Dues falsedats flagrants

En la resolució del 5 de desembre del 2025 sobre el recurs d’apel·lació de Cristina Álvarez, assistent de Begoña Gómez, que qüestionava la seva imputació per un delicte de malversació, la sala formada per María del Rosario Esteban (presidenta), José Sierra Fernández i Enrique Jesús Bergés de Ramón (ponent) assenyala que "les conductes que tracta el jutge d’instrucció en la interlocutòria recorreguda semblen encaixar en la figura delictiva de la malversació del Codi Penal".

Aclareix que, "tot i això, en resolucions anteriors ja es va dir que no es fa cap objecció sobre el nomenament d’una assistent per a la dona del president del Govern, ni es dubta del procediment de contractació; únicament s’ha posat de manifest la possible extralimitació en les seves funcions, tendent a afavorir el presumpte pla delictiu de la principal investigada, Begoña Gómez".

I és aquí quan la sala rellisca en la falsedat. Una falsedat sense atenuants.

"Resulta dubtós, i pot ser el primer indici que sustenti el delicte de malversació, que el nomenament de l’assistent de la dona del president del Govern hagi recaigut en una amiga íntima de Begoña Gómez, ja que seria la primera vegada, en aquesta mena de nomenaments, que no es fa recaure en un funcionari expert en protocol, per al més bon exercici de la funció, sinó que es fa recaure en una persona de la seva màxima confiança, i no perquè dirigís els passos per un complicat món de formalitats, de cerimònies i actes oficials, sinó per assegurar-se del fidel compliment del final suposadament proposat".

És a dir: el nomenament de Cristina Álvarez com a tal, això és, d’una amiga íntima de Begoña Gómez, podria ser "el primer indici" de suport del delicte de malversació. Perquè, per a la sala, "seria la primera vegada" que aquest nomenament no recau en "un funcionari expert en protocol".

Ja hem informat que els magistrats tenien accés en la causa a un ofici del novembre en què s’adona dels casos de Carmen Romero, aleshores dona de Felipe González; d’Ana Botella, de José María Aznar; de Sonsoles Espinosa, de José Luis Rodríguez Zapatero, i d’Elvira Fernández, de Mariano Rajoy.

Segons l’escrit d’aclariment presentat per José María de Pablo, advocat de Cristina Álvarez, "la realitat és que tots els assistents de totes les esposes de tots els presidents del Govern de la democràcia han recaigut sobre persones de la màxima confiança de cada dona de cada president, i mai en experts en protocol".

Però el cas és que Viri, la dona de Rajoy, també va comptar amb l’assistència de María Valle Ordóñez Carbajal, que va ser nomenada coordinadora per a assumptes relacionats amb la Presidència del Govern el 30 de desembre del 2011.

Llicenciada en Geografia i Història, Ordóñez Carbajal va ser cap de protocol de Rajoy entre el 2004 i el 2011, un càrrec que havia exercit durant set mesos, entre setembre del 2003 i març del 2004, per a la ministra Julia García Valdecasas. Dit d’una altra manera: era de la màxima confiança dels Rajoy.

En els primers mesos de la instrucció de Juan Carlos Peinado, aquest diari va revelar una falsedat flagrant en ocasió de la declaració testifical de Juan José Güemes, que, en qualitat de vicepresident executiu d’Instituto de Empresa, va decidir contractar Begoña Gómez per dirigir l’Africa Center. Aquest diari va publicar en exclusiva l’àudio de la declaració de Güemes, en què el jutge d’instrucció l’amenaça d’imputar-lo per fals testimoni per contradir la directora de recursos humans d’Instituto de Empresa, Sonsoles Blanca Gil de Antuñano.

Segons Peinado, la testimoni havia declarat a l’octubre que "Begoña Gómez va ser contractada [com a directora de l’Africa Center] perquè era la dona del president del Govern". I ara, al novembre, Güemes, que assumia ser qui va ordenar la contractació, responia que "Begoña Gómez no havia sigut contractada" per aquest motiu.

Més endavant, EL PERIÓDICO també va publicar, en exclusiva, la declaració de Gil de Antuñano, en què queda en evidència la falsedat invocada pel jutge Peinado sobre la contradicció entre els testimonis de la testimoni i Güemes. Peinado no va convocar mai la diligència d’acarament –el cara a cara entre els dos– amb què va amenaçar.

Amb tot, les palmàries evidències de la falsedat no van portar el jutge Peinado a assumir els fets i a decretar pel seu compte l’arxivament de la imputació de Güemes. El 4 de març del 2025 va denegar el recurs de la defensa de l’executiu perquè tenia pendent, deia, la seva declaració. "No és procedent en aquest moment processal acordar-ne el sobreseïment provisional".

No va ser fins a mitjans de maig del 2025 que la secció 23 de l’Audiència de Madrid va assenyalar que la "conclusió" del jutge Peinado era incorrecta i va arxivar la causa contra Güemes.

Notícies relacionades

Junqueras exigeix avenços en l’IRPF

Els missatges de Feijóo el dia de la dana deixen en evidència Mazón

És que no hi havia "conclusió" incorrecta: el jutge havia forçat la situació fins al punt que la testimoni Gil de Antuñano apareixia declarant una cosa que el jutge creia convenient per a la instrucció. Però una cosa que era aliena a la realitat. Els àudios publicats per EL PERIÓDICO van aportar la prova de la falsedat i tergiversació en el cas de Güemes.

Ara, a aquesta falsedat s’hi ha afegit la de l’argument inveraç de la secció 23 contra reu (Cristina Álvarez i Begoña Gómez), segons el qual ja el "primer indici" del pla dolós de Begoña Gómez va ser el nomenament "per primera vegada" d’un assistent que no tenia formació en protocol".