui el que sigui, un sistema de salut pública fort és el que ajudarà a controlar-ho.