Brillant estrena de la cantata ‘La Nadalenca’

El Concert de Sant Esteve en el Palau de la Música Catalana

El Concert de Sant Esteve en el Palau de la Música Catalana / Toni Bofill

2
Es llegeix en minuts
Pablo Meléndez-Haddad

Un any més el ritu es va tornar a complir, i ja en van 112. El tradicional Concert de Sant Esteve al Palau de la Música Catalana va il·luminar amb la seva màgia cada una de les actuacions dels 350 cantaires que integren les formacions de l’Orfeó Català i del Cor de Cambra del Palau en un espectacle que, precisament, mirava el concepte de ritu, motiu conductor de la programació en aquest curs. I res millor que Nadal per unir ritu i tradició.

Sota l’àgil direcció d’escena d’Adrià Aubert, la principal novetat del primer Sant Esteve amb Xavier Puig com a director titular i artístic de l’Orfeó Català va ser que tota la segona part va estar dedicada a una cantata encarregada a la compositora Anna Campmany i llibret del poeta Josep Pedrals, La Nadalenca, que s’endinsa en diferents maneres de viure Nadal. A càrrec de quatre personatges, la Llúcia de la soprano Clara Moraleda, el Fredolic del tenor Pol Blancafort, el Pare Noel del baríton Germán de la Riva i la Narradora –que interactua amb el trio– de l’actriu Lloll Bertran, l’obra està escrita per a la totalitat dels cors de la casa més flautes, guitarres, piano, òrgan i percussió. Sota la direcció de Xavier Puig, La Nadalenca concatena números musicals i diàlegs –en vers– amb perícia i bon traç, molt d’humor i accents de musical. En les seves 15 escenes cada personatge explica i defensa una manera específica de viure aquestes festes, tot il·lustrat musicalment amb gran llibertat estilística per aconseguir moments molt reeixits sobretot quan s’uneixen tots els cors. De Campmany també se’n va estrenar Muses, interpretada pel Cor de Noies, agrupació que celebra els seus 25 anys, i es va poder veure en acció Belén Clemente, guanyadora de la beca Lluís Millet de direcció, al comandament de Blanc Nadal.

Notícies relacionades

La vetllada va arrencar amb un homenatge al gran Frederic Mompou i un fragment de Propis del temps d’Advent, obra per a cor escrita per a Montserrat, seguida d’una secció del Te Deum del compositor actual resident del Palau, Josep Ollé. Seu també era el bonic Missatge de pau, que va tancar la primera part amb una atmosfera molt espiritual. Abans, el Cor de Cambra havia aportat un dels grans moments de la nit amb O magnum mysterium, de Carles Prat Vives.

La vetllada va acabar, com és habitual, amb un emotiu Cant de la senyera, després d’una entendridora versió d’El noi de la mare.

Temes:

Esteve Humor