Manifestació

Docents i famílies omplen la plaça d’Urquinaona en defensa de l’educació pública

251115EUROPA PRESS_Kike Rinc󮟲27072975

251115EUROPA PRESS_Kike Rinc󮟲27072975

1
Es llegeix en minuts
Daniela Cabeza
Daniela Cabeza

Periodista

ver +

La mobilització convocada aquest dissabte al matí pels principals sindicats de l’ensenyament ha aconseguit una gran resposta a Barcelona, on milers de docents, acompanyats per famílies, han omplert la plaça d’Urquinaona des de la Via Laietana en un ambient reivindicatiu i festiu. Entre pancartes i consignes, els participants han exigit recuperar el poder adquisitiu perdut en els últims anys, reduir ràtios i ampliar plantilles per disminuir la sobrecàrrega de feina als centres educatius.

Des d’una escola de Tarragona, la Judit i l’Eli, mestres d’educació infantil, han explicat els motius que han fet que es manifestessin. La Judit ha assenyalat que «estem cansades ja de treballar malament. Ens deuen molts diners i no tenim recursos» i ha criticat també la diferència salarial respecte a altres comunitats: «Allí es cobra més fent el mateix. No té sentit i hem dit prou, no podem més».

Per la seva banda, l’Eli ha posat el focus en l’augment de tasques administratives: «Cada vegada ens exigeixen més, hi ha més burocràcia i estem molt cremades. No es reconeix la nostra feina».

Totes dues han coincidit que la falta de recursos dificulta l’atenció a la diversitat: La Judit ha afirmat que «la mala inclusió ens afecta en el dia a dia. A infantil hi ha molta diversitat, però molt pocs recursos humans». L’Eli ha afegit: «Tenim la formació, però, no, les eines, i això acaba afectant tot el grup classe».

Notícies relacionades

Els sindicats han denunciat la falta crònica de finançament que pateix l’educació catalana i l’augment de burocràcia que, asseguren, resta temps per atendre l’alumnat. També han reclamat més recursos per garantir una educació inclusiva i han demanat frenar la inestabilitat de les plantilles i els canvis curriculars constants.

La mobilització, que ha rebut també el suport d’associacions de famílies, es planteja com «el primer pas» per pressionar l’Administració a obrir una negociació real que permeti millorar les condicions laborals del professorat i la qualitat de l’educació pública.