EFECTES DE LA PANDÈMIA
¿Què diu la ciència sobre la tornada a l'escola?
Els científics conclouen que el risc zero no existeix i que la desaparició de l'entorn escolar pot tenir conseqüències dramàtiques
inici-curs-escolar-esplugues
Catalunya es prepara per a la tornada a l’escola, amb normalitat, el 14 de setembre. Però, ¿què diu la ciència d’aquest retorn dels nens a les aules quan encara estem en plena pandèmia del coronavirus i quan es tem que hi hagi rebrots a la tardor? ¿Com influeix el tancament d’escoles en la contenció del virus? ¿Quins riscos hi ha de tornar a les classes presencials? ¿Com han decidit les autoritats aquest retorn a les classes? Intentarem respondre a aquestes preguntes amb ajuda de SINC, l’agència de notícies científiques de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia.
¿Per què han de tornar a l’escola, si encara hi ha riscos?
Perquè la desaparició de l’entorn escolar pot tenir implicacions dramàtiques, sobretot per als nens i nenes més vulnerables. «No hi ha prou evidències per mesurar l’efecte del tancament d’escoles sobre el risc de contagi, però en canvi estan molt ben documentades les conseqüències negatives sobre la seguretat, el benestar i l’aprenentatge dels nens», diu un informe de l’Unicef.
Aquest document i d’altres, com un informe de l’OECD sobre l’impacte educatiu del coronavirus a tot el món, insten a reactivar l’activitat i recorden que no es poden eliminar tots els riscos.
Pensa igual Alfonso Gordaliza, matemàtic integrant del grup d’experts del Ministeri de Ciència que treballa en un informe sobre la tornada a l’escola: «El risc zero no existeix», recorda.
A més, les escoles no són l’únic focus possible de contagi en una societat ja desconfinada. És més, alguns treballs apunten que el que passa a les escoles és menys important que el que passa fora.
Com recorda l’Academy of Royal Medical Colleges, que aglutina les societats mèdiques del Regne Unit, les mesures de prevenció no comencen i acaben a la porta de l’escola.
¿Quin paper ha tingut el tancament d’escoles en la contenció de l’epidèmia?
El tancament d’escoles ha mostrat efectivitat en epidèmies prèvies de grip, en què els nens són transmissors reconeguts. Però podria no ser així ara. Un treball citat en informes de l’OMS i de l’Associació Espanyola de Pediatria (AEP), i publicat a ‘Lancet Child and Adolescent Health’, repassa una quinzena d’estudis i conclou que «no és clar que el tancament de les escoles hagi sigut efectiu en brots de coronavirus [...], en què la dinàmica de transmissió sembla que és diferent [a la de la grip]». Pels autors, «l’evidència a favor de mesures tan dràstiques com el tancament d’escoles és insegura».
Un altre treball va analitzar si, en el passat, el tancament sobtat d’escoles realment evitava el contacte entre nens. Va concloure que «molts nens continuaven barrejant-se amb d’altres durant els períodes de tancament, malgrat la recomanació de les autoritats d’evitar el contacte social».
¿És segur per als infants tornar a l’escola?
Una de les coses menys dolentes d’aquesta pandèmia és l’escassa gravetat en nens. L’AEP afirma: «[...] ha quedat clar que els nens no són una població particularment vulnerable als efectes greus de la infecció per Covid-19. Els casos de malaltia pediàtrica greu són altament infreqüents».
L’OMS i l’Academy of Royal Medical Colleges coincideixen. No consideren preocupant, per la seva molt baixa incidència, la síndrome inflamatòria observada en alguns nens potencialment relacionada amb la Covid-19.
«¿Com gestionem les morts dels infants en accidents de trànsit?», es pregunta Russell Viner, president de la Royal College of Paediatrics and Child Health: «Prenem mesures per prevenir-les, però no deixem de conduir. La síndrome inflamatòria és molt més estranya que els accidents de cotxe amb nens. No hauria d’impedir als pares enviar els nens a l’escola».
¿Quin risc hi ha per als adults?
L’evidència sobre el paper dels nens en la transmissió de la malaltia és «poc clara», diu l’OMS. Els escassos brots relacionats amb institucions educatives «semblen estar relacionats amb esdeveniments socials» de la vida escolar i universitària, i no amb l’activitat normal a les aules, i el seu origen s’ha associat a adults.
Són dades que casen bé amb els estudis sobre la infecció en llars: en la grip els nens són molt freqüentment el primer malalt de la família, però no en la Covid-19. De fet, una revisió de la literatura no troba casos documentats de nens de menys de 10 anys com a contagiadors.
No obstant, hi ha una taca en l’horitzó. Un treball recent del viròleg Christian Drosten, amb un gran paper com a assessor a Alemanya durant la pandèmia, conclou que no hi ha diferència entre la càrrega viral en nens i en adults, una dada en principi contrari a la idea que els nens són menys transmissors que els adults.
Per descomptat, no falta qui posa en dubte que una alta càrrega viral impliqui una alta capacitat infectiva. En aquest punt simplement falten dades.
¿Hi ha hagut rebrots per les escoles en altres països?
