Un amor secret als Encants

"Era una noia normal, guapa, culta, amb diners i possibles, que es va enamorar d’un home casat. Es van conèixer quan ella tenia 19 anys i a ell uns 35. Ella va sacrificar la seva joventut per ell. És una història trista, em va saber greu veure que ella mateixa escrivia: “Jo que era tant de sortir i veure la gent, que m’agradava tant anar a ballar... i ara ja no m’interessa res, no faig res”. Només pensava en ell". Ell, Manolo, del qual poc més se sap, després de la guerra se’n va anar a viure a les Canàries amb la dona i els fills i només un parell o tres de vegades va tornar a Barcelona a veure la seva amant. Ell, que només de tant en tant li enviava cartes, però li va prohibir a ella fer el mateix o trucar-li. "Ella sembla trobar un plaer malaltís en una espera tan terrible. Plora de pena perquè no sap res d’ell", explica l’autor, mentre busca alguna de les pàgines en què la tinta apareix correguda, suposadament, per les seves llàgrimes.

Kim Aubert (Barcelona, 1947) volia explicar en còmic la seva història, la d’una dona que durant tota la seva vida va ocultar, excepte a una amiga, el seu amor secret, i finalment, amb els consells de la també dibuixant i amiga Marika Vila, va trobar la forma per "ser fidel" al manuscrit, reproduir-lo literalment i acompanyar-lo amb pàgines que narren i contextualitzen gràficament el relat i expliquen, a més, com el va trobar i com diverses casualitats han portat l’autor de Neu a les butxaques a identificar i seguir la pista d’aquella jove, la Mercè, el cognom de la qual només apareix escrit una vegada: "senyoreta Lidji".

La guerra a Barcelona

Kim li ha variat el nom per titular el que qualifica d’"homenatge a una dona que sembla impossible que estimés tant un home": El diario de la señorita Litgi (Norma Editorial). "Es van conèixer a la piscina d’un club de tennis de la zona de la Diagonal. Era el 1938, però sembla que l’alta burgesia no l’afectava gaire la guerra. Anaven a nedar, al cine, a festes...". Excepte quan ella mateixa explica que ajudarà en un hospital els ferits, no escriu gaire cosa més sobre la guerra. "Sí que esmenta quan entren els nacionals i només espera que s’acabi tot". També pateix per Manolo quan sembla que aquest va al front amb els sublevats. "Potser era militar i després el van destinar a les Canàries". Una amiga que la va conèixer, però, va dir a Kim: "En aquells anys tots érem antifranquistes a Catalunya, fins i tot els rics".

Notícies relacionades

Brillant estrena de la cantata ‘La Nadalenca’

Obregón i la sobrexposició

El dibuixant es va esforçar per no jutjar ningú. Només explica el que sap per lletra d’ella i el que ha esbrinat després. La Mercè va morir deu anys abans que l’historietista trobés el diari als Encants. El seu pare, un jueu búlgar emigrat, era un prestigiós dentista amb qui va tenir serioses diferències. Ella va estudiar Medicina en una classe en què només hi havia tres dones més i es va llicenciar com a odontòloga. "Era una dona molt alliberada. Un metge de la seva promoció la recordava amb pantalons, fumant, riallera, amb vespa i casa pròpia". El dibuixant va saber que a 50 anys es va fer molt amiga d’un home gai conegut i ric amb qui anava a l’òpera i a festes.

L’autor espera que ara, amb la publicació del còmic, gent que hagi conegut la Mercè pugui fer llum sobre els buits que el diari no permet omplir. Probablement va morir tota sola.