Més del 85% de nens i adolescents espanyols van patir trastorns psicològics durant la pandèmia

La pandèmia de Covid-19 i les seves conseqüències econòmiques i socials estan provocant un fort impacte en la salut mental dels nens i adolescents, alerta el comitè espanyol de l’Unicef, el Fons de les Nacions Unides per a la Infància. Un dels primers estudis disponibles sobre l’efecte emocional de la quarantena en els menors d’Espanya i Itàlia, realitzat per la Universitat Miguel Hernández d’Alacant, revela que el 85,7% dels pares han constatat canvis en l’estat emocional i en el comportament dels seus fills, concretament problemes de concentració, desinterès, irritabilitat, agitació, nerviosisme, sentiments de solitud, inquietud i preocupació. Aquests símptomes, segons els investigadors, són més freqüents entre els nens espanyols, perquè el confinament ha sigut aquí més estricte que a Itàlia.

Per pal·liar aquesta situació, l’Unicef apressa Espanya a incrementar la seva inversió en salut mental, que segons les últimes dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), suposa només el 5% de la despesa total en sanitat, a la cua d’Europa, i a adoptar una Estratègia Nacional en Salut Mental, pendent des del 2013, amb un capítol específic per a la infància.

Espanya corre el perill, segons l’Unicef, «de no comptar amb mitjans adequats per detectar i mitigar els impactes en la salut mental de la infància i adolescència de la crisi sanitària, socioeconòmica i educativa per la històrica infradotació de recursos destinats als serveis de salut mental i recolzament psicosocial; l’absència d’una estratègia global; les diferències entre comunitats autònomes; els problemes de coordinació i l’absència d’una especialització formal en infància i adolescència dins de les àrees de psiquiatria i psicologia clínica».

Reforçar l’atenció primària

L’organització considera que «l’atenció a la salut mental no ha de quedar oblidada i haurà d’assegurar-se, des del punt de vista sanitari, en un context de col·laboració estreta amb l’atenció primària». Per a això són necessàries «una atenció primària reforçada i una salut mental infantojuvenil també reforçada, i totes dues comunicades».

Els primers estudis realitzats a la Xina durant la pandèmia dels quals l’Unicef té notícia indiquen que la pèrdua de rutines i l’estrès psicosocial estan entre els principals factors que impacten psicològicament en els nens.

«Molts nens, nenes i adolescents a Espanya han estat i continuen estant exposats a situacions estressants, traumàtiques i doloroses, derivades del confinament. El tancament d’escoles; la falta de la rutina habitual; la impossibilitat d’esbarjo a l’aire lliure en companyia d’amics; el distanciament físic dels éssers estimats; la pèrdua de familiars; l’atur i les penúries econòmiques familiars; la incertesa generalitzada sobre el futur; l’exposició excessiva a notícies inquietants i pantalles; la falta d’informació adaptada; la interrupció de teràpies i tractaments específics; i la violència i abusos en l’àmbit domèstic, són algunes de les que s’han produït amb més freqüència», adverteixen des d’Unicef Espanya.

Pors, ansietat, depressió

Les reaccions dels nens són les comunes en les crisis humanitàries i altres situacions traumàtiques i poden incloure trastorns del son, sentiments d’ansietat i depressió, autolesions o dificultats de concentració. Els més petits tenen por d’estar sols i a la foscor, malsons, regressió, dificultats amb l’alimentació, augment de rebequeries o conducta aferrada. A Primària, són més freqüents la irritabilitat, els malsons, els problemes del son i alimentació, els mals de cap i de panxa, els problemes de conducta, l’afecció excessiva, la competència entre germans per l’atenció dels pares i el retraïment social dels altres. En l’adolescència, els símptomes més comuns són físics: les dificultats amb el son, la gana i l’autocura; l’aïllament de companys i familiars; els canvis en els nivells d’energia; l’apatia; i la desatenció als consells sanitaris.

L’estudi realitzat pels investigadors de la Miguel Hernández ha constatat que els nens i adolescents han estat més enganxats a les pantalles, han fet menys exercici físic i han adormit més.

Una altra investigació internacional de l’organització Save the Children, realitzada durant els mesos de confinament, revela que el 25% de les 2.000 famílies amb baixos ingressos entrevistades a Espanya estava patint nivells alts d’angoixa, i que els seus fills manifestaven por, angoixa i preocupació.

Un estudi global de l’Unicef sobre continguts a internet i interaccions en xarxes socials sobre salut mental adolescent mostra un increment de fins a un 3% de les converses relacionades amb l’ansietat durant la pandèmia.

A Espanya, la Fundació ANAR, d’ajuda als nens i adolescents en situació de risc, ha comprovat que les idees i intents de suïcidi han augmentat de l’1,9% de mitjana l’últim any al 8% de mitjana durant els últims mesos, i al Regne Unit, un altre estudi realitzat amb joves amb problemes de salut mental previs, ha constatat que el 32% d’ells sentia que havia empitjorat en aquests últims mesos.

Més demanda després de l’estiu

La psiquiatra i pediatre Azucena Díez, presidenta de la Societat de Psiquiatria Infantil de l’Associació Espanyola de Pediatria (AEP), tem un augment de la demanda de serveis de salut mental i recolzament psicosocial de la infància i adolescència després de l’estiu. «Als problemes socioeconòmics de moltes famílies, s’hi uniran nous problemes associats a la tornada a l’escola –canvi de rutines, dificultats per seguir el nou programa d’estudis...– així com fòbies a sortir o a relacionar-se amb persones fora de l’entorn familiar, indica.

Notícies relacionades

Creixen els contagis de coronavirus entre adolescents i joves a Catalunya

L'OMS insisteix que el Covid-19 «no desapareixerà» i que la pandèmia «està creixent»

Abans de la crisi del coronavirus, segons les dades de l’Unicef Espanya, el 29,5% dels nens espanyols estaven en risc de pobresa o exclusió a causa de l’atur i els problemes econòmics de les seves famílies, i que el 17,9% abandonava precoçment l’escola. A més, el 2019 es van rebre 18.801 notificacions de maltractaments cap a nens i adolescents en el si familiar. Segons la Fundació ANAR, la violència contra els menors al si de les famílies, ja sigui maltractament físic o psicològic, ha augmentat un 10% durant el confinament.

L’Unicef destaca que des de mitjans de març 8.237.006 estudiants d’ensenyaments no universitària a Espanya s’han vist obligats a interrompre la seva assistència presencial a l’escola. Aquesta situació té un alt impacte, segons l’organització, «perquè l’escola no és només un lloc on els nens, nenes i adolescents adquireixen coneixements, sinó que és, juntament amb la família, un context clau per a la protecció i la socialització».