Carlos González, pediatre: "Moltes vegades quan el teu fill plora no vol ni joguines ni dolços, demana la teva presència i el teu afecte"

La feina i les obligacions del dia a dia tenen el seu desgast al final del dia. Molts pares, que acaben cansats i estressats la jornada, tenen per davant el repte de criar els seus fills. Els plors al final d'un llarg dia poden ser durs, però és fonamental oferir el nostre afecte i atenció als fills. Passar el màxim temps de qualitat possible amb ells pot marcar la diferència en el seu desenvolupament.

El pediatre Carlos González, expert en criança, explica que moltes vegades els fills reclamen simplement la nostra presència. I els plors de vegades els utilitzen per reclamar això.

"Quan el teu fill de dos anys plora a mitjanit, no t'està demanant ni una joguina ni un dolç. Només demana que vagis", diu González, que rebutja la idea que amb incentius els podem convèncer perquè dormin.

"I si al contrari, quan el teu fill de dos o tres anys plora per la nit tu anessis i li diguessis: 'carinyo, el papa i la mama han de dormir. Mira, si durant tota aquesta setmana no plores per la nit i no ens truques i dorms d'una tirada, et compraré el tricicle, o la bicicleta o et portaré a Disneylandia', el que sigui, qualsevol cosa que se t'acudeixi. No funcionarà", avisa.

Notícies relacionades

Paco Pérez, psicòleg infantojuvenil: «Veig nens de set anys que demanen als seus pares anar al psicòleg»

Aquesta és la raó per la qual els teus fills s’enfaden tant quan els prens el mòbil o la tauleta, segons el psicòleg Álvaro Bilbao

Les recompenses a canvi d'un bon comportament no són bona idea; menys encara si parlem de dormir. "Els nens petits continuaran plorant igual i els nens amb prou edat per entendre de què va el tracte potser intenten no plorar pensant en aquesta bicicleta o tricicle que els han promès, potser aguanten durant uns minuts o unes hores. Però al final acaben plorant el doble, plorant gairebé totes les nits perquè vinguin els seus pares i plorant perquè són conscients que s'han quedat sense bicicleta", assegura Carlos González.

"El teu fill no t'està demanant ni joguines ni diversions ni dolços ni caramels. El teu fill t'està demanant la teva presència, la teva atenció i el teu temps", conclou el pediatre.