Catalunya té 130.000 escolars amb altes capacitats sense identificar

A Catalunya, durant el curs 2023-2024, es van identificar 4.200 estudiants amb altes capacitats des de primària fins a batxillerat, una xifra que és el 0,3% dels alumnes i que, a més, desprèn una important bretxa de gènere (2.700 nois i 1.500 noies). Tenint en compte que la comunitat científica calcula que aquesta neurodivergència és present en el 10% dels menors, la realitat és que les aules catalanes tenen 130.000 infants sense identificar. Aquests infants no són neurotípics i necessiten un acompanyament educatiu especial per desenvolupar tot el potencial amb què venen de fàbrica i convertir-lo en excel·lència. Entre altres coses, requereixen adaptació curricular. No oferir-los atenció personalitzada comporta afeblir, encara més, l’escola inclusiva. Són nois que poden acabar desmotivats, víctimes del fracàs escolar i amb problemes d’inserció en el futur.

Costos per a la societat

"La societat desaprofita molta gent capaç de fer moltes coses. Gent feliç, socialment integrada i productiva. Futurs professionals amb idees noves que fan avançar la societat, des d’enginyeres fins a lampistes", resumeix el professor universitari Teo Jové, membre de l’associació de famílies d’infants i adolescents amb altes capacitats (Fanjac) i director de la càtedra acabada de crear d’Altes Capacitats a la Universitat de Girona (UdG), amb què col·labora el Departament d’Educació. És la primera unitat acadèmica d’aquest tipus als campus catalans i la segona a tot Espanya després de la de Pablo de Olavide (Sevilla).

L’infradiagnòstic i la falta d’atenció específica no surten pas de franc a la societat. Segons les recerques amb què tracta la càtedra de la UdG, un terç dels menors amb alta capacitació acaben sofrint fracàs escolar perquè no els ha ensenyat ningú bé a estudiar i, d’adults, pateixen problemes d’inserció social i laboral. Un altre terç fa referència al talent perdut: estan integrats a la societat però no han desenvolupat el potencial amb què van néixer i solen tenir una baixa autoestima. L’últim terç, finalment, són persones que han sigut acompanyades i ateses adequadament en l’entorn educatiu i familiar i han maximitzat les seves habilitats en diversos camps.

"A Espanya, el tractament i l’atenció als alumnes amb capacitats superiors a la mitjana és insuficient i dista de ser l’adequat", critica el catedràtic de la Universitat de Granada Daniel Arias, autor de Querido alumno, te estamos engañando, assaig que dedica un capítol "als grans oblidats" del sistema educatiu. El professor demana augmentar la identificació i establir programes escolars d’enriquiment i aprofundiment en matèries específiques. També aconsella a les universitats que obrin la matriculació en el primer curs a estudiants altament capaços d’ESO i batxillerat, una iniciativa que portarà a terme la facultat de Ciències de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) el curs que ve.

Les famílies de FANJAC –associació que fa 20 anys que està activa i que té seus a Barcelona, Lleida i Girona– recorden que l’escola no solament ha d’atendre acadèmicament aquests nois sinó també acompanyar-los emocionalment. No hi ha dos cervells iguals i trobar dos nens amb idèntica alta capacitat és molt difícil. En línies generals, són nois que aprenen ràpid, tenen un gran vocabulari i una gran memòria, són creatius i perfeccionistes, gaudeixen d’un pensament analític i solen ser sensibles i empàtics. També són intensos emocionalment, recorden els autors del llibre Hijos con altas capacidades, Beatriz Belinchón, Mario Belda i Maider Belda. Es pot donar el cas que l’alta capacitat intel·lectual convisqui amb alguna altra neurodivergència, com ara autisme, trastorn per dèficit d’atenció o dificultat d’aprenentatge.

Escola inclusiva

Notícies relacionades

Espanya expulsa 16 multireincidents per múltiples delictes ocorreguts a Catalunya

Gorka Espiau, director científic de Work4Progress: "En cooperació internacional, les receptes fixes ja no funcionen"

Els menors amb talent excepcional ni són frikis ni són antisocials ni treuen excel·lent en totes les assignatures. Sí que són persones amb "una manera de ser i una manera de pensar diferent de la resta", resumeix Jové. No obstant, l’alta capacitat –que no és ni una malaltia ni un trastorn– és una mera possibilitat que només es desenvolupa si es donen les condicions adequades, insisteix el professor universitari Javier Tourón, catedràtic de Mètodes de Recerca i Diagnòstic en Educació i un dels experts més grans en aquest camp. És a dir, la capacitat (o aptitud) és el potencial que pot (o no) donar lloc al desenvolupament d’un determinat talent, matisa l’autor de Navegando hacia el talento. Porque el talento que no se cultiva, se pierde, un assaig que reflexiona sobre la necessitat de convertir les escoles i instituts en espais d’aprenentatge veritablement personalitzats. "L’escola inclusiva és molt bonica, però impossible de fer-la realitat sense recursos", afegeix Jové, que destaca que el Departament d’Educació té voluntat però actualment està "desbordat".

La càtedra de la UdG té per objectiu atorgar a l’alta capacitat el lloc que es mereix en la societat i en l’entorn educatiu. Per a això emprendrà una tasca de formació adreçada als mestres.