Un estudi barceloní demostra la relació directa entre la Covid i la pobresa

Un estudi de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) i l’Institut Universitari d’Investigació en Atenció Primària (IDIAPJGol) revela que els districtes de la ciutat de Barcelona amb ingressos més baixos van ser els més afectats per la primera onada del coronavirus. La investigació conclou que el districte amb la mitjana de renda més baixa de Barcelona (Nou Barris) va registrar una incidència de casos 2,5 vegades més alta que la de la renda més alta (Sarrià-Sant Gervasi), extrapolable a qualsevol zona, ja que els investigadors han demostrat la relació directa entre la malaltia i la pobresa.

«Aquesta malaltia l’està patint més la gent de menys nivell socioeconòmic», explica la doctora Maria Grau, investigadora principal i membre del Grup d’investigació en epidemiologia i genètica cardiovascular de l’IMIM  i del CIBER en Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP).

«Els resultats demostren que els esforços per contenir l’epidèmia no poden ignorar els problemes d’equitat en matèria de salut», apunta l’experta, que afegeix que «s’han de fer més esforços als barris amb una població més vulnerable». En aquests casos, assegurar la igualtat d’oportunitat de tractament és la clau, però també ho és la protecció financera durant aquest període. Si no es trenca el cercle viciós entre pobresa i malaltia, els problemes locals d’inequitat en salut es mantindran o es veuran incrementats en les àrees afectades per l’epidèmia».

El treball ha tingut en compte la incidència de casos registrada per edat entre el 26 de febrer i el 19 d’abril, un dels moments de més incidència de la malaltia a Barcelona, i ho ha comparat amb les dades de renda mitjana per districtes. En total, s’han analitzat gairebé 9.000 casos. Els resultats destaquen aquesta relació directa entre una renda més baixa i un nombre més alt de casos de coronavirus.

Obligats a desplaçar-se

Aquesta investigació, a més, posa èmfasi que la pandèmia ha incrementat els problemes sanitaris relacionats amb l’accés al mercat laboral. Els veïns dels barris més afectats tenen majoritàriament feines que no permeten modalitats de treball a distància, fet que obliga els seus habitants a desplaçaments per accedir a la feina en transport públic, malgrat les recomanacions de mantenir-se a casa, fet que multiplica les possibilitats de contagi.

Notícies relacionades

Mor ofegat un menor al Bages al llançar-se a una bassa

Èxit a la Mina d’un pla contra l’obesitat infantil

També hi ha un vincle clar entre la vivenda i la incidència de la malaltia, amb condicions d’habitabilitat pitjors, vivendes sobreocupades o pisos compartits als districtes més afectats. Al contrari, els autors de l’estudi apunten a la disponibilitat de segones residències fora de la ciutat com un factor a tenir en compte a l’hora d’analitzar les baixes dades d’incidència registrades en els districtes amb més ingressos de la ciutat.

Com a exemple de les dades obtingudes, l’estudi detalla que els districtes de la zona nord de Barcelona, els de Nou Barris i Horta-Guinardó, els de menys ingressos de la ciutat, van registrar la incidència més alta de casos de Covid-19, amb 1.440 i 1.400 casos (taxes de 75,48 i de 70,39 casos per 10.000 habitants). L’única excepció en aquesta àrea va ser el districte de Sant Andreu, diferència que es pot explicar per l’alt percentatge de residents de menys de 25 anys (1 de cada 4).