President Illa, faci el pas

Si en aquella ocasió es tractava de debatre com i de quina manera calia construir la Catalunya autonòmica, en l’actualitat el que pertoca és revalidar l’anhel compartit fins a dia d’avui pel catalanisme polític de la "Catalunya un sol poble". Respondre-hi afirmativament, creure-hi, obliga la institució nacional que vostè presideix a instar el món acadèmic, el conjunt de l’associacionisme, els col·legis professionals, les diverses patronals i sindicats, artistes, intel·lectuals, moviments socials, mitjans de comunicació i forces polítiques a acompanyar la població nouvinguda en un diàleg acadèmic i popular, estès arreu del país i mantingut al llarg d’uns mesos, sobre com s’actualitza el llegat rebut de tants i tants catalans de naixement o d’adopció que ens han precedit en llur voluntat de fer realitat un país de tothom i per a tothom.

Efectivament, arreu de Catalunya milers de persones migrants i autòctones estan implicades en la tasca d’integració. Activisme desplegat de punta a punta del país i sostingut pel voluntarisme de "fer país" i combatre la xenofòbia on es concentra el bo i millor de la fraternitat i del desig de facilitar el coneixement recíproc. Des del voluntariat lingüístic fins a les activitats relacionades amb el folklore tradicional o l’associacionisme esportiu, passant per l’activisme de denúncia de l’explotació laboral, la pobresa o la manca de drets de ciutadania, així com un llarg etcètera d’experiències endegades des del municipalisme per part de les forces progressistes, l’acció política de les quals, si bé s’enriqueix del coneixement i el contacte amb els naixents lideratges sorgits de l’associacionisme migrant, se sent assetjada per l’avenç dels partits racistes.

Notícies relacionades

L’hora de les dones en la diplomàcia

El mirall cultural del 2025

De ben segur que comparteix la idea que mobilitzar i posar en valor tots els esforços sorgits de la societat civil esdevé el millor antídot davant de les amenaces actuals, les quals per creixents fan necessària una veritable campanya d’alfabetització popular en pro de la Catalunya de tothom i per a tothom. I de manera urgent. Perquè, si bé era previsible que al nostre país el qüestionament de la cultura candeliana (Francesc Candel, Els altres catalans) aterrés a cavall de la ultradreta espanyolista atenent els precedents històrics de l’anticatalanisme, sorprenent i decebedor ha estat que per primera vegada hagi sorgit del cor del catalanisme un discurs tan desacomplexadament racista per dinamitar fins i tot el principi bàsic contingut en la sentència "és català qui viu i treballa a Catalunya". Dono per convingut amb vostè, doncs, que l’orriolisme se’ns presenta com una gran amenaça perquè sens dubte l’esclat d’Aliança Catalana afeblirà la potencialitat integradora del catalanisme en la mesura que es pretén convertir la catalanitat en una eina de cohesió tribal per enfrontar-se a una altra part de la ciutadania catalana.

Més raons, doncs, per respondre amb diligència. Tal com va actuar l’any 2008 el president Montilla al capdavant d’un govern conformat aleshores pel PSC, ERC i ICV. Efectivament, el govern tripartit va ser l’artífex de la signatura d’un Pacte Nacional per a la Immigració, amb la qual cosa la Generalitat va fixar en l’imaginari de la nova ciutadania que les institucions nacionals d’autogovern eren al seu costat. A dia d’avui vostè governa en solitari però per voluntat de les mateixes forces polítiques que llavors van acompanyar el seu company de partit en el lideratge del pacte. Dedueixo, en conseqüència, que la seva actualització ni li pot resultar aliena ni pot ser qüestionada a fi d’adequar-lo a les noves realitats. De fet, derrotar la xenofòbia fa tan inajornable com imprescindible que es materialitzi a manera de culminació d’un procés de participació popular en què se sentin les veus d’una catalanitat igualitària, oberta, fraternal i orgullosa de la seva diversitat.