Bastants països europeus han reobert les escoles sense que es detectin rebrots importants ara per ara. A França, on s’ha insistit molt a tornar a l’ensenyament presencial per evitar deixar nens enrere, es van registrar contagis que pot ser que es deguessin a infeccions prèvies a l’obertura, i es van parar tancant les escoles concretes.
Dinamarca i Noruega van ser els primers països a reobrir, ja a mitjans d’abril. Alemanya va començar poques setmanes després. Al Regne Unit el debat està sent intens; la reobertura és molt gradual i molts nens no hi tornaran fins al setembre.
Tampoc s’han registrat brots importants en escoles fora d’Europa. Una excepció recent és Israel, on més de 15.000 persones han hagut de tornar a confinar-se.
¿Com s’aborda la tornada a l’escola?
Hi ha mesures comunes a molts països: reobrir escoles només quan sigui factible, identificar els contagis, buscar els seus contactes i aïllar-los; reduir el nombre d’alumnes per classe; rentar les mans amb gran freqüència; ventilar molt les aules; fer classe a l’exterior quan es pugui; evitar la barreja de grups diferents d’alumnes –crear els anomenats ‘grups de convivència estables’–, escalonant entrades i sortides, i els esbarjos. En canvi, varien les indicacions sobre l’ús de mascaretes i sobre el respecte estricte de la distància.
A Alemanya el màxim són 15 alumnes: es divideixen els grups, i si no hi ha lloc o professors les classes presencials poden ser en dies alterns. En general, els alumnes han de mantenir més d’un metre de distància i portar mascareta si no és possible, però no a classe. No hi ha menjador.
A França, on s’ha incorporat només part de l’alumnat i no de manera obligatòria, també cal respectar un metre de separació. Els adults han d’anar amb mascareta si no hi ha distància i els alumnes des de secundària; als de primària es desaconsella que en portin i a infantil es prohibeix.
A Dinamarca no hi ha mascaretes. Els més petits formen grups de pocs alumnes que no mantenen les distàncies entre si, però no es barregen amb els altres, tampoc al pati ni a l’hora de menjar.
A Catalunya, s’organitzen grups de convivència estables en què no s’ha de portar mascareta ni mantenir distància de seguretat.
¿En quines evidències s’han basat?
És difícil trobar anàlisis específiques sobre mesures en escoles, més enllà de les recomanacions generals d’higiene i distància social, i algunes pautes per a la reobertura d’espais públics, llocs de treball i escoles, com la guia dels centres per al control de malalties dels EUA. Falta més informació sobre contagis en interiors.
L’expert en models epidemiològics José Javier Ramasco, de l’Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos (UIB-CSIC), explica a SINC que no és fàcil modelitzar amb fiabilitat, per exemple, la dispersió de les partícules virals en l’aire d’un espai interior, com una aula, perquè hi ha massa variables.
Però alguns països han fet pública la informació sobre la qual han basat les seves decisions. A Alemanya, l’Acadèmia Nacional de Ciència Leopoldina va recomanar en un ampli informe a l’abril obrir «al més aviat possible» les escoles, perquè «l’aprenentatge a casa és menys efectiu», i per frenar l’augment en la desigualtat.
Al Regne Unit dos grups han publicat treballs propis. El SAGE (Scientific Advisory Group for Emergencies), que assessora el Govern, compta amb experts en simulació que a finals d’abril van comparar l’impacte sobre la pandèmia de diferents escenaris de reobertura d’escoles. El treball, que reconeix una alta incertesa, es decanta per dividir les classes en grups que hi assisteixen en setmanes alternes. Diversos experts han remarcat una altra de les seves conclusions: que «seguir la resta de mesures de prevenció en la societat» té més efecte sobre la pandèmia que qualsevol opció d’obertura.
Un altre grup, l’Independent SAGE, va recomanar retardar l’obertura perquè considera insuficient el sistema de rastreig de contactes disponible.
¿Com s’organitzen els nous horaris, espais, grups...?
«El problema d’organitzar els horaris, l’ús dels espais, els torns... és enorme», afirma Begoña Vitorino, integrant del Comitè Español de Matemàtiques i experta en recerca operativa, una àrea que s’ocupa justament de buscar solucions òptimes a problemes complexos en què els recursos són limitats.
La complexitat augmenta, segons la seva opinió, perquè les solucions s’han de fer a mida per a cada centre: «Les autoritats han de donar pautes, com si es prioritza l’educació presencial, el nombre màxim d’alumnes per grup o la distància mínima entre pupitres, però després cal veure com aplicar-les en cada cas; només així es podrà estimar els recursos addicionals necessaris, i utilitzar-los eficaçment». Vitorino, que ha aplicat la seva àrea de coneixement a molts projectes de cooperació al desenvolupament, creu que en el procés d’adaptació els responsables de cada centre haurien de comptar amb el recolzament d’experts.
¿Com es podrà tenir més informació?
Notícies relacionadesDiversos països, com Alemanya, el Regne Unit i Noruega, han anunciat la posada en marxa d’estudis específics sobre l’efecte de la reobertura de les escoles.
Al Regne Unit s’estudiarà la prevalença de la Covid-19 en un centenar d’escoles, fent proves a uns 200 professors i alumnes en cada un. A Noruega estudiaran escoles que han obert completament en comparació amb les que ho han fet només parcialment, i compararan l’efecte de les dues situacions sobre l’avanç de la pandèmia a la regió.
