estudi publicat a 'science'

Descobreixen el sistema planetari compacte més pròxim al Sistema Solar

Ubicat a 11,8 anys llum, està format per dos planetes i, potser, un tercer, encara per confirmar, que es trobaria a la seva zona habitable

gliese

gliese

4
Es llegeix en minuts
Camen Rodríguez (Efe)

L’estrella Gliese 887 té el sistema planetari compacte més pròxim al Sistema Solar. Està format per dos planetes i, possiblement, un tercer, encara per confirmar, que es trobaria a la seva zona habitable, segons un estudi que publica avui, dijous, ‘Science’. Un sistema planetari compacte està format per més d’un planeta amb òrbites pròximes i dinàmicament estretes al voltant d’una estrella.

A ‘només’ 11,8 anys llum de distància, Gliese 887 és la desena estrella més pròxima al Sol, té aproximadament la meitat de massa que l’astre i és la nana vermella més brillant que pot veure’s des de la Terra, tot i que no a simple vista.

Planetes més grans que la Terra

Els dos planetes ara localitzats entren dins de la categoria de superterres, és a dir, amb una massa superior al nostre planeta però substancialment més baixa que Urà o Neptú.

«Sabem que aquest tipus de sistemes planetaris són bastant comuns en altres estrelles –entre un 15% i un 30% de les estrelles de tipus solar–, però no n’havíem trobat cap massa pròxim al Sol», diu a Efe Guillem Anglada-Escudé, de l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE-CSIC) i un dels signants de la investigació.

Referència per entendre aquest tipus de sistemes planetaris

Aquest «serà, una mica, un sistema de referència per entendre aquest tipus de sistemes planetaris tan comuns en altres estrelles, però tan diferents del del Sistema Solar», agrega el també astrònom de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) i de la Universitat Queen Mary de Londres.

Fins al moment, els científics han identificat dos planetes, Gliese 887b i Gliese 887c, amb períodes orbitals de 9,3 i 21,8 dies, respectivament, és a dir, molt més ràpids i més a prop que l’òrbita de Mercuri al voltant del Sol.

Temperatures d’entre 200 i 70 graus

Amb temperatures d’entre 200 i 70 graus, els dos planetes podrien ser una mica massa calents per tenir aigua líquida a la superfície, assenyala l’IEEC en una nota.

L’existència de dos planetes amb òrbites tan tancades no és «sorprenent», indica Anglada-Escudé, que precisa que, en aquest sentit, «l’‘anormal’ és el Sistema Solar, que no té gairebé planetes en òrbites internes».

Altres sistemes més pròxims

Hi ha altres sistemes planetaris més pròxims, com ara Proxima Centauri, com sí que és el cas de GJ887, assenyala l’Institut d’Astrofísica d’Andalusia (IAA-CSIC), que també ha participat en la investigació.

L’equip, encapçalat per Sandra Jeffers de la Universitat de Göttingen (Alemanya) i que compta també amb la participació de l’Institut Astrofísic de les Canàries (IAC), ha trobat evidències, encara no confirmades, de l’existència d’un tercer exoplaneta.

Zona d’habitabilitat

Aquest possible tercer planeta tindria un període orbital d’uns 50 dies, cosa que pot ubicar-lo a l’anomenada zona d’habitabilitat de l’estrella, en la qual seria possible l’existència d’aigua líquida a la superfície.

Si finalment existeix, seria –indica Anglada-Escudé– «dels pocs tan pròxims i situats a la bona zona» de la seva estrella, a més de l’exoplaneta Proxima-b, que orbita Proxima Centauri, una nana vermella que és l’estrella més pròxima al Sol.

Una estrella vella i molt inactiva

Per confirmar l’existència d’aquest tercer planeta al voltant de Gliese 887 fan falta algunes dades més i el científic considera que es podran obtenir en un parell més de campanyes d’observació d’uns quants mesos.

Gliese 887 és una estrella vella i molt inactiva. Si ho fos tant com el nostre Sol, és probable que el vent solar escombrés l’atmosfera dels seus dos planetes, però en aquest cas pot ser que la retinguin o fins i tot que siguin més gruixudes que la de la Terra, indica la Universitat de Göttingen.

Tres mesos amb un espectrògraf d’alta precisió

L’equip va observar Gliese 887 durant tres mesos gràcies al High Accuracy Radial Velocity Planet Searcher (Harps), un espectrògraf d’alta precisió per trobar planetes, d’un dels telescopis de l’Observatori Europeu Austral (ESO) a La Silla (Xile).

A més, va utilitzar el mètode anomenat ‘espectroscòpia Doppler’, que mesura el moviment d’anada i tornada de l’estrella causat per l’atracció gravitatòria dels planetes que l’orbiten i altres dades d’arxiu que abasten més de 20 anys.

Podria «afavorir» el desenvolupament de vida

Tot i que encara queden moltes coses per saber de Gliese 887 i el seu sistema, Anglada-Escudé diu que ser una estrella vella i de les més inactives que es coneixen sí que podria «afavorir» el desenvolupament de vida, a l’haver tingut més temps per evolucionar.

Notícies relacionades

Aquesta falta d’activitat també pot permetre la detecció de la llum dels seus planetes quan sigui operatiu el telescopi espacial James Webb, el llançament del qual està previst en els pròxims dos anys, i a través de la pròxima generació de telescopis gegants basats en terra.

Els primers mons que es podran caracteritzar en el futur

Trobar els planetes més pròxims a la Terra és important no només en termes de l’exploració, sinó també perquè aquests mons són els primers que es podran caracteritzar en les pròximes dècades.

Temes:

Planetes