Llum verda a un pla hoteler i residencial entorn de l’aeroport de Barcelona que el TSJC va tombar el 2020

L’informe que avala el canvi urbanístic, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, habilita «l’execució directa, sense requerir planejament derivat, d’actuacions d’especial rellevància social i econòmica i de característiques singulars per al territori». Fent, això sí, «compatibles els criteris de protecció ambiental amb les delimitacions de les possibles expansions urbanes» previstes en el Pla General Metropolità (PGM) de 1976. L’impacte mediambiental va ser l’argument de diverses entitats veïnals del Baix Llobregat, entre les quals va destacar la Plataforma SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet, per rebutjar el 2020 el pla i aplaudir el revés judicial.

Les 630 hectàrees afectades per futurs desenvolupaments econòmics s’ubiquen en cinc sectors en l’àrea d’influència del Parc Agrari del Baix Llobregat: Joncs (186 hectàrees, Gavà); Marinada (g1 hectàrees, Gavà); Remolar-Filipines (336 hectàrees, Gavà i Viladecans); Llevant (28 hectàrees, Sant Boi de Llobregat); Antic Hiper (17 hectàrees, Sant Boi de Llobregat). Alguns han estat al centre del debat públic sobre l’impacte de l’ampliació de l’aeroport. I, en el seu origen, el pla per desenvolupar-los, denominat PDU (Pla Director Urbanístic) Delta, es va emmarcar en les compensacions econòmiques als municipis pel fiasco d’Eurovegas.

Els projectes d’activitat econòmica que el pla contempla van des de complexos hotelers i turístics fins a desenvolupaments industrials i residencials. No obstant, l’informe remarca que la superfície de sòl no urbanitzable augmenta en 279 hectàrees, en detriment del sòl urbanitzable. Canvi que, conseqüentment, intenta «conservar i potenciar la biodiversitat, configurant grans àrees d'espais lliures en l'entorn dels corredors fluvials i ecològics, especialment en relació amb la riera dels Canyars a Gavà i la riera de Sant Climent a Viladecans».

Conceptualment, el pla impulsa la «reordenació de les ribes de l’àmbit deltaic del Parc Agrari del Baix Llobregat» o l’ordenació de l’àmbit «d’acord amb el seu caràcter estratègic en el foment de l’activitat econòmica», especialment per la seva proximitat amb l’aeròdrom. La reserva d’habitatge protegit de venda i lloguer ascendeix al 50% del sòl.

Un primer pas el desembre del 2022

El document aprovat ara per l’AMB tècnicament és una modificació puntual del PGM dels àmbits d’activitat econòmica del delta del Llobregat. El tràmit dona continuïtat al primer pas fet pel Consell Metropolità de l’AMB el desembre del 2022, quan va aprovar –amb les abstencions d’En Comú Guayem, CAT Torrelles, Ara Decidim Ripollet, Guanyem Badalona, PP, Ciutadans, Partit Demòcrata Endavant Sant Just i Valents– el denominat Avanç de Modificació i el document inicial estratègic.

Notícies relacionades

Enrenou veïnal a Molins de Rei pel nou cartell nudista del Carnaval 2025

Mor una dona després d’estimbar-se el cotxe a la C-16 de Puig-reig, al Berguedà

El tenor literal del text engloba la modificació urbanística en l’ordenació de «sols limítrofs del teixit urbà dels municipis, així com altres d’històricament aïllats respecte als nuclis principals». Terrenys que, especifica el pla, «necessiten una òptica específica que garanteixi la seva viabilitat i integració urbana sense que vagi en detriment dels valors ambientals del seu entorn».

«Les possibles millores en els àmbits del límit urbà aporten nous sòls d’activitat econòmica ben comunicats, així com altres de caràcter residencial, que entren en sinergia amb els teixits del voltant, contribuint també a la xarxa de sistemes mitjançant noves cessions de sòl a l’administració pública», rubrica la modificació urbanística metropolitana.