Espanya, el país europeu que pitjor ha gestionat la col·laboració amb la sanitat privada en la pandèmia

Espanya rep la pitjor qualificació europea en la gestió per part del Govern de la col·laboració de la sanitat privada en la lluita contra la pandèmia de Covid-19, segons anàlisis que un grup d’experts convocats per l’Institut Coordenades de Governança i Economia Aplicada ha fet sobre com s’ha gestionat a Espanya l’aportació i contribució de la sanitat privada en l’actual pandèmia.

Segons aquests experts, la decisió del Govern de posar sota el comandament únic sanitari totes les clíniques privades «sense importar la incidència del coronavirus a cada zona i la delegació dels acords entre l’Administració i les empreses privades a cada una de les 17 comunitats autònomes, sense directrius i sense un model clar i homogeni que permeti el cobrament de les despeses suportades durant la crisi sanitària, han generat un perjudici inassumible per a les clíniques».

«El comandament únic va provocar que molts centres privats haguessin de rebutjar els seus pacients habituals i associats per donar cabuda a malalts pel coronavirus que finalment mai van arribar per ser en zones de baixa incidència de la pandèmia. D’aquesta forma, es va tancar la via d’ingressos d’aquestes empreses, no es van utilitzar els seus recursos ni es va permetre acollir-se a erto per ser un sector essencial», ressalten.

«El fracàs del model espanyol ha provocat que ara mateix estigui en seriós risc la supervivència de més de 2.400 centres mèdics i l’ocupació de prop de 60.000 professionals sanitaris, com a ocupació directa, i el doble d’afectats indirectes», adverteixen.

Després de la caiguda del comandament únic i el final de l’estat d’alarma, assenyala l’anàlisi de l’Institut, el Govern ha delegat en cadascuna de les 17 comunitats autònomes la regulació de la col·laboració amb la sanitat privada. Els centres sanitaris privats «han assumit un cost per la cobertura de la pandèmia i no hi ha un model clar que permeti el cobrament de les despeses suportades», apunten.

L’impacte en l’avaluació del cost i la seva repercussió en els ingressos dels centres privats varia en funció de cada comunitat autònoma. Així, Múrcia, La Rioja, Cantàbria i Astúries són els que han patit un descens més gran.

Al contrari, Madrid, Castella i Lleó i Catalunya han sigut les zones que s’han vist menys afectades. Els centres sense internament han descendit la seva facturació més d’un 85 per cent de mitjana i els centres hospitalaris més d’un 60 per cent respecte al període anterior a la pandèmia, d’acord amb aquesta anàlisi.

«Aquesta falta d’homogeneïtat fa pràcticament impossible la planificació i optimització a les grans organitzacions de recursos per lluitar contra la pandèmia i per garantir la rendibilitat d’un sector que suposa el 3,4 per cent del PIB nacional i ocupa 266.000 professionals d’alt valor», lamenten els analistes de l’Institut Coordenades.

Comparació amb altres països europeus

L’anàlisi estudia també com ha sigut aquesta col·laboració als principals països europeus i reflecteix el «nefast model» implementat a Espanya que «posarà en perill a una part important del sector sanitari privat». Així, argumenten que, mentre a Espanya cada comunitat «fa el que considera sense que el Govern estableixi unes tarifes raonables i homogènies», a França, Alemanya i el Regne Unit s’ha imposat una fórmula de col·laboració en la que prioritza la salut de la població i la compensació a les empreses per «garantir un servei adequat i el manteniment d’un sector estratègic i d’alt valor afegit».

L’informe destaca que a Alemanya s’han aprovat dos paquets legislatius. D’una banda, la Llei d’ajuda hospitalària Covid-19 per compensar les conseqüències econòmiques als hospitals i els metges contractats. D’altra banda, la Llei per a la protecció de la població en una situació d’epidèmia d’importància nacional per millorar la capacitat de resposta a les epidèmies. Les dues iniciatives han sigut coordinades pel Govern Federal.

La Llei d’ajuda hospitalària té dos vessants: primer, la salut de la ciutadania alemanya al posar a la seva disposició tota la xarxa de centres mèdics, tant públics com privats, sense que hagin de pensar en el cost dels tractaments.

D’altra banda, i entre molts altres ajuts, els hospitals rebran una compensació financera per operacions i tractaments reprogramats per alliberar capacitat per tractar pacients amb infecció per coronavirus; una bonificació de 50.000 euros per cada llit de cures intensives que creïn; per a equips de protecció personal, els hospitals rebran un suplement de 50 euros per pacient i un llarg etcètera d’ajuts econòmics i simplificació de tràmits per posar com a focus principal de l’acció de tot l’àmbit sanitari germànic el final de la pandèmia.

Al Regne Unit, el Govern va tramitar una llei d’emergència per aconseguir una àmplia flexibilitat de personal i regulació respecte al sector de la salut i l’assistència social. Gràcies a aquesta legislació, s’ha atorgat a la sanitat privada finançament addicional per cobrir els costos addicionals provocats per la resposta al coronavirus.

Per tant, assenyalen, «va garantir per a tot el país que les restriccions financeres no obstaculitzarien l’adopció de mesures urgents i necessàries», ja sigui en termes de personal, adaptació d’instal·lacions, equips, paquets d’alta de pacients, capacitació del personal, atenció electiva o qualsevol altra categoria rellevant. Per aconseguir-ho, el Regne Unit ha aprovat una llista de serveis i les seves tarifes i ha avançat un pagament a compte a tots els seus proveïdors per garantir la salut de la seva ciutadania i mantenir l’estabilitat, sostenibilitat i futur del seu sector sanitari públic i privat.

França ha recolzat econòmicament tots els establiments de salut del sector tant públics com privats. El dia 10 de cada mes, l’assegurança social ingressava a les empreses privades de salut un percentatge del facturat en el mateix període de l’any anterior. A més, França abona una tarifa addicional per cada pacient hospitalitzat amb Covid-19. Aquest sistema de pagaments sobre els ingressos de l’any anterior també s’aplica als salaris dels metges privats.

Així, de cara a una eventual segona onada de la pandèmia, l’objectiu és comptar amb tota la força laboral del sector Salut.

«Mentre a Espanya la legislació varia de comunitat en comunitat i no existeix unanimitat a l’hora de fixar criteris ni de salut ni econòmics per utilitzar tot el potencial del sector privat en la lluita contra la pandèmia i garantir la salut de la ciutadania, la població reclama una cooperació més gran publicoprivada. Prop de 60.000 professionals i uns 2.400 centres de salut privats agonitzen entre 17 burocràcies diferents just quan el país més necessita una atenció sanitària assequible i de qualitat», ressalta l’informe.

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

«Ha sigut veritablement temerària la ceguesa ideològica amb què l’Administració Central ha abordat la col·laboració amb els centres sanitaris privats per lluitar contra la pandèmia.

Per sobre de la lluita contra la malaltia i l’atenció als afectats, hi ha hagut els prejudicis ideològics que han impedit optimitzar recursos. Aquesta ceguesa bloqueja ara la implantació del necessari sistema de compensació econòmica per les despeses assumides per la sanitat privada i pot provocar una catàstrofe econòmica notable. I el que és pitjor: una descapitalització de professionals i organitzacions que costa dècades formar», conclou el vicepresident executiu de l’Institut Coordenades, Jesús Sánchez Lambás.