Un centre de persones amb discapacitat veta «temporalment» l'ingrés d'un noi amb autisme

«L’Álex és un cas únic a Espanya i cal protegir-lo més que a ningú». Això és en l’únic que coincideixen la família d’Alexander Moreno, un jove amb autisme que ha sobreviscut a un trasplantament, la Fundació Pere Mitjans, que gestiona la residència on vivia el noi, i la Generalitat de Catalunya. Després de mesos confinat a casa, la família exigeix el retorn del noi a la seva residència, una cosa que la Conselleria d’Afers Socials recolza. No obstant, la fundació que s’hauria de fer càrrec d’ell no hi coincideix i ha decidit suspendre el contracte que l’obliga a atendre l’Álex per evitar el seu reingrés. Una decisió que ja estan estudiant els serveis jurídics del Govern. 

Alexander Moreno Saludes té 31 anys i és autista. Pateix una discapacitat del 78%. A més, va néixer amb una malformació congènita, atrèsia a les vies biliars cegues. Amb dos mesos i mig de vida el van operar per primera vegada per aquesta malaltia. El juny del 2012 va rebre un trasplantament de fetge. És un dependent de nivell 3 i grau 2, immunodeprimit, i l’únic jove autista que ha sobreviscut a un trasplantament hepàtic. 

Amb un burofax

El 12 de març, l’Alexander va haver d’abandonar la residència, a causa de la pandèmia del coronavirus, malgrat que els seus pares no es podien fer càrrec de totes les atencions que requereix el noi. El seu pare, Antonio Moreno, es cuida de la seva mare, que pateix fatiga crònica i fibromiàlgia. Després d’una batalla incansable del pare, el Govern va acceptar que retornés al centre aquest mes.  El retorn tenia el vistiplau de la comissió de casos complexos del coronavirus, integrada per experts sanitaris i la Conselleria d’Afers Socials, que ho va acordar amb la família a mitjans d’agost. La família tenia pensat reingressar el noi l’1 de setembre, a les sis de la tarda. Però la setmana passada, la família va rebre un burofax del centre que l’hi impedia. «Se’ls comunica la suspensió del contracte assistencial, tant dels efectes com de les obligacions de les dues parts.»

«L’Álex no pot tornar a la Fundació Pere Mitjans, de moment, és una mesura temporal», respon l’advocada de l’entitat, Francesca García. «Estem parlant d’un noi que té un elevat risc de mortalitat per la Covid, i nosaltres no estem preparats per poder atendre’l correctament», assenyala. «El lavabo és compartit, no es podria aïllar aquí, tampoc tenim atenció sanitària i, a més, els protocols entre el CAP de referència i el centre no estan fets, és un despropòsit», justifica la lletrada. «No és que no el vulguem atendre, és que no podem», insisteix. I és que el centre, a més, retreu al Govern que li oferís el retorn a la residència sense abans comunicar-ho a l’entitat que la gestiona. «Ens han arribat a amenaçar que ens retiraran els ajuts públics del centre», diu García. «Preferim que estigui a casa abans que ens vegem tots les cares al cementiri», assenyala. La lletrada, a més, recorda que van donar opció a la família perquè el noi tingui un cuidador durant dues hores al dia. 

«El que no pot passar és que una entitat privada de la xarxa pública seleccioni quins casos pot atendre i quins casos, no. El dret empara l’Álex a tornar al centre, i això és pel que treballarem», respon taxatiu el secretari general d’Afers Socials del Govern, Francesc Iglesias. Els serveis jurídics ja estan estudiant el burofax, per si es pogués aplicar alguna sanció, però de moment el Govern prefereix treballar pel reingrés. «La comissió de casos complexos va dictaminar que l’Álex podia tornar al centre, i hi estem treballant. Estem acabant els protocols amb l’Hospital Vall d’Hebron, per garantir el retorn durant aquest mes», afegeix Iglesias.

Aquest dijous està prevista una reunió entre la família, l’entitat i  la Generalitat, per mirar de reconduir la situació. «Preferim mediar abans que imposar sancions», afegeix Iglesias.

Precedent

Notícies relacionades

Parla i puja el pa a l’Argentina

Bars de tapes i pizzeries mantenen el pols

«El que em preocupa de veritat és que l’Álex sigui el primer de molts, que sigui un precedent», afirma el pare del noi.  «¿Quantes persones hi pot haver en aquesta situació?», es preocupa. Si bé és cert que hi ha menys d’un centenar de discapacitats immunodeprimits que viuen en residències, no tots els casos han arribat fins a aquesta gravetat. «Tots els casos difícils s’han tractat en la comissió de casos complexos, s’han analitzat i s’han pres decisions», afirma Iglesias, que nega haver topat amb altres negatives de centres residencials per fer els ingressos. 

«El que caldria fer és portar l’Álex a una altra residència, que estigui més ben adaptada i preparada», afirma l’entitat. Però la família no ho veu amb bons ulls. «Això el podria portar a un retrocés més gran, i, a més, sabem que a la Pere Mitjans està ben atès», remarca el pare. «El problema és que no volen el meu fill allà», afegeix Moreno. Una cosa que l’entitat nega en rotund. I mentrestant, l’Álex continua esperant una llar.