"De nit fa por"

Les fronteres entre països, encreuaments de camins, solen ser llocs estranys, inhòspits, on és fàcil sentir-se observat. Aquí no és diferent. Ciutadans francesos arriben sovint a comprar tabac i begudes alcohòliques, molt més barates que al seu país, a un carrer ple de comerços a prop del recinte firal Ficoba. Són les cinc de la tarda i diverses persones beuen cerveses de llauna al carrer. Joves, d’origen magribí, es reparteixen per la zona en petits grups de dos o tres. Fumen, beuen, observen.

"Són els que controlen la venda de droga", coincideixen alguns habituals de la zona. "L’altre dia hi va haver una baralla entre ells i un va acabar al riu, però no es va ofegar ¡eh!", tranquil·litza la cambrera d’un comerç pròxim, que aprecia que això de les baralles entre bandes és "cada dos per tres" i afegeix que la delinqüència a Irun "ha pujat molt", cosa que confirmen les dades de delictes penals facilitades pel Govern basc.

El 2024 hi va haver cinc homicidis per dos de l’any anterior. Els delictes per lesions van créixer així mateix un 11%; els maltractaments en l’àmbit familiar un 108,33%; els robatoris amb força en habitatges un 14% i els delictes per tràfic de drogues un 57%. Aquest any la tendència és similar, a l’alça, cosa que ha obligat l’alcaldessa, la socialista Cristina Laborda, a demanar més efectius policials al Govern basc de la mateixa manera que estan augmentant la plantilla d’agents locals.

"La nostra condició de ciutat fronterera amb França afegeix complexitat a la situació i fa que el nombre de persones presents a Irun superi amb freqüència al dels seus propis habitants, i per això reclamem un reforç policial", argumenta Laborda. D’acord amb les dades dels nou primers mesos de l’any facilitades pel Govern basc, la taxa de delinqüència per 1.000 habitants ha crescut quatre punts al municipi (del 38,35 al 42,14), un dels augments més alts de tot Guipúscoa, impulsats pels delictes contra el patrimoni, robatoris amb força i furts, que s’han disparat més, del 15%.

"Això és ciutat frontera i estem acostumats a tot, però és veritat que hi ha més inseguretat. La gent ja no surt a fer un got pel centre com abans, és perillós a la nit", indica Aitor, uns 50 anys. Molts veïns, al preguntar-los pels delictes, comencen dient que no són "racistes", però acaben atribuint l’augment de la criminalitat "als magribins", "als moros". En les últimes setmanes al mateix consell de Seguretat basc, Bingen Zupiria (PNB), admetia que "estrangers sense arrelament" estaven darrere de l’increment d’armes blanques als carrers i justificava que l’Ertzaintza fos la primera policia que facilités les dades dels delinqüents segons procedència per evitar que Vox i PP "exageressin" les xifres. Amb aquestes a la mà, el 54% de les detencions al País Basc són d’espanyols. La resta, el 46%, estrangers.

"Ha muntat un bon embolic el Govern basc amb això", aprecia Jon Arangunen, membre de l’Associació de Xarxa Acollida d’Irun. Sobre la delinqüència admet que "cada cop més gent viu al carrer" i "alguns immigrants en situació irregular es busquen la vida amb petits delictes". "Amb això que fa el Govern basc s’està estigmatitzant marroquins i algerians. És un grup molt reduït el que delinqueix. Si a Irun hi ha potser mil marroquins, són 20 els que fan el pispes", afegeix. Al centre de la ciutat els veïns no tenen tan clar que siguin grups reduïts. "Jo no vaig sola a casa ja, visc a cent metres, però m’acompanya ell", diu Leire, d’uns 25 anys, que fa cerveses amb el seu amic Ander al bar Eskina Mosku, a la plaça Urdanibia, molt vinculada a l’esquerra abertzale.

Baralles amb arma blanca

Des de l’Ertzaintza, que té al voltant de 180 efectius al municipi, demanen un "pla integral" que afronti la inseguretat perquè "Irun no ha sigut mai una ciutat tranquil·la, però ara la gent té més por", en part perquè han augmentat les baralles amb arma blanca, principalment entre magribins, que és el col·lectiu "més conflictiu". "Com a ciutat fronterera Irun sempre ha tendit a agrupar col·lectius marginals, entre cometes, i ara hi ha més afluència. Viuen en edificis abandonats, no se’ls coneix ofici ni benefici i es dediquen principalment a la droga i el robatori", precisa Aitor Otxoa, secretari d’organització d’Erne, sindicat majoritari de l’Ertzaintza, que té adscrites les tasques de seguretat ciutadana.

Notícies relacionades

La immigració s’ha duplicat al País Basc en una dècada

Espanya expulsa 16 multireincidents per múltiples delictes ocorreguts a Catalunya

Es va fent de nit al passeig de Colón, la zona més comercial i que vertebra la ciutat, i és freqüent veure cotxes de la Policia Nacional i local. Alguns veïns consultats creuen que "hi ha més sensació d’inseguretat que un augment de la delinqüència com a tal". "Que hi hagi més immigració i la gent sigui més al carrer no té a veure que hi hagi més delinqüència", relata Gorka, que recorda que quan era jove també hi havia zones conflictives.

Una d’aquestes és el carrer de Cipriano Larrañaga, conegut com el "carrer de la merda". "Aquí passa de tot", diu Marina. "Jo li posaria unes cadires a l’Ertzainzta perquè vegin que aquí ve el pitjor. De nit fa por, la meva filla m’acompanya. Hi ha moltes baralles", assegura. "Jo quan veig que hi haurà un problema ho tallo ràpid", conclou un hoteler del carrer.