Biometà: una energia renovable que impulsa l'entorn rural

Segons l'informe 'Perspectives per al Biogàs i el Biometà' de l'Agència Internacional de l'Energia (AIE), aquests dos gasos són una font d'energia amb un gran potencial, ja que podrien generar tanta energia com la que representa una quarta part del gas natural que consumeix el món en l'actualitat. Aquesta font d'energia renovable ajuda a reduir emissions, a més d'oferir solucions locals amb beneficis socials, econòmics i ambientals.

Francesc Xavier Boya, secretari general per al Repte Demogràfic del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) assenyala que amb les plantes de biogàs i biometà "s'obren noves oportunitats per a territoris buidats i oblidats, que a poc a poc poden tornar a ser territoris d'oportunitat" i assenyala que "el biometà és una palanca estratègica de dinamització de territoris castigats durant dècades i que han de veure amb la nostra història, per a tornar a crear oportunitats en els territoris rurals i atreure el talent jove".

Aquest tipus d'instal·lacions suposen un pol d'atracció d'emprenedories agrícoles, ramaders i de la indústria agroalimentària, ja que a més els ofereix una solució de proximitat a la gestió sostenible dels seus residus.

A Espanya hi ha diversos exemples, com la futura planta de biogàs Lliria (València) o la planta de biogàs a Alcarràs (Lleida), impulsada per ramaders locals, que ha atret a altres empreses a la zona, com una companyia que situarà les seves instal·lacions de 6.000 m² en aquesta localització, per a produir fertilitzants orgànics a partir dels digestats.

A Europa hi ha més de 1.500 plantes injectant biometà a la xarxa de gas natural, que suposen un gegantesc cas d'èxit a nivell continental, sobre el que es pot construir el futur cas d'èxit d'Espanya. "Espanya té un gran potencial de residus i espai com per a poder convertir-nos en la segona potència europea en la producció de biometà", afirma Tomás Malango, director de Combustibles Renovables i Economia Circular de Repsol, que afegeix que per a avançar en aquest camí "la col·laboració públic-privada és essencial".

Combustible d'origen renovable

El biometà s'obté a partir del biogàs produït de la digestió de residus orgànics, com els procedents de la ramaderia i la indústria alimentària, mitjançant un procés natural. A més, en aquest procés biològic s'obtenen fertilitzants que es poden usar en l'agricultura. El biogàs està compost principalment per metà i diòxid de carboni, i en extreure aquest últim, s'obté el biometà.

Una planta de biometà moderna no només redueix la petjada de carboni, sinó que també inclou tecnologia i tècniques que eviten l'emissió d'olors. No són plantes d'acumulació de residus, són centres de transformació, on a partir del residu s'obtenen nous productes energètics.

Així mateix, el biogàs i el biometà destaquen per la seva capacitat de producció local, que pot contribuir a reduir la dependència energètica externa. L'informe de la AIE assegura que les tecnologies necessàries estan madures i provades.

Producció i sinergies d'aquest model energètic

El biometà pot injectar-se en xarxes de gas sense necessitat de modificar infraestructures, facilitant així la seva incorporació immediata al mix energètic. Per part seva, el biogàs pot emprar-se directament en calefacció i generació elèctrica.

No obstant això, malgrat els seus múltiples beneficis, actualment només s'aprofita el 5% del potencial disponible de la matèria primera per a generar biogàs i biometà. Segons la AIE, s'estima que la producció global podria aconseguir els 1.000 milions de metres cúbics anuals, quantitat que equival a un 25% del consum de gas natural mundial, si s'aprofitessin matèries primeres com a deixalles agrícoles, residus urbans i efluents orgànics.

A més, la AIE estima que la producció de biometà podria multiplicar-se per cinc si s'apliquen marcs normatius i fiscals adequats, mantenint-se competitiva amb els preus actuals del gas. Des de 2020, més de 50 polítiques públiques a tot el món han impulsat el seu creixement, destacant el seu paper clau en la resiliència energètica, l'economia circular i la transició energètica global.

Per a abordar totes aquestes qüestions, Fundació Repsol va organitzar recentment un esdeveniment conjuntament amb l'Institut Cerdà, titulat 'El paper del biometà en el desenvolupament rural', amb la participació de diversos experts i representants de l'administració pública, com Francesc Xavier Boya, secretari general per al Repte Demogràfic del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), Cristina Vicent, subdirectora de la Direcció General d'Educació i Qualitat Ambiental de la Generalitat Valenciana, Luis Puchades, president de l'Associació Espanyola del Biogàs AEBIG, Tomas Malango, director de Combustibles Renovables i Economia Circular de Repsol; Berta Cabello, directora de Combustibles Renovables de Repsol; Amparo Martínez Sarrión, presidenta de la Federació d'Associacions de Dones Rurals (FADEMUR) de la Comunitat Valenciana, Carlos Cabrera , vicepresident de l'Institut Cerdà, i Gabriel Butler, CEO de Genia Bioenergy, entre altres experts tant de la indústria del biogàs com del desenvolupament rural.

En aquest sentit, Carlos Cabrera, vicepresident de l'Institut Cerdá assenyala que "es tracta de projectes que s'expliquen per la vinculació directa amb l'entorn rural que els envolta. Aporten desenvolupament rural perquè ajuden a la competitivitat del sector primari i generen ocupació".

Notícies relacionades

Les empreses tenen dificultats per trobar universitaris capaços de resoldre problemes i ser autònoms

Mor un turista francès durant el seu comiat de solter a Sils

Així mateix, els participants van analitzar alguns dels beneficis que podrien aportar als municipis pròxims les plantes de biometà. La vida útil d'una planta de biometà és de més de 20 anys i requereix de diversos serveis de transport, manteniment o hostaleria, entre molts altres, la qual cosa ajuda a la creació d'oportunitats laborals en el territori. A més, suposen una alternativa per a complir la normativa europea d'eliminar els abocaments de residus orgànics a abocador, podent portar allí els seus residus sòlids orgànics d'origen urbà (FORSU), llots de depuració i fins i tot restes de poda. 

Luis Puchades, president de l'Associació Espanyola del Biogàs AEBIG conclou que "els projectes de biometà han de ser modèlics i estar molt ben integrats amb el seu entorn agroalimentari i establir relacions 'win to win', i a Espanya tenim totes les eines per a poder fer-ho: les tecnologies, les empreses serioses, la universitat i els centres de recerca".