Les empreses tenen dificultats per trobar universitaris capaços de resoldre problemes i ser autònoms

Un recent estudi d’Adecco i Randstand assegura que l’anglès continua sent una de les principals barreres per accedir a una feina i que una de cada tres vacants no es cobreix pel baix nivell de l’idioma estranger. No obstant, el dossier d’AQU Catalunya –elaborat amb 1.400 respostes d’empreses que han contractat en els tres últims anys universitaris acabats de graduar– deixa clar que només la meitat de les firmes consideren fonamental un nivell d’anglès alt. Especialment, en les TIC, les ciències experimentals i les matemàtiques, les llengües, les tecnologies industrials, l’economia i l’empresa, les ciències biològiques i la comunicació. En la resta, des d’educació fins a arquitectura passant per psicologia, infermeria i intervenció social, és important però no vital.

L’opció més valorada per les empreses a l’hora de contractar són les pràctiques en empreses i l’experiència laboral, a la qual atorguen una nota de 5,4 i 5,1 sobre 10 respectivament. Haver estat en contacte amb l’entorn laboral és especialment rellevant en sectors que estan directament relacionats amb els serveis a les persones. Per exemple, educació, intervenció social, infermeria, salut i psicologia.

Hi ha estudis de la Fundació Universitat Empresa (FUE) que corroboren la tesi de l’AQU Catalunya i asseguren que realitzar pràctiques en una empresa millora les competències i les habilitats dels universitaris i dispara les opcions de trobar feina. El 87% són contractats o es troben en processos de selecció una vegada finalitzen les pràctiques acadèmiques, que poden ser curriculars (formen part del pla d’estudi i són obligatòries) o extracurriculars.

Obstacles principals

A més de l’experiència laboral, les empreses també busquen amb afany «perfils atractius» a l’hora de contractar joves universitaris. No obstant, la meitat assegura tenir problemes per trobar-los. El primer obstacle és la manca de titulats en àmbits concrets, especialment en salut, enginyeries i educació. El segon obstacle és la falta de competències com la responsabilitat, la comunicació o la flexibilitat, i el tercer, la falta d’acceptació de les condicions laborals. El món empresarial troba a faltar entre els acabats de graduar, segons l’informe de l’AQU Catalunya, habilitats com la capacitat per resoldre problemes, la planificació i l’aprenentatge autònom.

Graus duals

Gairebé el 80% de les organitzacions empresarials considera que els graus duals (quan l’aprenentatge no només es dona a les aules sinó també en les empreses) proporcionen avantatges a l’hora de tenir un contracte respecte als graus tradicionals. Tot i que la formació dual és una característica de la formació professional (la llei actual converteix tots els graus en duals) la universitat també s’ha apuntat al carro.

Notícies relacionades

Biometà: una energia renovable que impulsa l'entorn rural

Mor un turista francès durant el seu comiat de solter a Sils

Fins fa poc, les titulacions duals es donaven exclusivament en el sistema universitari basc i eren presents de manera puntual en algunes facultats, com la Universitat de Lleida i la d’Almeria. La situació ha canviat en els últims anys. Ara, una de cada tres universitats espanyoles (37%) compta ja amb alguna titulació dual, que s’ofereix en 11 comunitats, entre les quals destaquen Euskadi i Andalusia, i a més distància, Catalunya. Prop de la meitat d’universitats (el 48%) té plans d’implementar la formació dual, que es dona, sobretot, en les enginyeries.

L’informe d’Ocupadors revela que les empreses també valoren que els graduats i graduades tinguin formació complementària tant de curta com de llarga durada, vies que faciliten l’especialització en àmbits concrets i afavoreixen l’actualització professional en un entorn laboral en constant transformació. A la presencialitat, els empresaris li concedeixen una nota menor (3,6 de 10) igual que a la mobilitat internacional (2,6 sobre 10).