El forat de l’escola inclusiva: Catalunya té 130.000 escolars amb altes capacitats sense identificar

A Catalunya, durant el curs 2023-2024, es van identificar 4.200 estudiants amb altes capacitats des de primària fins a batxillerat, una xifra que suposa el 0,3% de l’alumnat i que a més desprèn una important bretxa de gènere (2.700 nois i 1.500 noies). Tenint en compte que la comunitat científica calcula que aquesta neurodivergència és present en el 10% dels menors, la realitat és que les aules catalanes tenen 130.000 nens i nenes sense identificar. Ells i elles no són neurotípics i necessiten un acompanyament educatiu especial per desenvolupar tot el potencial amb què venen de fàbrica i convertir-lo en excel·lència. Entre altres coses, requereixen adaptació curricular. No oferir-los atenció personalitzada suposa foradar, encara més, l’escola inclusiva. Són xavals que poden acabar desmotivats, víctimes del fracàs escolar i amb problemes d’inserció en el futur.

«La societat s’està perdent molta gent capaç de fer moltes coses. Gent feliç, socialment integrada i productiva. Futurs professionals amb idees noves que fan avançar la societat, des d’enginyers fins a lampistes», resumeix el professor universitari Teo Jové, membre de l’Associació de Famílies de Nens, Nenes i Adolescents amb Altes Capacitats (Fanjac) i director de la nounada Càtedra d’Altes Capacitats a la Universitat de Girona (UdG), que compta amb la col·laboració del Departament d’Educació. És la primera unitat acadèmica similar als campus catalans i la segona a tot Espanya després de la de Pablo de Olavide (Sevilla).

L’infradiagnòstic i la falta d’atenció específica no surten gratis a la societat. Segons les investigacions que maneja la càtedra de la UdG, un terç dels menors amb alta capacitació acaben en les urpes del fracàs escolar perquè ningú els ha ensenyat bé a estudiar i d’adults pateixen problemes d’inserció social i laboral. Un altre terç fa referència al talent perdut: estan integrats en la societat, però no han desenvolupat el potencial amb què van néixer i acostumen a tenir una autoestima baixa. L’últim terç, finalment, són persones que han sigut acompanyades i ateses adequadament en l’entorn educatiu i familiar i han maximitzat les seves habilitats en diferents camps.

«A Espanya, el tractament i l’atenció als alumnes amb capacitats superiors a la mitjana és insuficient i dista de ser l’adequat», critica el catedràtic de la Universitat de Granada Daniel Arias, autor d’‘Estimat alumne: t’estem enganyant’, assaig que dedica un capítol «als grans oblidats» del sistema educatiu. El professor demana augmentar la identificació i establir programes escolars d’enriquiment i aprofundiment en matèries específiques. També aconsella a les universitats que obrin la matriculació en el primer curs a estudiants altament capaços d’ESO i batxillerat, una iniciativa que durà a terme la Facultat de Ciències de la Universitat Autònoma de Barcelona el curs que ve.

Acompanyament emocional

Les famílies de la Fanjac –associació que fa 20 anys que està activa i que té seus a Barcelona, Lleida i Girona– recorden que l’escola no només ha d’atendre acadèmicament aquests xavals, sinó també acompanyar-los emocionalment. No hi ha dos cervells iguals i trobar dos nens amb la mateixa alta capacitat és molt difícil. En línies generals, són xavals que aprenen ràpid, tenen un gran vocabulari i una gran memòria, són creatius i perfeccionistes, gaudeixen d’un pensament analític i acostumen a ser sensibles i empàtics. També són intensos emocionalment, recorden els autors del llibre ‘Hijos con altas capacitades’, Beatriz Belinchón, Mario Belda i Maider Belda. Es pot donar el cas que l’alta capacitat intel·lectual convisqui amb alguna altra neurodivergència, com autisme, trastorn de dèficit d’atenció o dificultat d’aprenentatge.

Escola inclusiva

Els menors amb talent excepcional ni són friquis ni són antisocials ni treuen excel·lent en totes les assignatures. Sí que són persones amb «una manera de ser i una manera de pensar diferent de la resta», resumeix Jové. No obstant, l’alta capacitat –que no és ni una malaltia ni un trastorn– és una mera possibilitat que només es desenvolupa si es donen les condicions adequades, insisteix el professor universitari Javier Tourón, catedràtic de Mètodes de Recerca i Diagnòstic en Educació i un dels principals experts en aquest camp. És a dir, la capacitat (o aptitud) és el potencial que pot (o no) donar lloc al desenvolupament d’un determinat talent, matisa l’autor de ‘Navegando hacia el talento’. Porque el talento que no se cultiva, se pierde’, que reflexiona sobre la necessitat de convertir les escoles i els instituts en espais d’aprenentatge veritablement personalitzats. «L’escola inclusiva és molt bonica, però impossible de fer-la realitat sense recursos», afegeix Jové, que destaca que el Departament d’Educació té voluntat, però actualment està «desbordat».

Formació a mestres

La càtedra de la UdG té com a objectiu atorgar a l’alta capacitat el lloc que es mereix en la societat i en l’entorn educatiu. Per a això, emprendrà una tasca de formació dirigida als mestres. «Volem que els graus de Magisteri i Psicologia incloguin estudis sobre alta capacitat», explica Jové. La unitat, que també fomentarà la divulgació entre la societat en general per trencar mites fruit del desconeixement, promourà la recerca.

Notícies relacionades

"De nit fa por"

La immigració s’ha duplicat al País Basc en una dècada

Una de les primeres activitats de la càtedra consistirà en la gravació d’un pòdcast que tindrà quatre episodis: un de general i tres de dedicats a la identificació de la neurodivergència, la intervenció a l’escola i la salut. El programa de ràdio aixecarà el teló al desembre, mes en què també es durà a terme un altre projecte, un programa per a nens i nenes des de primer de primària fins a batxillerat amb activitats per cobrir diversos talents, des del científic fins al creatiu o el matemàtic. De moment, hi ha apuntats 80 estudiants (l’any passat en van ser 110), que acudiran a les sessions durant cinc dissabtes. Aquesta mateixa iniciativa s’estendrà als docents (per als quals també hi ha cursos d’estiu) i a les famílies.

La Fanjac recorda la importància que famílies i docents entenguin les necessitats dels nens, nenes i joves amb altes capacitats i els brindin el suport que requereixen, «potenciant al màxim els seus talents sense oblidar la seva dimensió emocional i social». També reclama a la societat en general un esforç de sensibilització i conscienciació sobre la importància de no perdre el talent i poder utilitzar-lo com a «eina per al progrés de la humanitat».