Unes 55.000 llars de l’Hospitalet de Llobregat començaran a pagar el tribut metropolità el 2026

Fins ara, aquests milers d’habitatges, que representen més de la meitat del total de 101.811 registrats al municipi català, estaven exemptes del tribut per tenir un valor castastral inferior a 49.213,77 euros i estar dedicats a primera residència. Però una reforma fiscal de l’AMB, que s’ha vist obligada a aplicar-la després de repetits revessos judicials, ha fet que un total de 240.000 llars repartides entre els 36 municipis l’àrea de Barcelona hagin de començar a tributar el 2026. Si bé amb una quota mitjana limitada a 17,5 euros anuals per llar.

El nou cobrament es produirà especialment als barris més vulnerables, que són els que registren valors cadastrals més baixos. Les últimes dades (2024) de l’Institut Català d’Estadística (Idescat) donen un valor cadastral mitjà a l’Hospitalet de 57.544 euros per habitatge. Després que el Tribunal Suprem tombés aquesta exempció per valor cadastral, l’AMB s’ha vist obligada que, en la seva nova ordenança fiscal, aquest benefici –vigent aquest 2025 de manera excepcional– desaparegui i passi a no ser aplicable el 2026.

La nova norma fiscal de l’AMB va tirar endavant en el Consell Metropolità de l’AMB amb l’únic vot favorable del PSC i l’abstenció de la resta de forces polítiques que integren el govern metropolità: Junts, ERC i els Comuns. Per la seva banda, el PP i Vox hi van votar en contra. També es van abstenir Compromís i Acord per Torrelles i Junts per Tiana.

Junts porta el tribut al Congrés

L’última novetat del tribut és que ha arribat al Congrés dels Diputats. Amb el grup parlamentari de Junts per Catalunya, part del govern quadricolor de l’AMB, que ha registrat una proposta de modificació de la llei d’hisendes locals per donar encaix legal al recàrrec. En darrer terme, la petició de Junts busca que les grans empreses –per exemple, Endesa, Naturgy i Enagás, que han aconseguit tombar judicialment elements essencials de l’impost–, amb amplis immobles ubicats en algun dels 36 municipis de l’AMB, tributin més que els veïns particulars. Una cosa que ha passat amb la nova reforma fiscal metropolitana.

A aquesta reforma fiscal l’han precedit converses entre l’Administració metropolitana i el Ministeri d’Hisenda, tal com va avançar aquest diari. L’objectiu d’aquestes converses era trobar en la llei d’hisendes locals un encaix legal al tribut metropolità perquè la seva reformulació no afectés financerament l’AMB, que ha anat recaptant anys enrere uns 130 milions amb l’impost. Malgrat la singularitat estatal que representa l’ens metropolità, la tensió a Madrid ha obstaculitzat que aquestes negociacions arribin de moment a bon port. És el fil que reprèn Junts amb la seva proposta sobre el tribut.

La reforma fiscal ha sigut una galleda d’aigua freda al si de l’AMB, perquè representa una victòria de les grans empreses en detriment de les economies domèstiques. Si fins ara els immobles en poder de les grans societats tributaven més, ara ho faran en la mateixa mesura que els particulars. És la conseqüència dels triomfs judicials d’Endesa, Naturgy i Enagás, que fa anys que guanyen al Tribunal Suprem recursos contra les diferents ordenances del tribut metropolità des de l’any 2020.

Notícies relacionades

Unes 240.000 llars de l’àrea de Barcelona començaran a pagar el Tribut Metropolità el 2026

Docents i famílies omplen la plaça d’Urquinaona en defensa de l’educació pública

Aquest diari ja va explicar que en l’origen d’aquestes demandes hi ha liquidacions tributàries, valorades en 5,7 milions d’euros entre el 2020 i el 2024, que les grans energètiques han estat considerant «il·legals». Essencialment, argumenten en els seus recursos, per patir en la seva tributació dels BICES un greuge comparatiu respecte als altres tipus d’immobles gravats pel tribut metropolità: els urbans –pels quals tributa la ciutadania– i els rústics.

Gairebé una desena de sentències judicials del Tribunal Suprem els han donat la raó: el tribut metropolità no pot introduir novetats jurídiques, com exempcions, tipus diferenciats o reduccions en la quota, que no prevegi ja la regulació estatal de l’IBI, l’impost sobre el qual es calcula. L’ordenança fiscal del tribut per al venidor 2026 elimina aquestes diferències, homogeneïtza el règim fiscal del tribut amb l’IBI i aspira a tancar el capítol judicial que tants maldecaps ha causat a l’AMB els últims anys. Almenys durant l’any vinent.