Flick enterra tots els egos

D’un seriós problema, l’absència de la seva estrella sempre ho serà, el tècnic, l’actitud del qual ha canviat en aquest estiu (¿algú hauria imaginat un Flick tan bel·licós amb De la Fuente mesos enrere?) en va fer una oportunitat. Ni li va tremolar el pols quan el rellotge li va brindar l’ocasió d’asseure Raphinha a la banqueta de suplents, com si fos el Koundé de la passada temporada, perquè va arribar tard a la sessió d’activació. Ni amb Lamine a la grada va salvar el capità brasiler de la seva impuntualitat. Qui la fa, la paga.

Amb el radar activat

Flick està més seriós que mai. Més atent. Té el radar obert des de fa setmanes. Està en un estat permanent de vigilància perquè no vol que l’obra que va construir en temps rècord el curs passat –va ser un dels equips de referència del món aixafant el Madrid d’Ancelotti, que va condemnar a l’acomiadament, i va precipitar el projecte de Xabi Alonso– es faci malbé tan aviat i per motius que no siguin purament esportius.

Fins a sis canvis –alguns d’obligats; d’altres, no– va introduir l’entrenador del Barça a l’onze inicial que va alinear davant el Rayo just abans que es visqués l’aturada. I el seu equip va captar la primera, tot i que tingués una davantera inusual –Roony, Ferran Torres i Rashford–, la idea de l’alemany. Va abandonar els egos al vell vestidor de Vallecas i va rescatar el vestit del vell Barça. Del Barça de Flick.

O sigui, un grup compromès, generós, intens en la pressió –la primera rematada a porta del València va arribar en el minut 70, ja amb el 4-0–, dinàmic, capaç de construir un cabal ofensiu d’una manera equilibrada i coherent. Fins a 24 rematades va signar l’insòlit grup que va dissenyar el tècnic blaugrana, 10 a porta, sis gols (un en la primera meitat, cinc en la segona), per eixamplar la profunditat de la plantilla, en què no es pot sentir ningú imprescindible.

Fermín, valuós

I va ser Fermín, el mitja punta mentider, aquest que veu ningú però és tot un tresor perquè desembussa partits amb una naturalitat sorprenent, simbolitza el contrari de l’ego. Tipus altruista, a qui alguns empenyien a marxar aquest mateix estiu. Però ell s’hi va resistir, convençut que tindria el seu moment.

I va arribar quan més li calia el mateix Fermín, a més del Barça. I, per descomptat, Flick, que va començar el retrobament amb la Lliga sense Lamine Yamal (lesionat), De Jong (lesionat), sense Balde (lesionat), sense Araujo o Christensen (suplents i ni un minut davant el València), sense Raphinha (va sortir en el descans i va marcar dos gols), sense Lewandowski (va aparèixer en el minut 68 i va anotar dos gols) i sense Dani Olmo (va comparèixer a la gespa de l’estadi Johan Cruyff després del 4-0 per suplir Rashford i va tenir temps de regalar una assistència al 9 polonès).

El Barça, en la recerca del retrobament amb ell mateix, va aconseguir enterrar els egos que pul·lulaven pel vestidor. "Hem guanyat com un equip, com en la temporada passada, amb la relació entre els jugadors. Sempre es tracta d’un equip i no pensar només en un jugador individual. El més important és l’equip", va confessar orgullós l’alemany.

Onze insòlit

Flick va acabar amb un Barça nascut a La Masia on van cohabitar fins a set jugadors en la golejada al València –Flick ha signat un 20-2 al grup de Corberán en 13 mesos– per rubricar un altre onze d’insòlit: Joan Garcia, Koundé, Eric Garcia, Pau Cubarsí, Jofre Torrents, Marc Bernal, que va retornar després de més d’un any d’absència per la greu lesió que va patir a Vallecas, Marc Casadó, Dani Olmo, Raphinha, Lewandowski i Fermín.

Notícies relacionades

La Premier encareix la Champions per a Barça i Reial Madrid

L’Espanyol continua volant i es cola al podi de la Lliga

"Des del principi vam fer el que jo volia. N’estic molt content. Ens hem concentrat en la feina i a comportar-nos com un equip", va admetre el tècnic de l’equip més golejador de la Lliga.

Va sumar sis gols en el petit Johan Cruyff en un sol partit. Mentre el fastuós Madrid de Mbappé suma vuit gols en quatre jornades. El Barça de Flick ja n’ha celebrat 13. Hansi se n’ha sortit i sembla que ha enterrat els egos en tan sols dues setmanes.