Euskadi estudia decretar un 'toc de queda' si creixen els contagis

La consellera de Desenvolupament Econòmic i Infraestructures en funcions, Arantxa Tapia, ha afirmat que el Govern basc analitza la possibilitat d’adoptar «mesures molt més dures» i recórrer a «més restriccions» que les que s’han establert fins al moment a Euskadi, entre les quals, el ‘toc de queda’, si contínua el creixement de contagis pel coronavirus i no hi ha una conscienciació ciutadana.

En tot cas, ha rebutjat que es produeixi un confinament «per força», com hi va haver el mes de març, o que es tanquin, en principi, municipis, sinó que s’estudiarà cada situació i, si és necessari, es limitaran horaris en certes activitats i es controlarà que no hi hagi una transmissió comunitària.

En declaracions a Europa Press, Tapia ha recordat que a Euskadi s’estan vivint «unes setmanes dures», en les quals els contagis han anat incrementant-se, per això ha apel·lat a la conscienciació ciutadana. «Si no som cada un responsables del que estem fent i de les nostres actituds, les restriccions que s’ha d’imposar seran més grans», ha advertit.

La consellera ha apuntat que l’Executiu basc, en aquests moments, «està creient en la maduresa de la societat», i confia que se serà capaç «d’atendre totes aquestes mesures de distanciament, d’ús de mascaretes, d’higiene de mans, de tenir els menys contactes possibles, i de mirar de cuidar-nos nosaltres i els altres», ha afegit.

Altrament, ha insistit que «caldrà prendre mesures molt més dures, no pel que fa a un confinament com el que hem tingut abans, però sí quant a mesures que permetin estabilitzar la situació i garantir que els contagis disminueixin».

«Mentre no hi hagi una vacuna que sigui efectiva, hem d’aprendre a conviure amb el virus, en una situació en la qual pot haver contagis, però els mínims possibles i que els tinguem absolutament controlats. I tot això passa per demostrar que som una societat madura», ha reiterat la consellera, que ha insistit que, a més de portar mascareta, cal «utilitzar-la bé», i també ser conscients que ha canviat la manera de relacionar-se.

Segona onada

Arantxa Tapia ha dit que no se sap si s’està exactament davant una segona onada de la pandèmia, com a tal, però «té tot l’aspecte» de ser-ho. No obstant, ha dit que la situació no és com la que els bascos van viure el mes de març passat.

«En aquest moment, s’està fent un rastreig, una anàlisi de tots els casos, una avaluació dels problemes que estan apareixent, dels casos positius, dels contactes d’aquests casos, que ens permeten tenir la situació moltíssim més controlada», ha indicat.

Així mateix, ha apuntat que molts dels positius són asimptomàtics, cosa que es tradueix que «passaran la malaltia gairebé sense símptomes o fins i tot sense». «Però hi ha un percentatge de persones que estan sent ja hospitalitzades», ha destacat.

Després d’indicar que s’estan fent «moltíssims» PCR, ha explicat que això no significa que se sigui «lliure» de complir les mesures de seguretat i prevenció.

La titular de Desenvolupament Econòmic i Infraestructures ha assenyalat que la tasca de «rastreig està sent eficient i s’està demostrant», amb la detecció de problemes en diversos municipis, en què s’han «introduït restriccions addicionals» temporals, com ha ocorregut a Ordizia, Eibar, Ermua o Zarautz, amb les quals es va aconseguir controlar la situació i evitar la transmissió comunitària.

«El que ens estem plantejant, de forma constant, davant l’actual evolució, és quin altre tipus de mesures addicionals cal introduir, no de manera permanent, però sí de forma quirúrgica, durant un temps limitat, perquè aquest risc de transmissió comunitària sigui el mínim possible i aconseguim tenir-lo el més controlat possible», ha remarcat.

‘Toc de queda’

En aquest sentit, ha recordat que el ‘lehendakari’, Iñigo Urkullu, va fer referència al ‘toc de queda’, i és una de les «possibilitats». «Estem analitzant totes les possibilitats, sobretot detectant on s’estan produint més aquests contagis, com a conseqüència de quines actuacions, de quin tipus d’actituds que estem tenint com a societat, i mirar de limitar-los. Si no som capaços de fer-ho per mitjans propis i voluntat pròpia, caldrà establir mesures més restrictives», ha afirmat.

Tapia ha descartat que es «vagi per força» cap a un confinament com el del març i ha apostat per establir «mesures d’acord amb el que s’està detectant» per frenar l’expansió del virus, de manera que «l’activitat econòmica, l’activitat del dia a dia, la tornada als centres de treball, als centres d’estudi sigui possible i ens permeti conviure de la millor manera possible».

La consellera ha indicat que la societat no es pot permetre «un segon confinament» i creu que, si altres societats estan controlant els rebrots «d’una forma molt més quirúrgica» amb mesures «molt focalitzades», Euskadi, sens dubte, és «capaç de fer-ho».

Per tant, espera que confinaments «estrictes» com el ja viscut no s’hagin de portar a terme ni en el conjunt d’Euskadi ni en municipis concrets.

Oci nocturn

Quant a l’oci nocturn, ha considerat que és un dels contextos en els quals es produeixen contagis, però no ha volgut «demonitzar-lo», perquè també a les platges o piscines, o en llocs en els quals s’ajunten «grans grups de persones, tot i que sigui de dia», s’eleven els positius.

«Per tant, l’oci nocturn potser és més propici, però també de dia ens hem de cuidar, i les imatges que s’han vist en moltes ocasions no són les més adequades», ha afegit.

Davant els recursos plantejats per algunes associacions d’hostaleria contra la limitació d’horaris, ha afirmat que ho entén des del punt de vista «de l’economia, que aquestes persones tenen un negoci i que no tenen capacitat de desenvolupar-lo».

«Cada un mira el seu negoci i ho entenc, però, si ho avaluem d’una forma conjunta, crec que en la balança pesarà molt més la banda de la salut, de la nostra gent gran i dels nostres nens, davant aquesta capacitat de l’oci nocturn que, sense, vivim diferent, però podem viure. Sense salut, no ho podem fer», ha advertit.

Tardor

En relació amb les perspectives de cara a la tardor, Tapia ha apuntat que existeixen dos «components diferents», d’una banda, al finalitzar l’estiu, «potser no és tan intensa aquesta necessitat de sortir i estar al carrer» i l’activitat als centres escolars i de treball «estarà més controlada».

No obstant, la consellera ha advertit que, «com a contrapartida» la grip estacional s’«acumularà» a la pandèmia de la Covid-19 perquè el «virus segueix allà». Per tant, creu que pot donar-se una situació «bastant complexa perquè «qualsevol pot començar a tossir i tenir una mica de febre i no saber gaire bé si es té realment una grip o el coronavirus». Per això, ha assegurat que «sens dubte, el sistema de salut pot veure’s bastant tensat».

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

Arantza Tapia ha afirmat que ja estan preparant mesures per evitar aquesta situació en el sistema de salut, però, «malgrat tenir tot això planificat, la situació tensa «és probable que es produeixi». «Hem de tenir un sistema que perfectament permeti detectar què és un cosa i què és una altra, i treballar amb la por i incertesa de moltes persones», ha afegit.

Finalment, en relació amb la tornada a l’escola presencial en l’actual conjuntura, ha recordat que encara s’està a 8 d’agost i «hi ha temps» de «controlar la situació», i ha afegit que cal ser conscients que els nens «necessiten socialitzar-se i tenir una activitat presencial».